El Ryan Adams, a l´igual
que el Connor Orbest, han tingut unes carreres amb molts alts i
baixos fins que s´han estabilitzat.
Cap dels seus últims
treballs arriba a la magnificiència de les seves primeres obres,
però si continuar per aquell camí significava l´autodestrucció...
doncs benvinguts siguin al món dels mortals. Ja veureu com tampoc
s´hi està tan malament.
Tot i sense ser tan
genial el “ Ryan Adams “ té preciositats com aquesta:
LA MEVA BOLA DE
DEMOLICIÓ
Conduint pels carrers
aquesta nit....
Fa calor. He hagut de
tancar les finestres.
Desitjo trucar-te.
Desitjo que encara
estiguessis per aquí
No em queda massa benzina
però tot i així aquesta
cafetera encara xuta.
Crec que vaig oblidar què
nessitava
però d´alguna manera,
encara sobreviu.
I tots els murs que vàrem
construir s´han de demolir.
Però ei! Tu ets la meva
bola de demolició
no vindries i potser em
podries abatre?
Però ei! Tu ets la meva
bola de demolició
no vindries i potser em
podries abatre?
no vindries i potser em podries abatre
aquesta nit?
no vindries i potser em podries abatre
aquesta nit?
Estirat en el llit aquesta
nit
sentint-me com si fos un
altre
Els pensaments que tinc
dins del cap
s´han perdut dins aquesta
casa embruixada
Tothom a qui jo
acostumava a conèixer
es va deixar els seus
somnis a la porta.
Jo els vaig patejar
accidentalment
i d´aquesta manera és
com et puc dir:
que tu encara no estàs
segura”
I tots els murs s´han
d´aixecar i després caure
Però ei! Tu ets la meva bola de demolició
no vindries i potser em podries abatre?
Però ei! Tu ets la meva bola de demolició
no vindries i potser em podries abatre?
no vindries i potser em podries abatre
aquesta nit?
no vindries i potser em podries abatre
aquesta nit?
Conduint pels carrers
aquesta nit....
Fa calor. He hagut de
tancar les finestres.
Desitjo trucar-te.
Desitjo que encara
estiguessis per aquí
No hay comentarios:
Publicar un comentario