El segon plaer només és probable però més ambiciós i satisfactori: fer sentir .
I si sentim, a la nostra manera, estem fent que el nostre món sigui ( encara que només una mica) millor...
Aquest disc sortirà en breu
CENTRALIA
( Poble de Pensilvania (
USA) que en els anys 60 va patir un incendi que es va estendre a
les mines de carbó del seu subsòl i que no van poder extingir
mai. De fet el poble va ser abandonat i encara crema. De fet
diuen que hi ha carbó perque no deixi de cremar durant els propers
250 anys)
T´ofereixo tot el que
sóc,
tot i que sóc alguna cosa
que ja està trencada,
un ocell que ja té
les ales partides
És un borrós matí
per amagar el meu rostre.
Tot i que sóc algú
que ja està esgarrat,
però amb aspecte elegant
i maternal
Sóc l´hereu d´una
corona de dolor.
El meu petit paradís.
Oh Déu Meu
Com t´he pogut deixar
caure!
Deixa´m caure a mi també
en el mateix terra on
vas caure
per poder tornar amb tu.
Perque cremem com
Centralia
perduts en les cendres
que queden per sota
nostre,
amb l´esperança
de poder trobar la nostra
llar.
T´allunyaràs més de mi?
les ciutats que tenen
fulles vives
no han de témer que de
sota
vingui cap incendi
Deixa´m caure a mi també
en el mateix terra on
vas caure
per poder tornar amb tu.
Perque cremem com
Centralia
perduts en les cendres
que queden per sota
nostre,
amb l´esperança
de poder trobar la nostra
llar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario