According to my bond; nor more nor less.
Estima i queda´t en silenci,
estimada Cordèlia. Veus aquella
gallina grossa com cacareja la seva dicció?, Com, afectada, ens convida a la seva tragèdia?. No és massa valenta, no. Es deixa la tragèdia en les seves paraules on confina una amarga i insolent , i
estúpida gratitud. Una gratitud que no és
certa. Et dóna les gràcies i l´única cosa que vols és que
acompanyis la seva insatisfacció, el seu
desarrelament a la realitat. Un món
inventat. Un món on només s´hi pot viure sola.
Ni Regan ni Goneril ho van entendre mai. L´escuma és volàtil i moribunda,
sense rastre,
s´infla i desinfla en suposada
bellesa, en focs d´artifici on
retronen els racons més rastrers de l´orgull, la falsa
humilitat, les peticions ferotges
de comprensió , l´aliment primordial de les bèsties.
Estima i queda´t en silenci, estimada Cordèlia. El teu amor és més
poderós que el teu llenguatge. No facis promeses. No escriguis poemes. Respecta
la seva llibertat i ignora les almoines . Refresca´t en els amants
anònims que es van escriure en tristeses
inacabades. Tristeses que mai varen sortir a la llum, que es varen quedar voluntàriament enrajolades rera una mirada, d´aquelles com si no hagués passat mai res, d´aquelles en
que la vida continua i en les que els més tontos del galliner s´imaginen com aquell escombriare, alegrament
cantaire, que treu pedres i xinxetes del camí, perque sap que sempre t´ha agradat caminar
descalça.
No hay comentarios:
Publicar un comentario