Petita reflexió de divendres - Steve Earle- Anna Ternheim

Avui era el meu primer dia de  semi-festa i  he hagut de portar el meu pare d´urgències.  L´home està atropellat  amb una sèpsia lleu  en un destartalat box al que li falten els diners que algú es  va quedar injustament. No entendré mai com poden dormir  per les  nits.

Ara estic fent temps per  sopar i després anar  a  buscar  a  ma mare per portar-la a casa I que descansi. S´ha desplegat tota l´artilleria. Els meus  nebots  venen a  dormir a  casa. La meva germana  gran té que treballar  perque  hem hagut d´ajudar a  indefensos  banquers que ara es  remullen a les  cales d´Eivissa.

Però he après a  no odiar, ni  a reclamar una  justicia que de vegades sembla que la molt filla de puta vingui de genolls. He après a dir adéu, a  tancar  portes  i quedar-me amb les que  vull .

La meva germana  petita s´ha emocionat quan el meu pare li ha demanat perdó per posar-se malalt  en el seu primer  dia de  vacances . Jo també  m´he emocionat quan m´ho  ha dit ella .

Ara  recordo  una frase  que  he tret del  magnífic llibre “ Blitz”  del David Trueba que  diu:

“ Como  todo lo que  tienes  sin  haberlo conquistado te resulta prescindible, así el amor  familiar, que se  abre para  ti  como un paracaídas, no entra  nunca en  tus planes más urgentes de  salvamento, aunque  frena el derrumbe  con su fortaleza de viga maestra”

Hi ha molta  gent  que  celebra els triomf de les coses  que conquereix encara que  el preu siguin  germans que no es parlin ,   encara que parlin un anglès fluïd després d´haver-los matxacat  amb tanta peli subtitulada.

Jo he après  ha  celebrar triomfs  molt més immensos: el meu  fill gran m´ha dit: papa, puc acompañar-te  i  així veure com està l´avi?

 I això es mereix una grandíssima  ( i senzilla) cançó d´amor

GOODBYE

( original de Steve Earle)

Popularitzada per Emmylou Harris

( Gran , gran versió de la meva sueca preferida  Mrs Anna Ternheim)

Recordo perfectament quan t´abraçava,

Totes aquelles  llargues nits

En la que  t´ho vaig fer passar tan malament,

En algun lloc d´aquelles  nits

Estic segur que et  vaig  fer plorar

Però el que  no puc  recordar

és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

I ara  torno a  recordar totes  aquelles  nits  a Mexico,

un lloc  al que possiblement no hi torni mai més a la vida,

Estava jo  absent en un altre lloc

O simplement anava passat de  voltes?

Però el que  no puc  recordar

és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

Jo només  sé  que de vegades et trobo a  faltar ,

Com aquella  brisa suau que ens bufava del Carib.

La majoria de novembres  em trenco

I començo a plorar perque

no puc  recordar

  si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.