Potser el temps ja se m´ha passat del tot i tots aquests intents de tornar enrere són les despulles de la buidor que sempre va dirigir la meva vida.
Amb una mica de sort potser n´enredo alguna amb els meus encants perversos , però el declivi és tan profund que fins i tot quan la deixi confondré el seu homenatge puntual a l´experiència , o fins i tot un polsim de tendresa, amb una horrible i devastadora compassió.
Però no li diré res. Faré veure que el guai sóc jo
No sé fins quan durarà aquesta pantomima. Mai vaig pensar que estimar era el que realment importava.
Estic molt espantat.
Rhye (2) THE FALL
Oh! Fes-me l´amor una vegada més
abans no te´n vagis.
Perquè no et pots quedar?
Oh amor meu,
Vine a casa amb mi
D´aquí a una estona
Deixaré aques lloc
Perquè no et pots quedar?
No has de fugir
No desapareguis amor
No has de fugir
No desapareguis amor
El merder ja s´ha acabat
Tot ja va de baixa.
Però jo no vull que les coses siguin així,
Perquè no et pots quedar?
No has de fugir
No desapareguis amor
No has de fugir
No desapareguis amor
Podria haver estat pitjor
Podria haver
estat pitjor
I haver-me de justificar
Parlaré el temps que faci falta
I seré retorçat
No has de fugir
No desapareguis amor
No has de fugir
No desapareguis amor
No siempre la distancia se hace estímulo para redimirnos de los asuntos amorosos, de cuando en cuando es necesario silbar y hacerse escuchar.
ResponderEliminarNo tengas miedo, son los primeros cien años los que te hacen dudar, seguro que al final le coges el punto a la modestia y compruebas por ti mismo que en efecto eres guay y los demás también aunque no lo sepan.
The fall... hay una película con ese título que no sé si habrás visto, si no te la recomiendo es extraordinaria.
Gracias por compartir tu música y tus reflexiones.
mares