Història d´un fantasma
Amb tot el que s´havia esforçat en John , negociant amb la Sub–secretaria celestial per assumptes d´immigració il.legal a la terra , perque li deixessin canviar l´uniforme de manta i cadenes per un de més modern i fashion!.
Després de subornar al xupa-tintes de l `àngel encarregat de l´oportuna autorització amb tres entrades per veure en directe l´entrada al cel de Belen Esteban , resultava que els molt cabrits el van vestir amb un vel transparent, amb un tacte primorós això si, però invisible.
En John estava del tot frustrat. Tants anys de cadenes li havien fet marcar muscle i s´havia aprimat empaitant a tots els que corren davant dels braus, com a ferms candidats a palmar-la , per idiotes. El suïcidi està clarament codificat i penat amb cinc-cents anys d´anar fent el pena per l´espai exterior, sense cap eximent per minusvalua mental.
Les coses s´havien posat molt dures pels fantasmes, i des de que el del birret blanc amb cara d´al.lelat manava per aquestes contrades ( amb la típica mà de ferro de tradició germánica) estaven perseguits . No hi havia pietat ( els alemanys en saben molt d´això) ni pel pobre que es passava anys a la mateixa carretera per despertar als conductors confiats. Al que enganxaven l´enviaven a fer d´ombra del Sánchez Dragó.
Però en John estava molt avorrit i com bon català ,i per tant massoca, es va dedicar, com un maquis, a fer breus incursions en territori “comanche” veient a tots els seus( els catalans són uns sentimentals) però sense parlar-los . Ell ho intentava però es veu que el decodificador estava xingat.
“Nota del traductor: El nom correcte és John i no Joan com correspondria a la seva traducció al català- Segons bibliografía consultada, l´autor , en un arranc de xul.leria va posar al seu fill John per dos raons- 1ª.- Perque no volia ser menys que aquells que posaven als seus fills noms com Eric i Kevin i 2ª.- Per en Travolta, el seu gran ídol.”
Durant tres mesos va desaparèixer de manera subtil i elegantment britànica. Va deixar una nota manuscrita on deia : “assumptes propis”.
Però ara ja ha tornat, guapo, catxes i perseguit per la justicia.
Continuem sense veure´l , però m´ha dit un ocellet que pel Passeig Marítim hi ha una palmera, que quan bufa el garbí, sembla que estigui ballant l´Staying Alive.
