viernes, 25 de septiembre de 2015

Don´t wake the scarecrow- Felice Brothers

En un dia durissim  com avui no podria haver trobat una  cançó més apropiada.

La tendresa  la  trobes on sempre menys  te l´esperes.

Que desgraciats són els que se la guarden!

Que es preguntin què hi guanyen i quants moments es perden!






No despertis a l´espantaocells

Amor: M´estimaries si et digués que  vaig néixer a contra-corrent,?
Si et  digués que  sóc  fill dels diners, dels diners dels blancs.
M´estimaries? M´estimaries?
Saps? Vaig  néixer al costat d´un petit riu molt xungo, en una ciutat molt pobra-.
Quan un xanxullero va  posar un tauló a  fora que deia: “PENSIÓ”

Li deien “ l´espantaocells”  i feia córrer una  casa de putes.
I jo hi vaig anar , esperant el meu torn en  aquelles escales trencades.
I em va prendre  aquella  noia  amb el cabell  daurat .
Vinga nano!  Despulla´t i deixa la roba  en aquella  cadira plegable,
En aquella  habitació tan freda…..

La teva  respiració es  retorçava com només ho saben fer els fantasmes
Tu em  vas  dir: A mi em dius que sóc “ La Dorothy  del  vestit vermell”
I el llit no  va parar de moure´s . I el llit no  va parar de moure´s
Ei Tracy: No voldràs despertar  a l´espantaocells  aquesta nit?

Bé… aquell home  acabaria entrant
Es  fa  dur  intentar viure decentment  xupant polles
Quan els  dies tristos de l´hivern   s´han instal.lat aquí
I la medicina per un adicte es diu heroína
Etr vaig  trobar  en el  bany .
I vàrem cuinar la teva  teva merda en  un bol de llautó
I em vas  començar dir “ el meu home de llautó”.
I vàrem començar a  fer plans per començar de nou,
Per començar de nou, per començar de nou.

Et vas guarder  un bitllet de  cent  dòlars
I em vas  dir  que et  senties com una gavina,
Que ens trobaríem a la  terminal de  busos
Amb  l´agulla,…
Potser  fariem cap a  Reno-….
On tu series   el meu  colom  en el desert,
I trobariem una  manera d´estimar-nos millor
Em vas  dir: nano… d´aquesta  manera vàrem guanyar l´Oest!!!
I el  sol  tenia el  roig de la sang
I el sol  tenia el roig de la sang
Ei Tracy: No voldràs despertar  a l´espantaocells  aquesta nit?


Però l´home  es  va posar a  plorar.
A ningú l´importa una merda quan un vagabund mor…
Però amor.. et vaig estimar a la llum d´aquella lámpara
Amb les teves  cuixes nues i amb l´aura dels  teus  cabells ben viva.
I mentre  duri la  meva  vida
Mai em treuré de  sobre els  teus cants de  sirena,
I tota  la  teva xerrera  sobre morirnos  joves,
Amb un pulmó de ferro i aquella  manera  tan boja de  fer les coses.
Però tu em vas  dir:

Simon.,,,, millor  em  quedo amb l´espantaocells  aquesta  nit
Simon.. pensó que será millor  que em  quedi  amb l´espantaocells aquesta nit.


No hay comentarios:

Publicar un comentario