Un petit escrit per distreure a la migdiada

D`ÀNGELS I CAVALLETS

En Sebastià ha guanyat el Mundial. Ha tingut més sort, i li caurà més pasta, que aquell pobre desgraciat   que, emmanillat a un tronc, el van cosir a  fletxes per ser un tossut de mena.

Era l´hora de dinar i mentre la petxuga entrava en boxes, la  galta del porc calculava malament una  corva i s´encastava cruelment contra la croqueta , a la que deixava  fora de la cursa.

Mentrestant, les infravalorades esclopinyes( sempre tant secundàries elles) continuaven marejant-se de tantes  voltes. El director tonyina s´ho mirava des de el Pit Lane. S´havia trencat una  espina i, escaiolat com una mòmia guerxa, no l´havien deixat córrer.

Les olives  eren la  viva  imatge del  terror. Mentre les  alçaven del plat, tremolaven i no gosaven  mirar a terra. Resaven a  tots els Déus, el de la barba, el de les trenes   i el del turbant demanant-los:- Si us plau, deixa de mirar la tele i menja´m d´una punyetera vegada  que m´escagarrinen les altures….

Els de la meva família han trencat un mite: Al.leluia!!! Els homes  sabem fer dues coses alhora: fer el vermut i mirar la caixa  tonta( les taques de salsa de “berberecho” a la camisa nova són només danys colaterals).

En algun moment  he volgut entrar a la  conversa, sempre  amb molta prudència i contenció. No em  volia quedar al marge  i que em consideressin un tio més raro encara. Ells contents de saber-ne  més que  jo  i jo content de reunir la informació mínima necessària per no fer el ridícul, demà  al matí, a l´hora del  cafè. Ens  hem d´integrar  Bagué.

Hi ha una  cosa  que no els hi he dit. Jo ja sabia qui guanyaria.

Era  evident  que el cavallet saltimbanqui, com un bon italià, ha perdut massa  temps posant-se  guapo.

I és ben sabut arreu que tots els toros vermells, tenen ales….