En un moment determinat la filla li pregunta a un candidat a nòvio
que quina és la seva cançó preferida.. i
el tio li diu que “Between the bars” del
gran geni i malograt suïcida Elliott Smith.
La poesia és esencialment interpretativa i aquesta cançó ha estat estudiada des de una doble vessant., una de clàssica entenent que es un diàleg amb una dona, i una altra que diu que és un diàleg d´un alcohòlic amb la seva pròpia droga.
Qualsevol és possible , i heu de triar
sempre la que més us arribi , però la
cançó és, en si mateixa
d´una bellesa tremenda.
No obstant
però i aquí ve el meu (ocult) homenatge i sincera admiració .... per molts mig anys
De vegades crec que ens fixem massa
en els que ens putegen, envegem
als triomfadors i alhora també
venerem massa als perdedors, als herois
caiguts, als que ja no hi són. Sovint ens oblidem dels que van guanyant les seves
petites guerres dia a
dia , aquells que són suport d´altres, de tots aquells que valoren la vida i
lluiten per fer-la més vida.
Ho sento per tu Elliott
Entre els Bars
amb totes aquelles coses que no vas poder fer,
les que no faràs mai però que podries fer-les.
Tot el potencial que tu mateixa tindries
I que no sabràs
mai veure
Les promeses
que tu només faràs
Beu amb mi ara i oblida´t de tot,
de tota la presió dels dies .
Fes el que
jo et digui
I ja veuràs com
et sentarà bé
I m´emportaré totes aquelles
Imatges que s´han clavat en el teu cap.
Les persones que tu hagis sigut abans
però que
ja no vols mai més al teu
voltant
però que presionen i
presionen
I que no
cediran a la teva voluntat.
Tu tranquila, que jo faré que estiguin quietes
Mira les estrelles
que jo et besaré una altra vegada
entre els
bars,
just on t´estic veient ara
amb les
teves mans a l´aire
esperant que finalment
siguin atrapades per algú
I et faré meva .
Et mantindré apartada
en les profunditats del meu cor,
separada de tota la resta
així és com més m´agrades,
on guardo les
coses
que un dia vas
oblidar
Les persones que tu hagis sigut abans
però que
ja no vols mai més al teu
voltant
però que presionen i
presionen
i que no
cediran a la teva voluntat.
Tu tranquila, que jo faré que estiguin quietes
Uf, quina cançó, que endins que arriba. L'alcohòlic s'aparta dels altres quan pateix i torna als altres per recuperar-se, perquè sempre hi ha persones que et fan veure que viure val la pena. És curiós com el diàleg canviaria si en comptes de parlar la copa parlés el cor i li digués "don't drink up, baby". Vaig a baixar-me la pel·li :) Petons i bon finde!
ResponderEliminarÉs una de les cançons més maques de l'Elliott Smith, que ja són maques en general... Volíem anar al concert homenatge dilluns al Sidecar de Barcelona, però és massa complicat, si vingués ell, encara (però encara és més complicat). Tens raó que venerem els triomfadors i els àngels caiguts i no les personetes que intenten fer la vida més agradable. Petonets.
ResponderEliminarBerenem-nos els triomfadors. Res els farà tanta ràbia com que els releguem a un àpat tan prescindible i minimalista.
ResponderEliminarBon diumenge. (jo no el coneixia, però m'ha agradat molt.)