Últimament he vist bastant cinema.
Sempre he estat un enamorat del Lars Von Trier. Le gent s´enfot. I és veritat que sempre m´han agradat les pelis raretes però títols com "Rompiendo las Olas", " Bailando en la Oscuridad·" o la genial "Dogville" estan dins la meva filmoteca mental. Que no li agradi volar no vol dir que no sigui un tio valent. A mi també em fan por els avions( Prada mai sabrà l´avast del meu sacrifici jajajaja)
Però "Melancolia" ha estat un punt decebedora. Estèticament impecable , té imatges realment impactants, però ideològicament no sé distingir si es que és buïda o el pitjor de tot , pretenciosa. Aquesta vegada no vaig saber veure totes les coses que els crítics van escriure, potser corprès per les tetes de la Kirsten Dunst. Inefables però absolutament innecessàries.
La que si em va agradar, i molt, és "Margin Calls". Una altra peli sobre la crisi i sobre els taurons sense ànima que habiten el món financer.
Jo sempre he tingut la intuició de que això no s´acabarà fins que no fotin a tots els intocables de corbata i seda dins la garjola amb un pederasta obsessiu i ronyós, caspós, amant dels perfums corporals amb vocació de perpetuitat.
O això o que n´esperin a quatre o cinc d´ells amb un Kalashnikov a la porta del Via Veneto i confonguin els trossos desparramats dels seus cervells amb les virutes de "foie" de la sopa.-
La culpa serà sempre....dels mercats
Però mentretant, tots els altres anem sobrevivint com podem, alguns amb Tele 5, d´altres tancats a cal i canto en la seva caixa perfecta i impenetrable...
I jo desapareixent tant com puc. L´Enric no hi és, diuen....
Però si que hi sóc. Estic amb qui vull. I ara estic amb l´Stephanie.
Feu el favor de no molestar.
lunes, 28 de noviembre de 2011
Una frase de Dylan-Foot of pride
Avui venia rellegint el mestre i m´he quedat amb una frase de la seva cançó "Foot of Pride" (la petjada de l´orgull)
"in these times of compassion where conformity is in fashion.Say one more stupid thing to me before the final nail is driven in"
" en aquests temps de compassió, on el conformisme està de moda, diga´m alguna estupidesa més abans que clavin l´últim clau"
El conformisme neix quan per orgull un es creu les seves pròpies mentides.
Però sempre hi ha una veritat que està a punt de trencar-ho tot.
La compassió consisteix en veure-la i quedar-te quiet i calladet .
Com P.Pilat, rentar-te les mans i que s´espavilin.
"in these times of compassion where conformity is in fashion.Say one more stupid thing to me before the final nail is driven in"
" en aquests temps de compassió, on el conformisme està de moda, diga´m alguna estupidesa més abans que clavin l´últim clau"
El conformisme neix quan per orgull un es creu les seves pròpies mentides.
Però sempre hi ha una veritat que està a punt de trencar-ho tot.
La compassió consisteix en veure-la i quedar-te quiet i calladet .
Com P.Pilat, rentar-te les mans i que s´espavilin.
domingo, 27 de noviembre de 2011
Un Déu salvatge-Polanski
Feia molt temps que no veia una peli que durés només 75 minuts però encara en feia més que en trobés una en la que passés el temps d´una manera tan fulminant.
El texte prové d´una obra teatral de la Yasmina Reza que l´havien representada diversos cops a Barcelona. I és senzillament impresionant. Tracta de dos matrimonis de mitjana edat que es troben per mediar en un conflicte que han tingut els seus fills respectius.
Trigaria molt en resumir tot el ventall d´aspectes que tracta: la mediocritat, el pseudo-intel.lectualisme, l´obsessió per la feina , la decepció, la infelicitat amagada...
Però sobretot parla d´aquell Déu salvatge que són els instints. Instints que intentem educar en la mesura del que és possible però que sempre estan allà, llestos per sortir , brutals i cruels alhora.
Tot el que diem està muntat sobre una gran farsa. Totes les frases, totes les paraules amb les que quedem bé són l´escut que amaga tot el que realment sentim.
Millor saber-ho. Millor tenir-li un respecte reverent. Millor preparar-nos per quan surtin. Perque sempre, tard o d´hora, acaba sortint el que realment sóm.
Aneu-la a veure. Segur que en el fons, en alguna part del texte, us veieu íntima i secretament retratats.
