Tenia unes ganes boges de traduir aquesta peça d´un dels meus ídols, el venerable ja difunt Townes Van Zandt.
Deia Bukowski que a la
vida només hi han dues coses que
perduraran per sempre: les putes i els borratxos
, i cada dia que passa m´espanta més
estar-hi d´acord.
Els borratxos fugen de la
realitat perque la coneixen.
Les putes són la realitat.
Tothom es ven .- Les dones més senyores de les senyores han follat per així conseguir alguna cosa (
encara que només que les deixessin en pau una setmana). I els homes sempre els
han agradat les putes perque en
aquest cas la transacció és neta.-
I el que aconseguim en els dos casos és un plaer inexacte no exempt d´alguna mena
de dolor. Però d´alguna manera acceptem el joc de viure i no el de viure veient
com juguen els altres.
Townes Van Zandt era de la tribu dels “mamacalents”, però hem d´agrair-li
eternes preciositats com aquesta, tan maca, tan dura, tan sincera, una obra
mestra de la poesia, de la bona, de la
que et noqueja…. No em refereixo a la poesía
amb la que et vols fer especial, si no aquella poesía en la que demanes ajuda perque no et deixin mai sol.
Oh yeahhh
VIURE ÉS VOLAR
No et diré que t´estimo nena.
No et dire que
et necessito nena,
Però ara
et prendré
I no
pateixis que no et faré cap mal.
Perque viure és majoritàriament perdre el temps,
I jo vull
perdre el temps que em toqui a
mi,
Però mai t´acaba sentant massa
bé
Així que fas que
tot plegat no s´allargui .
Amor, ets igual
de suau que el cristall
I jo seré un cavaller,
Tenim tot aquest cel
per poder-ne parlar,
I tota aquesta
terra per estirar-nos-hi
Hi han dies bons i
dies dolents
com la pluja que cau
sobre un tambor de
conga .
Oblida-ho gairebé
tot.
Recorda´n només alguns
Però no li donis
l´esquena a res,
Perque “tot “ no
és suficient
I no tenir res
Es fa difícil de suportar.
Allà on hagis
estat t´ha sentat bé
Però ara ja ha
marxat,
Tot el que has de guardar sempre
És les ganes d´arribar-hi.
Perque viure és
volar,
De vegades volarem alt,
De vegades volarem
baix ,
Però fes el favor
D´espolsar la pols de
les teves ales
I treu-te la son
dels teus ulls.
Diré adéu a tots els meus amics,
Ara és hora de marxar
un alter cop,
Pensar en tota
aquella poesía
I intentar-hi trobar la música.
Segur que trobaré a
faltar “ el sistema”
El fons està molt
abaix
I la veu ha de
sonar ben clara
Però no paga la pena
pensar-hi massa
En les coses que
deixem enrera.
Jo hauré marxat
Però vindré aviat
I ho faré
portant-vos totes les
melodies
I tots els
ritmes que hi pugui trobar
Tots tenim
forats que omplir ,
Aquests forats
són la nostra realitat,
Alguns cauen
sobre teu com una tempesta,
Alguns els acabes cavant
tu mateix.
Però no oblidis mai
Que ets tu qui
té el dret d´escollir,
Que és el teu temps
El que has de pendre.
Alguns el gasten
capbussant-se en el mar,
Alguns el
gasten picant i picant pedra.
Perque viure és
volar,
De vegades volarem alt,
De vegades volarem
baix ,
Però fes el favor
D´espolsar la pols de
les teves ales
I treu-te la son
dels teus ulls.
No hay comentarios:
Publicar un comentario