La tendresa la trobes on sempre menys te l´esperes.
Que desgraciats són els que se la guarden!
Que es preguntin què hi guanyen i quants moments es perden!
No despertis a l´espantaocells
Amor: M´estimaries si
et digués que vaig néixer a
contra-corrent,?
Si et digués que
sóc fill dels diners, dels diners
dels blancs.
M´estimaries?
M´estimaries?
Saps? Vaig néixer al costat d´un petit riu molt xungo,
en una ciutat molt pobra-.
Quan un xanxullero
va posar un tauló a fora que deia: “PENSIÓ”
Li deien “
l´espantaocells” i feia córrer una casa de putes.
I jo hi vaig anar ,
esperant el meu torn en aquelles escales
trencades.
I em va prendre aquella
noia amb el cabell daurat .
Vinga nano! Despulla´t i deixa la roba en aquella
cadira plegable,
En aquella habitació tan freda…..
La teva respiració es
retorçava com només ho saben fer els fantasmes
Tu em vas
dir: A mi em dius que sóc “ La Dorothy
del vestit vermell”
I el llit no va parar de moure´s . I el llit no va parar de moure´s
Ei Tracy: No voldràs
despertar a l´espantaocells aquesta nit?
Bé… aquell home acabaria entrant
Es fa dur intentar viure decentment xupant polles
Quan els dies tristos de l´hivern s´han instal.lat aquí
I la medicina per un
adicte es diu heroína
Etr vaig trobar en el
bany .
I vàrem cuinar la
teva teva merda en un bol de llautó
I em vas començar dir “ el meu home de llautó”.
I vàrem començar a fer plans per començar de nou,
Per començar de nou, per començar de nou.
Et vas guarder un bitllet de
cent dòlars
I em vas dir que
et senties com una gavina,
Que ens trobaríem a
la terminal de busos
Amb l´agulla,…
Potser fariem cap a
Reno-….
On tu series el meu
colom en el desert,
I trobariem una manera d´estimar-nos millor
Em vas dir: nano… d´aquesta manera vàrem guanyar l´Oest!!!
I el sol
tenia el roig de la sang
I el sol tenia el roig de la sang
Ei Tracy: No voldràs
despertar a l´espantaocells aquesta nit?
Però l´home es va
posar a plorar.
A ningú l´importa una
merda quan un vagabund mor…
Però amor.. et vaig
estimar a la llum d´aquella lámpara
Amb les teves cuixes nues i amb l´aura dels teus
cabells ben viva.
I mentre duri la
meva vida
Mai em treuré de sobre els
teus cants de sirena,
I tota la
teva xerrera sobre morirnos joves,
Amb un pulmó de ferro
i aquella manera tan boja de
fer les coses.
Però tu em vas dir:
Simon.,,,,
millor em quedo amb l´espantaocells aquesta
nit
Simon.. pensó que será
millor que em quedi
amb l´espantaocells aquesta nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario