Hi ha alguna cosa bona en quedar-se enrere. Mirar-te,
vigilar-te, tenir cura de que no
caiguis. Imaginar-me que sempre seré
el teu guarda-espatlles, el de les
ulleres fosques, el del vestit
impecable.
I no sap el que donaría perque te n´adonessis de com em devora aquest invisible silenci. Però per
altra banda penso que en l´anonimat sempre m´he sentit protegit,
que les lloances sempre m´han
resultat incòmodes . D´alguna
manera sé que, en algun moment, no estaré a l´alçada.
Encara que mai et digui res, no saps com m´agrada
veure´t desinhibida, amb la certesa de que no et passarà res, de que ningú et demanarà res a canvi.
Abans, quan ho feia, m´acabava
sentint un miserable . Es dur
aprendre i admetre que la llibertat no és transaccionable.
Però una vegada ho has
après tot és molt més senzill. Tot
es redueix a paradís i solitud.
Sé que existeix el
paradís. Així que no t´amoinis per mi , amor.
La meva solitud
mai serà una solitud trista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario