RESUM DEL SEGON ANY

Resum de l´any

Abans de  res m´excuso amb mi mateix  per  haver abandonat  durant quinze dies  el gran plaer que m´ha suposat sempre escriure.

L´altre dia  veia  l´última  pel.lícula del Roland Emmerich “ Anonymous”  i en la seva  darrera escena sortia el gran Derek Jacobi fent una apol.logia de “la paraula”. Venia  a dir, més o menys, que la paraula surt de l´alè i per l´alè  surt  la vida.

Les històries  universals, les que  recordem,  són les que  han parlat de la condició  humana . Tota la resta  forma  part de l´anecdotari, fàcilment oblidables.  La tendresa  , la noblesa del Quixot…

Salvant els milions de  quilòmetres que em separen de Shakaspeare convinc amb ell que allò que realment importa no és la técnica, ni l´originalitat , ni la bellesa virguera. Només perduren  les febleses, els errors, els sentiments  i la  valentia que s´ha de tenir per mostrar.los.

Potser amagant-los ens sentim més segurs. Potser no tenint-los  convertim la nostra  vida en una simple anècdota sense importància. D´aquí un temps no recordarem que aquest  any  van succeir les  revoltes més importants del món àrab, però sempre recordarem  , cada dia una mica, un petó, un amic que es  va amoinar per nosaltres, la festa del Coco Bongo…

Per aquest motiu, en el meu resum de l´any, a  diferència del  que fa 365 dies , no parlaré de mi, si no de  tots els altres que em fan ser com sóc.

Del meu fill gran, que ha volgut passar sol el cap d´any amb els seus avis i fer.los companyia. El meu  gentleman…

Del meu fill petit que , com el seu pare, té el cap per batidora, en constant i permanent ebullició… Costarà treure.li del cervell  que al 2012 no s´acabarà el món. Amb deu anys  ja calen  arguments seriosos  i consistents per convèncer.

Dels meus pares, germanes, cunyats  i nebots que han aconseguit no  barallar.se i que  continuem volent estar junts. Que amb  nosaltres  no escaigui aquella  frase… ¿ Tú pasas las Navidades  bien o en  familia?

Dels meus  companys de  feina:  En Furius s´ha tornat “Calmus Armarius” i torna a  riure. El Jorge   ha superat amb matrícula  el seu principal exàmen  . El descobriment de l´Imma com una gran amiga que està quan les  fruites no maduren. De les que no ho són  però que tenen  fons, classe i estil per arribar a  ser.ho. Dir.li a la  Coral que el més maco que li  han regalat no  ha sigut el seu anell sino els ulls il.luminats i l´orgull amb el que l´ensenya-

Dels meus compis del  gimnàs.  Gairebé els únics  que em  veuen  en calçotets.  Pel Xavi Vigué, un clàssic.  Per l´Agustí de  tota la vida. Pel Javi i la seva finíssima ironia.- Pel Marc i el  nostre inqüestionable carisma. Per l´Andrés i les nostres  corregudes del divendres. Pel vell capità John Davies, pel  Juanma, el David, l´Eva, la Patri, la Marta, el Jose i tots  els que  fan que les meves dues   primeres  hores del dia siguin collonudes.

Pels meus dos germans a qui jo més  estimo. Per la nou-vinguda Marta ( Mèxic  ha estat  la teva consagració a l´Olimp). Pels  cubates  amb el David, els esmorzars amb tots els del  Basquet, per la  baba del Gustau i els sermons de l´Assun, per l´encantador  cinisme de la Lourdes i per les lliçons d´informàtica del Mosso.

Per totes les dones que heu fet quaranta  i els màrtirs que les aguanten. Quina  gran colla!

