Aquest migdia he tingut una
conversa hiper interessant amb el
meu amic Pedro , un gran paio a qui
m´estimo molt.
Sempre he entès una bona conversa com la millor escola d´aprenentatge. No parlo de monòlegs bi-direccionals on ningú es mourà del seu castell de defensa. Em refereixo a voler saber.
La conversa la hauríem de titular com “ desmuntant
les frases fetes” i la podríem acabar dient “ em cago amb la puta mare
que va parir a qui les va inventar”, perque fa propostes irreals, més properes als super-homes o
directament a les utopies que
alguns tenen l´indecència de defensar. I no parlo d´independència
que directament me la sua…
Parlo de les frases
fetes amb les que ens intentem
definir i que a l´estar socialment
acceptades no les hem de defensar i ningú les pot rebatre.
Absolutament res és subversiu.
Però quan algun fet trastoca la
calma( una casualitat, un abandonament,
un error, un desgast , la rutina…)
aleshores perdem els papers perque ningú ens
ha entrenat per la veritat.
Les frases fetes
no tenen ni tindran mai un equivalent amb el que sentim.
I aleshores venen els
refugis, les fugides cap
endavant, la necessitat de crear-nos un món amb uns actors que són ficticis, i en el pitjor dels casos el
silenci que s´alimenta amb la lucidesa més trista , la que no pots
compartir perque no et poden veure dèbil.
Aquí el Pedro ha recordat magistralment la peli de Pixar “ inside Out” i com la tristesa és absolutament necessària perque hi hagi alegría, les coses espatllades mai han
sigut belles, si es poden, s´han d´arreglar.
Gràcies amic per
una estona tan ben parida!.
I ara una cançó
que em mola , d´un gentleman que
també fa cançons faciletes, sense més
tragèdies que les estrictament
inevitables, no les que ens
inventem perque ens compadeixin
UN COR DE ROURE (.)
Per mi ets la més bella,
Com la poesía de l´Owen,
I et desitjo que tot et vagi bé
El meu cor de roure.
Quan vas cantar “ el golf de Biscaia”,
Vas arrastrar a tot el món
sencer,
Vas fer sospirar al propi vent
A través de tots els cors
Fets de roure.
Jo sempre estaré al teu costat.
El meu cor de roure!
El meu cor de roure!
Per mi ets la més bella
Com la poesía del Blake
I et desitjo que tot et vagi bé
El meu cor de roure.
Un roure fort i amb bon cor
Amb els braços sempre oberts
Cantant a tots els
cels
Amb una ànima ben ponderosa,
Amb un cor fet de roure
Que no pot ser ni comprat ni venut
El meu cor de roure!
El meu cor de roure!
Tu ets la guardiana de la flama
En una época on moltes coses
Estan en joc .
I et desitjo que tot et vagi
molt bé
El meu roure fet de
cor pur,
Que no pot ser ni comprat ni
venut
No un cor fet de
roure
I entre els petits
aglans
Creixen els roures més poderosos
El meu cor de roure!
El meu cor de roure!
No hay comentarios:
Publicar un comentario