Pujant cap a Solsbury Hill
podia veure les llums de la ciutat.
El vent bufava. El temps es va parar.
Una àguila va creuar la nit.
Era una cosa digna d´observar
Es va apropar. Vaig sentir una veu.
Tots els meus nervis es van tensionar.
Vaig haver d´escoltar.
No tenia una altra opció.
No vaig creure el que em deia.
Vaig haver de confiar amb la meva imaginació.
El meu cor dient-me( bum bum bum)
El meu cor em va dir:
Nano! Agafa les teves coses.
He vingut per portar-te a casa.
Per mantenir el meu silenci em vaig resignar.
Els meus amics podrien haver pensat
que estava totalment boig,
convertint l´aigua en vi,
portes obertes que aviat es tancarien.
Així que vaig anar tirant dia a dia.
Fins i tot vaig pensar que la meva vida
s´havia convertit en una rutina.
Fins i tot em creia allò que jo mateix em deia.
Quin collons de connexió he de tallar?
Em sentia part del decorat
i vaig haver de sortir de tota aquella maquinària.
El meu cor dient-me( bum bum bum)
El meu cor em va dir:
Nano! Agafa les teves coses.
He vingut per portar-te a casa.
Quan la il.lusió t´envolta en la seva xarxa
mai estic on realment voldria estar
i la llibertat fa tombarelles...
Quan crec que sóc lliure
observat per siluetes que estan buïdes
que tanquen els seus ulls però poden veure.
Ningú els va ensenyar bons modals.
Avui els mostraré el meu altre jo
Avui no necessitaré que em substitueixin
Els mostraré el que significa aquest somriure
en el meu rostre
és el meu cor dient-me( bum bum bum)
El meu cor em va dir:
Nano! Agafa les teves coses.
He vingut per portar-te a casa.
Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!
ResponderEliminar