Per l´Albert que tot i passar un calvari mai t´ha negat un  somriure i una  encaixada  que  supura autenticitat per  tot arreu. Per la Glòria per aguantar.lo

Per les meves  lectores anònimes que no voleu que el vostre nom surti en aquest resum. Pel  gran Mitjans. Pel Pedro. Per l´Alfredo… Per la Roser que sempre ha estat i que sempre estarà gravada a  foc en el meu cor. Per les meves  converses  amb  OCS que en la seva  nova  forma  humana  s´ha tornat imprescindible

I sobretot, per tot allò que  significa PRADA- Només amor…

Nois, d´ això es del que es tracta -----

Bon any reis

LOU REED.-NEW YORK

Al 1989  va  sortir un dels millors  àlbums del s. XX, el "New York" de  Lou Reed. Un  Cd de capçalera per qui digui que li agradi el rock.
Un clàssic és algú que sempre està perque és massa bo per desaparèixer o cansar-te d´ ell.

FOREVER YOUNG-BOB DYLAN & BRUCE SPRINGSTEEN

Avui és el meu cumple.- 42 estius.
Ahir  a les 7 del matí estàvem  corrent el meu amic  Andrés i jo pel mig de  Barcelona. 15 Km en 1'25h. No està malament.
Vam veure l´alba quan  erem a l´alçada de  Sant Joan de Déu. El paisatge era  realment espectacular. Ell en té  47 i entre els dos vam convindre que a molts de 30 els agradaria estar en l´estat de  forma que estem nosaltres.
I estem mooolt bé, serens, extremadament lúcids, exigents i sel.lectius... Uns autèntics sibarites emocionals...Volem estar  amb gent i molta gent vol estar amb nosaltres.. No hi ha res més ben parit que estar a gust amb algú i que  aquest algú estigui a gust amb tu.. I els que no ho vulguin estar, aquells  que passin el  temps  amb ells mateixos i banalitats  vàries... ells s´ho perden....
Nosaltres serem, per sempre, joves.....

Aquest és el meu regal per mi ... dos amics de tota la vida que canten una gran cançó junts....

FOREVER YOUNG
( Per sempre jove)

Que Déu et beneixi i et protegeixi sempre
Que tots els teus desitjos es  facin realitat.
Ajuda a tots els  altres
i deixa que els  altres  t´ajudin a  tu.
Contrueix  una  escala  cap a les estrelles
i puja a cada esgraó.
Sigues  per sempre  jove.

Que puguis créixer per ser un home just.
Que puguis créixer per ser un home lleial
Que puguis conèixer on és la  veritat
i puguis  veure les llums que t´envolten.
Que  sempre tinguis coratge
que siguis fort i amb el cap ben  alt,
Sigues per sempre jove.

Que les  teves  mans  estiguin sempre ocupades
Que facis el  teu camí sense  descans.
Que els teus fonaments  siguin prou forts
per quan bufi el vent dels  canvis.
Que el  teu cor estigui sempre joiós.
Que la teva  cançó sigui sempre cantada
Sigues per sempre jove.......



Ohhh yeahhhhh.
Bon Nadal amics meus

Como hacer crack-

Nacho Vegas  ha tret un nou Ep.

Com  sempre  hi han frases absolutes  que m´encanten.... com aquestes:

"los lobos  siempre  muestran  ternura al morder".

" En todos los  hogares  hay  bombas  para estallar".

Toma, esta es tu vida   intenta hacerlo  bien. Ves esos puntos en la niebla? Uno puede ser tu gran  amor y el otro la mejor manera de  joderla....

" Que  hombres  hay  tantos como pactos y algunos mejores que él"

CESARIA

Ahir va morir als 70 anys la gran cantant de Cabo Verde, CESARIA EVORA.

Us poso dues  cançons: la meva preferida es " Sodade" , una  variació del  terme portuguès " Saudade", que  significa  melangia, solitut.... L´altra és un clàssic de clàssics que no necessita cap presentació

La música és sinònim de  sentiment i els sentiments no tenen ni noms ni  fronteres.
Pels que se les posin allà ells,és una llàstima tot el que es perden.


Apèndix

En circumstàncies normals aquí s´hauria acabat l´entrada del Bloc. No obstant però, després d´escoltar un parell de  vegades aquestes peces m´ha entrat sobtadament la xerrera.
Em ve a la memòria una paraula que sempre m´ha resultat super estimulant  i que me la  va ensenyar  un gran escriptor: Jose Luis Borges...."El Hacedor"
EL meu significat , que no  ha de ser ni universal ni acertat, és el "d´algú que fa que jo faci alguna cosa", no que  simplement em limiti a dir  si està bé o no, si m´agrada o no m´agrada, si no algú que sigui capaç de fer que jo em mogui per mi mateix.
"El Hacedor" sempre es quedarà enrera. No reclamarà la seva autoria ni es vanagloriarà de res. Simplement planteja, apunta, indica  per compartir. Només diu: nois...amb això..."sento".
Quan te´l trobes  ja ha passat de llarg. És un solitari que vol estar amb tots. És un freelance anàrquic, inèdit, infidel amb si mateix. La seva satisfacció sempre serà íntima.

Cowboy Junkies-Thirty summers

Aquesta cançó em commou.
Indirectament em fa pensar amb la meva mare
Però en el fons està dedicada a totes les lluitadores.
A les que no volen deixar perdre les coses bones que els hi ha passat a la vida.
A les que les han perdut i no volen renunciar a recuperar-les.

RACHEL YAMAGATA-RAY LAMONTAGNE- DUET

Segurament no us soni el nom, ni tampoc  el del Ray Lamontagne que l´acompanya en  aquesta  fantàstica peça: "Duet"
És molt difícil  fer  una cançó tan extremadament delicada només amb una guitarra acústica i dues veus...
Quan  no ens  ho fan a nosaltres som injustos i volem pensar que es una nyonyeria però en realitat és que  és una sort que ens  escriguin poemes i que ens dediquin  cançons, i que ens posem en evidència davant tothom per alguna cosa que creiem que  val la pena.
 I que pensin en  nosaltres és l´única cosa en aquesta  vida que val la pena, encara que sigui, com cada dia, una mica.

Nota informativa.- TEMPS DE MERCURI

Sembla ser que  al final d´any podrem arribar a les 10.000 visites en 15 mesos de vida.-

No està gens malament. Estic molt content i sobretot  agraït.

Ahir però vaig decidir  tancar  el primer recull  del bloc  que  portarà com a títol Temps de Mercuri... perque en aquest any i escaig  han passat moltes, moltes  coses....

He   demanat als  Reis  que  em  regalin la seva auto-edició.

No se  si m´hauré  portat prou bé..... però estic més content i nerviós que un nen petit a la vigilia.

repeteixo i reitero les  gràcies

Johnny 99-Bruce Springsteen

Les grans  cites, les  grans obres,  són  les  que  van més enllà del  temps  i el moment en què van ser dites.

Si en literatura i filosofia els exemples  són múltiples( Shakaspeare i Wilde   són  ara molt més actuals i vigents  que mai)  a la música no és tan  freqüent.

L´escena  que  retrata  el Boss  en aquesta impresionant  cançó  la podem trobar cada dia  a les  notícies.

Que la gent es  xal.li és aparatós però inusual. Les tragèdies  normalment  tenen dimensions molt més  petites: la beguda, el joc, el desencant, el mal humor  constant, les bronques, les  fugides cap endavant, fer  encara  més pla el nostre encefal.logram.... i d´aquestes n´hi han moltes encara que no les volguem  veure, ni en nosaltres  mateixos.

Si Dylan deia  a l´any  1983 : "un home  farà el que tingui  que  fer quan tingui una boca que omplir" mireu el que  deia  el Bruce al 1982... us sona?

Frases fetes: Estic liat

Frases Fetes: Estic liat/liada

No hi ha cap dubte que és la frase de la moda  neo-lliberal.

Es insípida, indolora,  i tan curta que connota intrínsicament una  gran pressa,

Bé, si l´analitzem acuradament trobem vàries acepcions del terme:

1.- Versió trágico-melodramàtica: és amb la que intentem crear un sentiment de pena i compassió. Quan la diem volem  que  la resposta immediata sigui un “pobret”, un “que cabrons  són els  teus jefes que et putegen”, “ que bo que ets i que bé que ho  fas”,  un “vols que et prepari un café? “ o  en el millor dels  somnis possibles un “vols que t´ajudi?”

2.- Versió auto-concienciada:  Realment creiem que estem liats.. Aquí el tema es complica  perque la  frase, per se, no pot distingir els  nivells de propia auto-exigència. De fet tan   la pot dir aquell que es passa 18 hores treballant com un gos/gossa a casa o a l´oficina, com aquell en que tota la seva  feina consisteix en mirar una sèrie, treure la rentadora,  respondre wassaps i trucar a la mama….

3.- Versió excusa: Aquesta és , evidentment, la més utilitzada. Com que la  feina( del tipus que  sigui) és inviolable i sagrada, ningú s´atreveix a qüestionar-la. I en aquesta  vaguetat ens  atrevim amb tot, que de mentiders tots en som un  rato.

Per tant quan deixes anar un “estic liat/liada”  en realitat vols  dir:

a.- de totes les coses que em  passin tu seràs l´última de la llista

b.- M ´avorreixes

c.- Deixa´m en pau pesat/pesada.

d.- Ara no vull parlar

e.- Només estic liat única  i exclusivament per tu

e.- Algun dia m´atreviré

f.-  primer jo, després jo  i per últim la meva mama

g.- Passo de  tu col.lega

h.- I tant que vaig escoltar el teu missatge!!!!( sóc mentider però no sord)

En fi, us deixo, que  estic liat. A veure  si sou llestos i endevineu quina us  estic fotent….

  

VAN MORRISON-FRANKIE & JOHNNY

 A veure... que no hi hagin malsentesos...

Nosaltres ens posem els tratges que amorosament ens  heu comprat, les bufandes que ens donen un toc d´elegància i les colònies que  tant us  agraden...... no perque  ens   faci una especial il.lusió sino perque ens obliguen les nostres  feines.
Si poguessim hi aniríem tots en xandall i perque no està de  moda  sortir al carrer en pijama....

Ens  creieu no?????

I love you but i don´t know what to say-Ryan Adams

Les paraules estan sobrevalorades.
Es magnifiquen les tonteries.
La clau és deixar que passin i posar-te al darrera de tot.
Vigilar que tot funcioni.
Cuidar que ningú prengui mal.
Que es creguin que van sols i aixecar-los quan caiguin.

I love  you but i don´t know what to say -
Ryan Adams( Ashes and Fire-2011)

Aquest és el nostre lloc, aquest és el nostre lloc.

No hi ha ningú que pugui dir-nos que estem equivocats,

Ajuda´m a  dir-te, a  dir-te això a tu

Em quedaré al teu costat, només per admirar-te.

Et prometo que et resguardaré de qualsevol mal.

T´estimaré la  resta de la meva vida.

Quan la nit està en silenci i semblem que estem molt lluny

Jo t´estimo però de vegades no sé què dir.

Estava  perdut, estava  perdut.

Vaig intentar trobar l´equilibri

Però em vaig quedar atrapat en tot el que això em costava.

Deixa-ho anar.

Quan et vaig trobar tots els núvols van desaparèixer

I per fi va brillar la llum.

Et prometo que et resguardaré de qualsevol mal.

T´estimaré la  resta de la meva vida.

Quan la nit està en silenci i semblem que estem molt lluny

Jo t´estimo però de vegades no sé què dir.

Fa temps que no xerrem oi?

Dissabte passat se´m va ocórrer anar a treure´m el queixal del seny.

