Observeu les persones que corren enfeinades pels carrers. No miren ni a dreta ni esquerra, van amb un aire preocupat, amb els ulls fits a terra, com gossos. Caminen en línea recta, però sense mirar mai davant seu, perquè fan un trajecte conegut amb anticipació, maquinalment. En totes les ciutats del món
s´esdevé el mateix.
L´home modern, universal, és l´home amb pressa , que no té temps , que viu presoner de la necessitat, que no comprèn que una cosa pugui ser NO ÚTIL, no comprèn tampoc, en el fons, que L´ÚTIL POT SER UN PES INÚTIL, ACLAPARADOR.
Si no es comprèn la utilitat de l´inútil , la inutilitat de l´útil no es comprèn l´art; i un país on no es comprèn l´art és un país d´esclaus i de robots, un país de gent infeliç, un país de gent que no riu ni somriu, un país sense esperit.
Allà on no hi ha humor, allà on ningú no riu, hi ha còlera i odi.
Riguem, doncs, i llencem tot el que pesa massa per viure...intensament?
ResponderEliminarUn petó de bon dia.
ben interessants icertes les teves reflexions, Enric
ResponderEliminari tantes coses per millorar i canviar en els comportaments humans
salutacions company ! ;-)