viernes, 5 de septiembre de 2014

COUNTING CROWS-POSSIBILITY DAYS

Hi han grups que només els cal que un disc tinguin dues o tres grans cançons per mantenir intacta la seva dignitat.- Recordo per exemple els últims REM....

Escoltareu dir que el nou disc dels Counting Crows no és el millor de la seva carrera ( a mi la peça Palasides Park se´m fa eteernaaaa com una mala imitació del Bruce Springsteen nocturn del Born to run), però després surt l´enganxosa “ Earthquake driver”, la calmada “god of Ocean Tides” i la que indiscutiblement és la millor cançó del disc.. aquesta Possibility Days





DIES DE POSSIBILITATS


Eren les tres del matí a l´aeroport JFK
Suposo que et vas quedar perque volies quedar-te.
Vàrem anar del res al tot en un sol dia,
i aleshores el vell aeroport Kennedy se´t va emportar.

Vaig pensar en un camí curt que podria mantenir-te l´escalfor
i en tots aquells moments que preparava la llum fins que et despertaves
Ens vam sentar en un balancí i varem parlar amb aquella noia,
ella et deia que volia besar-te

Saps que la pitjor part d´un bon dia
es adonar-te de que està acabant
és un dia més de possibilitats
que ha marxat....

Vaig anar cap al´Oest però el teu temps ha canviat
Tu només estàs espantada
i a mi em confonen com si fos un estrany
Quan tu vas i vols deixar-me
és aleshores quan jo vaig començar
a creure´m que m´ havia de quedar.
Però he de sortir de L.A.


Suposo que els dies curts ja s´han acabat
perque no t´agrada dormir de dia
així que jo ja no em passo les nits despert
M´estiro sobre aquella muntanya
i veig com el teu cos està esquerdant el cel
per com estàs tremolant...

I la pitjor part d´un bon dia
és dir-te a tu mateix
que has de dir adéu
a un dia més de possibilitats
i que continua, que continua....

Aquest any estàvem esperant que arribés l´hivern,
però vas venir tu i l´hivern mai va aparèixer
Tu i jo sabem moltes raons
del perque tanta gent i tantes estacions passen
com si mai haguéssin estat aquí.

Ara dius que és millor viure amb un somriure,
però portem la càrrega de tots els nostres dies.
Jo estic espantat si marxes.
Tu estàs espantada si em quedo.
Això és el que s´anomena
un dia sense cap possibilitat...

Vam veure només la meitat de la funció de ballet
Et dic: Bona nit. Adéu.
Sembla una bona cosa
De fet... saps que és una bona mentida
Et pots quedar sense elecció
i encara sentir una veu en el teu cap
quan estàs estirat en el llit que et diu
que la millor part d´un mal dia
és saber que està bé

El color de tot canvia,
i el cel reorganitza la seva ombra,
el somriure no desapareix
en la trucada de telèfon
i la mala decisió que hem pres,


I la pitjor part d´un bon dia
és l´única cosa que t´ha quedat per dir
I no saps com però desitges
que hi hagués alguna manera de dir-ho.

Baixes les persianes i apagues la llum
perque d´alguna manera vas confondre
“adéu” i “bona nit”.

I tu .. l´única cosa que no diràs
és que tothom sap que els dies en
els que hi ha alguna possibilitat
no existeixen.
I això et fa sentir malament
molt malament
tot i que hagis marxat.
Tot i que faci molt temps que fa que has marxat


No hay comentarios:

Publicar un comentario