El texte prové d´una obra teatral de la Yasmina Reza que l´havien representada diversos cops a Barcelona. I és senzillament impresionant. Tracta de dos matrimonis de mitjana edat que es troben per mediar en un conflicte que han tingut els seus fills respectius.
Trigaria molt en resumir tot el ventall d´aspectes que tracta: la mediocritat, el pseudo-intel.lectualisme, l´obsessió per la feina , la decepció, la infelicitat amagada...
Però sobretot parla d´aquell Déu salvatge que són els instints. Instints que intentem educar en la mesura del que és possible però que sempre estan allà, llestos per sortir , brutals i cruels alhora.
Tot el que diem està muntat sobre una gran farsa. Totes les frases, totes les paraules amb les que quedem bé són l´escut que amaga tot el que realment sentim.
Millor saber-ho. Millor tenir-li un respecte reverent. Millor preparar-nos per quan surtin. Perque sempre, tard o d´hora, acaba sortint el que realment sóm.
Aneu-la a veure. Segur que en el fons, en alguna part del texte, us veieu íntima i secretament retratats.
sábado, 26 de noviembre de 2011
Show me the place-Leonard Cohen
Deixeu-me parlar una mica....
Des de que vam tornar de Mèxic hem tingut una vida social molt atrafegada, fins i tot diria, un punt estressant.
La veritat però( mirada en perspectiva), és que ens podem sentir afortunats. Gent molt diversa ens busca per estar amb ells i nosaltres hi accedim, agraïts, intentant estar a l´alçada de la seva deferència.-
No hi ha res com passar el temps amb una bona companyia, un cafè etern, uns ulls il.luminats i uns somriures sincers i espontanis...
La serenor impera i amb ella la plena consciència de les nostres virtuts, i les virtuts dels altres, empaquetant-les en mercuri , construint petites illes en diversos mars on ens sentim feliços, protegits, sans i estalvis...
Ens fem grans... Ens fem millors.
I si algú ha sabut envellir amb una magnífica dignitat ha sigut el Leonard. Mireu si no aquesta preciosa cançó que ens serveix d´aperitiu al seu nou àlbum.
Tots som mestres de tots. Si no ho creiem així no avançarem mai.
Des de que vam tornar de Mèxic hem tingut una vida social molt atrafegada, fins i tot diria, un punt estressant.
La veritat però( mirada en perspectiva), és que ens podem sentir afortunats. Gent molt diversa ens busca per estar amb ells i nosaltres hi accedim, agraïts, intentant estar a l´alçada de la seva deferència.-
No hi ha res com passar el temps amb una bona companyia, un cafè etern, uns ulls il.luminats i uns somriures sincers i espontanis...
La serenor impera i amb ella la plena consciència de les nostres virtuts, i les virtuts dels altres, empaquetant-les en mercuri , construint petites illes en diversos mars on ens sentim feliços, protegits, sans i estalvis...
Ens fem grans... Ens fem millors.
I si algú ha sabut envellir amb una magnífica dignitat ha sigut el Leonard. Mireu si no aquesta preciosa cançó que ens serveix d´aperitiu al seu nou àlbum.
Tots som mestres de tots. Si no ho creiem així no avançarem mai.
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el teu esclau)
show me the place I've forgotten I don't know
(ensenya´m el lloc, no el sé, ja l´he oblidat)
show me the place for my head is bending low,
(ensenya´m el lloc on el meu cap humilment s´inclina)
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el teu esclau)
Show me the place help me roll away the stone,
(ensenya´m el lloc que m´ajudi a treure´m la pedra)
show me the place I can’t move this thing alone-
(ensenya´m el lloc. No puc moure això tot sol)
show me the place where the word became a man
(ensenya´m el lloc on la paraula es va convertir en un home)
show me the place where the suffering began.
(ensenya´m el lloc on va començar el patiment)
The troubles came I saved what I could save
( van arribar els problemes, vaig salvar el que vaig poder salvar)
a thread of light a particle a wave
( un fil de llum, una particula, una onada)
but there were chains so I hastened to behave
(però hi havien cadenes i em vaig desbocar)
there were chains so I loved you like a slave.
( Hi havien cadenes així que et vaig estimar com un esclau)
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el teu esclau)
show me the place I've forgotten I don't know
(ensenya´m el lloc, no el sé, ja l´he oblidat)
show me the place for my head is bending low,
(ensenya´m el lloc on el meu cap humilment s´inclina)
Show me the place where you want your slave to go,
(ensenya´m el lloc on vols que vagi el teu esclau)
miércoles, 23 de noviembre de 2011
Petita Suite
Petita Suite
Sé que és difícil que vegis que els silencis són les carícies dels que s´han deixat vèncer.
