Tornant amb el bus aquest migdia, ha sonat aquesta preciosa cançó en el meu ipod. Diria que m´he adormit en ella.
Deia Bukowski ( perdoneu que insisteixi però ara que he acabat "Mujeres" el tinc molt recent) que la gent no necessita l´amor, només necessita guanyar en una cosa o en una altra, i en l´amor és un bon camp de joc on conseguir-ho.
Li reia les gràcies al vell pervertit. El cabron sabia el secret. La tàctica és ben senzilla: entretenir, fer sentir a gust, relaxat i distès a l´altra i no fotre massa el ridícul quan fots un clau.
No sóc de claus virtuals però fa dies que tinc la imaginació molt relaxada. Intentar fer les coses bé, sense afanys de misticisme trascedental, conformant-me amb aquests escassos tres minuts.
A mi m´han fet un trànsit de luxe cap el son. Si a algú li serveix per alguna cosa que no perdi el temps en explicar-me-la. Joder. Que la disfruti!
Psst: Aquest titi britànica té només un disc que és boníssim. En aquest bloc he traduït també el The Greatest Lovers, altament recomanable
FRACASSAR PER TU
Cada vegada em costa més suportar-ho.
Crec que no podré plantar-li cara.
No crec que a tu això t´importi el més mínim,
tot el que vaig aconseguir per tu.
He estat el teu guanyador.
Per què t´allunyes de mi?
Et vaig comprar el cel
i tots els oceans
mirant-te només els ulls.
L´única cosa que no vaig poder fer
va ser fracassar per tu .
No em demanis que fracassi per tu.
Porto el pes de l´or penjat del coll,
la meva glòria sempre em deixa a la vista de tothom,
En el carrer hi ha gent estranya que cava forats
mentre tu els retires la mirada.
Seré la teva victòria
i tot i així t´allunyaràs
Et vaig comprar el cel
i tots els oceans
mirant-te només els ulls.
L´única cosa que no vaig poder fer
va ser fracassar per tu .
No em demanis que fracassi per tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario