Ningú és distància

Ningú és distància.

La Jane es  va  dormir .   Sense somnis, les llums del London Eye feien sols i llunes en el seu rostre , distès i deixat anar, conscient de que  estava  sola.

A la tauleta encara agonitzava l´últim cigar, un llibre mal  tancat, una tassa d´una  ciutat que algú va  visitar per ella  amb una bossa de  menta esfonsada i freda i una  capsa entreoberta d´analgèsics per  poder oblidar-se del mal d´esquena.

Quan la nòria va deixar de flirtejar amb la seva bellesa , un gris fred  es va fer l´amo de la nit. La  solitut sospirava amb despreci com l´innegable  vencedora de tots els amors.

L´endemà es despertaria amb la rutina glaçada d´un cafè. L´indiferent tremolor d´un altre matí de feina dibuixaria el seu cos sortint de la dutxa.  Es vestirà perduda  amb tot l´orgull trepat a la mirada.

Però la Jane no sap  que ningú és distància.

Sempre hi haurà qui posi el seus ulls a una altra  cara, que sigui  ella  qualsevol somriure, que  digui el seu nom en un altre silenci igual que el seu.

Nota informativa II

Je acabat els 21 Km 97 metres  com un campió tot i que a  partir del Km 5 m´ha fet  mal la cama dreta de la merda de tendinitis que arrastrava.
Però l´orgull m´ha fet tirar endavant. Necessitava  al menys conquerir un  repte dels que em vaig marcar a partir de la segona  quinzena d´agost
Suposo que  ara  estaré una setmana absolutament  baldat ( els anys no perdonen) però tant se val

He fet  1 hora 49 minuts 00 segons que està de  conya( per mi es clar).

EL millor premi però m´esperava a l´arribada. Els meus fills m´han dit que  estaven orgullosos  del seu pare i la seva  cara irradiava aquesta satisfacció. Qui vol res mes?

Nota informativa

Demà a les 10 corro la meva segona mitja marató( a la primera vaig fer 2'20 quedant el cinquè per la cua).

Arribo bé de pes i de capacitat aeròbica, però en els últims quinze dies apenes he pogut entrenar per causa de vàries tendinitis a llocs diferents, fet que m´ha posat d´una mala llet important ( les bones notícies se´m resisteixen des de aquest  estiu).joder.

Tinc molts dubtes de que demà la pugui acabar. Però per mi és important  íntentar-ho ... Si he de caure que sigui en batalla.

Sé que últimament he  perdut masses guerres però sempre dono tot el que tinc en tot així que demà allà estarem, i que sigui el que Déu vulgui.

Vaig a  currar-. Ens veiem demà ben dinat i ja us  diré com ha anat. Gràcies per estar amb mi.

Vinga Bagué!

Miniatura a les quatre

Quedem-nos aquí,

ara que un vers

ha fet que estessim

junts un moment.

Quedem-nos aquí

i fes com si m´abracessis.

Jo ja en tindré prou

per continuar.

IF YOU WANT ME

Glen Hansard & Marketa Irglova eren parella, ara són amics. Tots dos van protagonitzar un musical sui generis que es deia ONCE, rodat a una  ciutat tan preciosa com  Dublin.-

Aquesta cançó , cantada per ella, és una simple i bellissima  balada que m´encanta.-

Sempre he pensat que la millor poesia és aquella que s´entén i és capaç de fer-te sentir el seu còmplice, sempre en el més complet anonimat.

Si tu em  vols.-

Estàs realment aquí o estic somiant?

Ja no puc distingir els somnis de la veritat.

Fa massa  temps  que no t´he vist

i apenes  puc recordar com era la teva cara.

Quan estigui realment sola i la distància sigui només silenci

Pensaré amb tu,  com reies  , amb orgull en els teus ulls,

un amant que sospira….

Si tu em vols,  deixa´m satisfeta.

Estàs segur de  que em creus

quan els altres diuen que menteixo?

Em pregunto si tu algun dia podries despreciar-me.

Saps que  realment intento ser millor persona per satisfer-te

perque tu ho ets tot per mi

i faré tot el que em demanis si em deixes ser lliure.

Si tu em vols,  deixa´m satisfeta.

Si tu em vols,  deixa´m satisfeta.

FOTO-GALERIA: EL SR JINKS I LES DONES

Foto-Galeria.- Una nova secció.

Heus aquí una  nova secció.- Com li dic al meu jefe cada vegada que em corregeix : “Esto está mal!!!”… Simplement tracto d´innovar el llenguatge.

D´entrada  no hi hauran fotos. Sóc un inútil tecnològic. Crear-me jo solet el bloc ha estat una  efemèride mundial que  haurien de  recollir els llibres de text. Però no em podreu negar que el nom és molt il.lustratiu de les meves  pretensions.

El títol també té un  punt “vintage”. Em retorna a aquells temps  en els que  visitava les pàgines  web de tots els Museus d´Història Natural, buscant per tot el món fotos de la punyetera costella que ens va treure mama Eva.

Cap d´elles la tenia…..

En fi, per allò de quedar bé( que  en el  fons m´importa un rave) començarem pel burro que va davant, que en  realitat és un mico,  o una mica de les dues coses….

EL SR JINKS I LES DONES

El Sr Jinks és el nom real  del mico( mascle) que va interpretar a la  mona  Xita. Avui en dia la pobra bèstia encara  viu  turmentada per aquella amarga experiència.

Li amagaven els ous  apretant-los amb un cordill al cul. El refrec de les pilotes  li feia unes pessigolles de por i així anava tot el dia fent bots i partint-se el tronc de  riure.

De tant  de  fer de tia només li quedaven dues opcions : o tornar-se com elles( li faltava la predisposició genètica) o bé admetre que  durant tota la seva vida hauria de  conviure amb elles. Per tant era millor estudiar i entrenar-se de valent perque li agradessin totes .

Els seus  estudis antropològics  sobre la  tribu fèmina el van  abduir. Massa teoria  fa perdre sempre la perspectiva del món real. I un “ macho alfa”  si no practica perd  lideratge i es torna comprensiu. Merda.

Aquesta  sempre ha  sigut la gran  disfuncionalitat del Sr Jinks .

Un cos  amb  tots els instints salvatges del mono, hiperbolitzats per herència, però sense  el sex-appeal  del lleó cabró de la manada.

I un cervell  instruït directament per l´enemic.

Coneixeu molts monos que els agradi escriure  sense pretendre que  escriure sigui el martell que  atonti a la ninfa i així  tirar-se-la directament????

En fi, per avui  ja n´hi prou . El Sr Jinks tornarà aviat amb noves  aventures.

Però ara al  nostre amic se li han despertat tots  els  instints primaris  i fa salivera de totes les  seves ànsies carnals.

Primer soparà com un senyor per agafar forces. Després entendrà que li diguin que està  cansada i s´anirà a dormir.

Pel poli

Una altra traició de l´ipod. 

Aquesta  cançó és només  meva  i del meu “germà” Albert, i així será per sempre.

Nen, aquest  matí quan l´escoltava   m´he emocionat,   i he pensat en tu.

No et pots ni  imaginar  com t´estimo tete

Bobby Jean

L´altre dia  vaig anar a  casa  teva  i la teva mare  em va  dir que  havies marxat.

Em va  dir que no hi havia  res  que  jo  hagués pogut   fer  per evitar-ho

No hi havia  res que algú hagués  pogut dir

Tu i jo ens  coneixem desde que  teníem 16 anys

M´hagués  agradat saber-ho.Hauria volgut que em truquessis

simplement per dir-te adéu, Bobby Jean

Tu em vas  recolzar  quan tots els altres van pasar de mi

 i van amagar el cap sota l´ala

Ens agradava la  mateixa  música, els  mateixos  grups, la mateixa  roba

Parlàvem entre nosaltres de  qui era el més salvatge ,

de les coses  més  salvatges que  havíem  vist mai.

Ara només  desitjo que m´ho haguessis dit, desitjava  haver parlat amb tu   

simplement per dir-te adéu, Bobby Jean

Caminàvem  sota la  pluja parlant  del dolor del  món que amagàvem

Ara no hi ha ningú, cap  lloc  i  cap manera que em pugui fer arribar a comprendre perque vas actuar així

Potser estàs  a  fora, en alguna carretera,

viatjant en tren o en bus , en alguna  habitació d´hotel hi haurà una  radio sonant

i  m´escoltaràs  cantar aquesta  cançó.

Si ho fas sabràs que estic  pensant en tu encara que ens separin milers de milles

i  només demanar-te un cop més no perque canvïis de pensament

només per dir-te que  et trobo a  faltar  , bona  sort, adéu Bobby Jean