BUTXAQUES-RUTH MOODY

Continuem amb aquestes mosses....

BUTXAQUES.-POCKETS( RUTH MOODY)

Vam viure l´un a la butxaca de l´altre,
vam viure l´un a les costures de l´altre,
vam viur en l´esperança de que algun dia
el nostre amor seria redimit.

Vam agafar  les  carreteres menys transitades,
vam agafar les carreteres que més podiem esquivar,
podiem  fer-nos sentir l´un a l´altre que no valiem una merda
i aleshores  estar tots dos allà mateix
per omplir-nos aquell buit.

Però el meu cor pertanyia,
el meu cor pertanyia
a tot allò que eres  tu.

Vam viure l´un en el  futur de l´altre.
Vam viure l´un en els somnis de l´altre,
però cada vegada parlàvem menys del  futur,
fins que  tot allò només  semblava que fos un somni.-

Però el meu cor pertanyia,
el meu cor pertanyia
a tot allò que eres  tu.

Oh, però amb  tot el que  havíem somiat
podríem  haver-nos mort allà mateix, en aquell moment.
Erem  joves  i ens  ho creiem tot,
de que els  germans  sempre  cuiden dels  germans,
de que els  capitans  mai  abandonen.
Però aviat la cortina  va caure  damunt nostre,
la mentida es va instal.lar
i vam  començar a  fer-nos preguntes,
i com les  fulles ens vam anar allunyant i separant del tot,
però en els nostres cors, res  havia  canviat.

Vam viure l´un  en la  butxaca de l´altre,
amb totes  les ombres,
amb totes les  vergonyes.
Vam  aguantar per por de perdre aquell amor
igual de  ràpid  que havia vingut.

 Però el meu cor pertanyia,
el meu cor pertanyia
a tot allò que eres  tu.

Però el meu cor pertanyia,
el meu cor pertanyia
a tot allò que eres  tu.