sábado, 12 de octubre de 2013

Rhye(2) The Fall

Vaig voler estar  a la  teva alçada  i provocar-me un estat que no em pertanyia.

Potser el temps  ja se m´ha passat del  tot  i tots  aquests  intents de  tornar enrere són les  despulles de la buidor que sempre va dirigir la meva vida.

Amb una mica  de sort potser n´enredo alguna amb els  meus  encants perversos , però el declivi és tan profund que  fins i tot  quan la deixi confondré  el seu homenatge puntual a l´experiència , o fins i tot un polsim de  tendresa, amb  una horrible i devastadora compassió.

Però no li diré  res.  Faré  veure  que el guai sóc jo

No sé  fins  quan  durarà aquesta pantomima. Mai vaig pensar que estimar era el que  realment  importava.

Estic molt espantat.





Rhye (2) THE FALL


Oh! Fes-me l´amor una  vegada  més
abans no te´n vagis.
Perquè no et pots  quedar?
Oh amor  meu,
Vine a casa  amb mi
D´aquí a una  estona
Deixaré aques lloc
Perquè no et pots  quedar?

No has de  fugir
No desapareguis amor
No has de  fugir
No desapareguis amor

El merder ja s´ha  acabat
Tot ja va de baixa.
Però jo no vull que les coses siguin així,
Perquè no et pots quedar?

No has de  fugir
No desapareguis amor
No has de  fugir
No desapareguis amor

Podria haver estat  pitjor
Podria  haver estat pitjor
I haver-me de  justificar
Parlaré el temps que faci falta
I seré retorçat

No has de  fugir
No desapareguis amor
No has de  fugir

No desapareguis amor

1 comentario:

  1. No siempre la distancia se hace estímulo para redimirnos de los asuntos amorosos, de cuando en cuando es necesario silbar y hacerse escuchar.
    No tengas miedo, son los primeros cien años los que te hacen dudar, seguro que al final le coges el punto a la modestia y compruebas por ti mismo que en efecto eres guay y los demás también aunque no lo sepan.

    The fall... hay una película con ese título que no sé si habrás visto, si no te la recomiendo es extraordinaria.
    Gracias por compartir tu música y tus reflexiones.

    mares

    ResponderEliminar