Com m´ agrada aquesta dona!
Fa cançons senzilles, emotives i
sense aquell rastre pajillero-mental-mireumequebosóc que
tant m´irrita.
Sempre preferiré un “ ho sento no
en sé més” que l´amagatall fictici de les metàfores que només les
entén qui les fa i el dròpul que
es presta a aplaudir-les , sempre que el
“metaforero” sigui ràpid en tornar-li el
compliment…. Buajjj, quanta falsedat joder!....
I lo tranquilet que està un només amb els més íntims….
Per tots vosaltres, íntims meus, la
futura gran dama del folk-country
americà… Mrs Carly Ritter-
Pdt: Ah… I no tingueu mai
vergonya en dir que esteu fets una puta braga I que necessiteu petons.
De vegades no ens en donen simplement perque no els demanem.
El xai
El paisatge més trist que vaig veure mai
va ser el d´un xai que estava totalment sol
en una vall propera,
en una vall propera,
No tenia mare, no tenia pare i no tenia
cap pastor que el dirigís on anar.
El xai es va quedar quiet com un
moribund
si no hagués estat per
les tremolors
Que li sacsejaven tots els ossos.
Estava espantat de prendre un camí
que l´allunyés encara més de casa
seva.
Encara no entenc com va poder arribar allà
en aquella
nit amargament freda
O per què no va venir ningú
per
tornar-lo de volta a l´estable.
Jo només sé que en
aquells ulls
hi havia una mirada que
conec prou bé
I que només poden explicar les
ànimes que han viatjat
a través d´aquest camí tan ple de
foscor.
Mira xai meu: Jo també he estat on ets tu.
Oh xai i saps que no et puc ajudar,
Perque oh xai perdut…
Jo també estic perduda!
Quan vaig cridar-lo ningú va respondre
així que em vaig estirar per descansar ,
el vent udolava a través de la vall
i el meu cor bategava
sobre el meu pit.
A la llum de la primera alba
el xai
havia marxat,
I tot i que al cap i a la fi no em sentia gens
bé,
Em vaig agenollar per resar
Oh xai meu: Jo també he estat on ets tu.
Oh xai i saps que no et puc ajudar,
Perque oh xai perdut…
Jo també estic perduda!
Jo també estic perduda!
No hay comentarios:
Publicar un comentario