De vegades puc semblar excessiu però fa temps que vaig decidir que la millor manera de ser
feliç era no crear-me expectatives d´absolutament res i fer el que em rotés sempre i a tota
hora.
Una vegada cobertes totes les necessitats del meu temps, del meu cap i del meu cor, és hora de repartir el meu afecte , no és pels
que m´afalaguen si no pels que m´acompanyen….
Aquests són els videos de les dones
que m´agraden i dels que no he trobat la lletra original per traduïr-la.
Sandi Thom: Escocesa i mooolt jove. La seva peça I love you like a lunatic parla del seu
“romance” amb el Joe Bonamassa .. M´encanta aquesta cançó i quan
diu … Tu tens la paciència dels àngels.
Carly Ritter: filla del John Ritter, amb un primer treball al carrer
absolutament fantàstic. Americana
tradicional però amb molta classe.
Jadea Kelly: una altra gran artista
amb el seu últim Cd “ Clover”
altament recomanable. La que us poso és una
versió de la Lori Yates… la fantàstica
“walking wounded”.
Tristen: Aquesta cançó, ja és una droga... no us perdeu els seus dos Cds
I Senyores i Senyors… per acabar i
quan queda menys d´una hora pel clàssic i perque no us avorriu us
poso la traducció d´ un altre tio, potser també excessiu, però a qui
se li perdona qualsevol relliscada quan
escoltes peces com aquesta, això
si que és un PUTO CLÀSSIC
La meva dolça Carolina ( Ryan Adams)
Anava de
camí a Houston
però em
vaig passar la parada del bus i vaig acabar a St Antonne.
Intentava trobar-hi alguna cosa allà però no em facis dir què.
I tio, vaig acabar
amb les butxaques ben escurades i plenes de pols.
Així les coses
vaig continuar cap a Cleveland
I allà em vaig acabar de tornar
boig.
Em vaig comprar un
vestit de segona mà i vaig
aprendre a ballar.
Vaig
gastar-me alegrament tota la pasta com si em plogués del cel.
I tio, vaig acabar sense un
duro a les butxaques-
Oh, la meva dolça Carolina.
Què collons
em va portar a abandonar-te?
Oh, la meva dolça debilitat
Pot ser que algun dia em torni a portar cap a casa
Mai vaig estar a Las Vegas però és
igual: M´hi vaig jugar la vida.
Construint vaixells amb paper de
diari vaig navegar per tot el
clavegueram.
Estava buscant alguna cosa però no em
facis dir què!
Fa molta gràcia quan diuen( i és veritat) que hi
han coses que mai canvien.
Oh, la meva dolça Carolina.
Què collons
em va portar a abandonar-te?
Oh, la meva dolça debilitat
Pot ser que algun dia em torni a portar cap a casa
Aquí a la
Ciutat sembla que totes les coses són fluïdes.
La posta de
sol és com si la meva bombeta prengués foc.
Però trobo a
faltar molt Kentucky
I trobo molt a
faltar a la meva familia.
Els vents més
càlids sempre bufen en el Sud….
Oh, la meva dolça Carolina.
Què collons em va portar a abandonar-te?
Oh, la meva dolça debilitat
Pot ser que algun dia em torni a portar cap a casa
Pot ser que un dia, aviat, torni
a casa
M'agrada molt el PUTO CLÀSSIC!
ResponderEliminargrans suggeriments Enric, m'ha encantat la Carly Ritter
ResponderEliminaruna abraçada ! ;-)
No veig res des del mòbil, per ser un mòbil intel.ligent és ben tontu (o amb poca sensibilitat artística), a veure si demà amb l'ordinador, no conec cap d'aquestes dones... Tu sí que ets so free!
ResponderEliminarDoncs és un pòquer de dames ben bo... repòquer amb el Ryan Adams... m'agrada molt la Ritter, i la Tristen... vaja, són cançons molt boniques.
ResponderEliminarUn petó cap a Calella!