Que Elliott Smith tenia una sensibilitat fora de
lo normal ja ha quedat clarament tradüida en aquest bloc.
Aquesta és una altra cançó que
va cedir a una “ Singer songwriter” una mica rareta
que es deia Mary Lou Lord i aquest any ha
tret nou disc ( ja el tinc però no tinc tant temps a la meva vida)
Aquesta cançó
parla una mica d´una sub-espècie
de gilipolles, que es diuen els “tonti-jardinensis “, que segons el
meu diccionari són aquell tipus de
gent que es dedica a cuidar
el jardí dels que estimen perque tot funcioni a les seves vudes , que no es donen compte ni saben d´on prové la seva felicitat, la seva tranquilitat, la seva
llegitimitat per fer el que els roti.
Els emplaço a la rebel.lió. I si tot i les trepitjades
estimen el seu jardí, que el deixin regadet i pulidet , que
el seu amo cregui que és millor del món i
ells
se´n vagin, subtil i discretament, a
buscar-se la vida com puguin
Tranquil que et comprenc.
T´he vist com la mires
cada vegada que
passa pel replà.
Ves i simplement
parla-li
Ella és algú a
qui adores .
Jo m´he acabat acostumant, de bon rotllo,
a ser l´única a qui tu
ignores
Quan sóc algú que
realment t´estima.
Són coses que
ja he vist abans…..
Ets totes les classes de
color possible,
No hi ha res que tu
no puguis demanar
La teva ambició, les
teves promeses,
la teva addició a
la fama .
I avui dia, on tothom
té el signe del dolar
escrit darrera
el seu nom .
Quan algú de
veritat t´estima
tu el tractes igual
que als altres
Així que
continua endavant i aixeca´t.
T´importa una merda
el verí que escolliràs
O a la persona a la que faràs servir.
Segurament hauria de
ser jo no?
Segurament hauria
de ser jo no?
Hi ha com una mena
de trituració tranquila
que es cola sigilosament per la teva finestra
d´algú que esta bojament enamorada de tu
i que tu mai ho
sabràs
Recolliré tota la
merda del teu voltant
i ho deixaré
tot ben polidet ,
I et deixaré en el
mateix lloc en el que et vaig trobar.
Tranquil… que et
comprenc
I la versió destripada de l´Elliott
No hay comentarios:
Publicar un comentario