Vèncer per alguna cosa que és més gran que ells mateixos.-
Perque abraçar-te és més important que tenir la raó. Perque no hi ha cap victòria més important que un petó.
Sé que és difícil que vegis que els silencis són les carícies dels que s´han deixat vèncer.
Vèncer per alguna cosa que és més gran que ells mateixos.-
Perque abraçar-te és més important que tenir la raó. Perque no hi ha cap victòria més important que un petó.
lunes, 21 de noviembre de 2011
A casa quan plou...
M´agrada quan arribes en aquell punt quan amb la mirada ja en tens prou per dir, desdir, acollir i protegir tot allò que estimes...
martes, 15 de noviembre de 2011
Avui que plou, venint tard de rodalies
Feia temps que no em dormia. De fet ahir va ser un dia molt tens. Els canvis laborals que se´ns avenen són molt importants i hi ha massa en joc com per menysprear-los.
Tinc dues opcions, afrontar-la amb ressentiment, temor i desconfiança o bé tirar endavant fent el que sempre he fet, donar el millor de mi mateix per poder dormir tranquil per les nits.
Optaré per la il.lusió i el repte perque l´amargor cou i no em duu enlloc.
La meva base, construïda per l´amor que dono i tot el que rebo, és indestructible.
Tinc dues opcions, afrontar-la amb ressentiment, temor i desconfiança o bé tirar endavant fent el que sempre he fet, donar el millor de mi mateix per poder dormir tranquil per les nits.
Optaré per la il.lusió i el repte perque l´amargor cou i no em duu enlloc.
La meva base, construïda per l´amor que dono i tot el que rebo, és indestructible.
Avui que plou , venint tard de rodalies
Perque us tinc a vos
que sóc estimat.
Les lleves hostils
no podran
aixonar-me.
Perque us podria
perdre
i per vós
no ho puc permetre.
Així aixecaré
el meu cel,
amb tots els estels
que cadascú
vàreu pintar-me.
Per vós
que sóc estimat
no vull,
no vull,
cap més paisatge
domingo, 13 de noviembre de 2011
Anna Ternheim
M´he enamorat molt poques vegades. Musicalment parlant ho vaig fer fa cinc anys d´aquesta sueca que acaba de treure nou Cd "The night visitor". La seva veu l´han teixit de vellut per fer-nos somiar.
sábado, 12 de noviembre de 2011
Cròniques Tijuaneres
Una setmana!!!!!, una setmana he trigat en digerir les llimes llimoneres, perque aquell autòcton suquet groguenc que les acompanyava era diurètic, vitamínic i molt més efectiu que el Prozac.
El que ens passa als joves de 40 és simplement que els processos de recuperació són més llargs , tan llargs que porto quinze minuts per tres línees.
Millor que ho deixi i que em dediqui a disfrutar de la vida com ho estic fent últimament, plenament en forma, tan física, com mental, com emocional….
Torno a guanyar a les distàncies curtes.
martes, 8 de noviembre de 2011
PRADA XXVI
Ja tornem a estar aquí després d´una fantàstica setmana de vacances a Mèxic celebrant el 40è anniversari de Prada.
I ara que la meva petita ja s´ha arribat a la majoria d´edat ja no és delicte presentar-vos-la.
Per l´ocasió he escollit una desconeguda cançó del Rod Piccot i l´Amanda Shires que es diu "Mercury"
Perque l´amor de veritat és dens, fort, consistent i sobretot lent.Tant difícil es que puji com que baixi. Es mantè sòlid i líquid, atrapat entre nosaltres i que si per alguna estranya raó es desfà, si es torna a retrobar, es torna a unir.
És un honor i un privilegi per mi tenir-la al meu costat.
I ara que la meva petita ja s´ha arribat a la majoria d´edat ja no és delicte presentar-vos-la.
Per l´ocasió he escollit una desconeguda cançó del Rod Piccot i l´Amanda Shires que es diu "Mercury"
Perque l´amor de veritat és dens, fort, consistent i sobretot lent.Tant difícil es que puji com que baixi. Es mantè sòlid i líquid, atrapat entre nosaltres i que si per alguna estranya raó es desfà, si es torna a retrobar, es torna a unir.
És un honor i un privilegi per mi tenir-la al meu costat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)