Aquella cosa  vestida de blanc, que no tenia  res de pur ni menys d´immaculat , tenia ganes de  fer forats, i com nen avorrit amb un rasclet a la platja, va començar a cavar tres metres per sota les  genives.

No sé si era un trauma infantil, una nit mal follada, o els resquicis que tots tenim de psicòpata, però  el resultat de la  barbàrie va deixar la  meva boca igual d´impúdica que l´obra pública.

I ja em  veus a mí tota la setmana amb tres  grams diaris d´ibuprofè, amb accent obert a la è per fer-ho més ridícul i còmic.

Però la meva fè, que es preparar a un rosset pijeres perque doni la  fè, era malaltíssament al.lucinògena.

Només  veia  ratlles blanques, sense pols(polvos és un  barbarisme xulíssim) que anaven omplint-se de palets i puntets negres, alguns  rectes, d´altres guerxos i alguns que dibuixaven llunes sense omplir.... que romàntic!

El més curiós era que quan li ensenyava les meves magnes obres pictòriques al rosset( que crec que és més de missa que no pas adicte al  LSD) , les agafava  amb ànsia i sortia per la porta  fent saltironets com un tirolès ,ventant les làmines a l´aire...

No m´ho  ha  dit, però crec que les va vendre totes....

Però jo continuava (més concentrat que el Fairy) amb el meu dolor. Per una vegada  vaig desitjar que fos un mal d`ànima pero Déu( com tot Déu assetjat pels mercats) estava  massa  enfeinat  indultant brokers d´una merescuda  foguera.

I encara que el cel no pot  fer ( crec) fallida, el barbut blanc no em  va fer ni puto cas, abandonant-me en un terrible ,i dessolat ,i silenciós,  martiri buco-facial.

Al calendari xinès  els  Bagué  som eriços i , quan alguna cosa no funciona, tanquem la  closca i d´allà no surt ni un mal pet de bròcoli caducat.

I aleshores es creen les llegendes, els mites, les fàbules, les històries de misteri i terror sobre un home abduït pel seu silenci... amenaçant, intrigant, de comportament estrany, potencialment perillós....

Però crec que hauríem de ser més  valents. I quan  veiessim l´ogre que entra al poblat amb les celles de vendetta, encrispat,  amb els punys apretats i amb quatre bombolletes d´espuma sotint-li de  la boca, en comptes de  rebre´l amb  forques o tancar-nos a pany i forrellat,  hauríem d´atrevir-nos a  dir-li:  I a tu què et passa?

I estic segur que entristiria el rostre i somicaria com un nen per una mica més d´ibuprofè.

Dylan-Bruce

.
El Boss  va dir un dia que Elvis els  havia ensenyat a moure el cos i Dylan els  havia ensenyat a moure el cervell.
De l´etapa més  ben parida del Bruce , la del Born to run, he trobat una  fantàstica  versió del clàssic de  Dylan "I want you" que ja he posat  en aquest  bloc.
Si compareu les  dues versions( us poden  agradar més o menys) veureu que l´essència de versionar a  algú no és copiar-lo si no fer una nova lectura  personal del  tema.
Springsteen la clava  amb un fantàstic  violí. I per celebrar que  hi haurà una  nova data el 18 de maig a Barcelona..... aquí les  teniu.
El bon mestre és aquell qui escolta l´alumne

Ryan Adams

Aquest matí mentre corria al gimnàs m´he posat el nou Cd del Ryan Adams.
Ho he fet  amb molta desconfiança perque els seus últims treballs han estat molt mediocres.
Però els bons ( en tot) sempre s´acaben recuperant i treient el  geni que porten dins.
Una bona dosi de  balades per passar l´hivern . Delicat, amb classe i molt molt elegant

VAN MORRISON

Ahir em vaig trobar al Sr Jinks. El catxondo estava content. Amb el seu cinisme habitual em comentava que  havia estat liat, però que no em podia dir perquè. És un mentider patològic i compulsiu però en el fons, fons, fons, m´encanta.
Canturrejava aquesta  cançó, tan malament com podia, conscient de que l´única dot artística que posseïa era saber que no en tenia cap.

From the dark end of the street- Desde el fosc final del carrer
To the bright side of the road-fins el costat brillant de la carretera
We'll be lovers once again on the- Serem amants un altre cop
Bright side of the road- en el costat brillant de la  carretera

Little darlin', come with me- Vinga petita, vine amb mi
Honey help me share my load- carinyo ajuda´m a portar aquesta càrrega
From the dark end of the street- desde el fosc final del carrer
To the bright side of the road-fins el costat brillant de la carretera

Into this life we're born- En aquesta  vida em  nascut.
Baby sometimes we don't know why- Nena, moltes vegades no sabem perquè
And time seems to go by so fast- i el temps sembla  anar-se massa ràpid
In the twinkling of an eye- en un obrir i tancar d´ulls

Let's enjoy it while we can- Així que disfrutem-ho mentre poguem
Won't you help me share my load- m´ajudaràs a portar la meva càrrega?
From the dark end of the street- Desde el fosc final del carrer
To the bright side of the road-fins el costat brillant de la carretera

Ohhhh yeahhhh.

Improvització

Improvització

Va haver-hi un temps , un impàs de temps indolent i superb, malendreçat en silenci, tendenciós  i arrogant.

Va haver-hi un temps que volia estar sol. Sol amb la solitut o amb algú igual de sol.

Qui feia sol a qui? No importava…..

El poderós és sempre un inconscient amb  sort.

Però un dia, de  tant sol , fins i tot  la solitut  se´n  va anar.

Em va deixar  només  miratges ,  dosis  de conversa intrascendent, l´intercanvi per l´intercanvi .

Fins que  vaig deixar de creure´m a mi mateix i en tot el que el meu orgull s´inventava.

I em vaig agafar on vaig poder, en les poques  forces  que em quedaven i en tots els que em varen  perdonar.

I no tornaré mai més. Tornar a  cremar les naus  que un dia  em  van portar, els ponts que  un dia es  van ajupir per deixar-me passar, les veus arriscades que em van advertir  .

El més ignorant no és el que no sap sino aquell que  en sap prou per decidir que no escolta.

Cohen i el Príncep d´Astúries

Ahir vaig escoltar el discurs que( sense  cap paper) va fer el Leonard   en la cerimònia d´ entrega del Premi Princep d´Astúries de les lletres  d´enguany.
Va  estar simplement  genial, com sempre, i d´aquest "speech" em quedo amb tres  frases:

" La poesia  ve d´un lloc que ningú controla, que ningú pot conquerir i és dificil acceptar  un premi d´ alguna  cosa que un no domina"

"Buscava una veu per focalitzar el meu jo, un jo que no està del tot acabat que lluita cada dia per la seva pròpia existència"

" No ens  hem  mai de lamentar. Si volem expressar la derrota que  alguna  vegada ens  ataca , ho hem de fer en els confins estrictes de la  dignitat i de la  bellesa"

Peter Gabriel-Solsbury hill

EN aquest bloc ja havia penjat la  fantàstica  cançó " Don´t Give Up" que  va  fer amb la Kate Bush.
Ara el Peter Gabriel  ha tret un nou Cd amb noves versions de  velles  cançons.- Dues d´elles, de les que més  m´agraden, són el "Games  without frontiers"( amb  la gran ... if looks could kill they probably will") i  una immensa " Solsbury Hill"-.
A gaudir-les

Sr Mallol

Avui el meu  jefe es jubila.
He estat  amb ell més de  17 anys   i n´estic molt orgullós. D´ell ho he après tot professionalment  parlant.
D´una cultura i intel.ligència  superlatives el trobaré moltíssim a  faltar.
Però nosaltres no hem acabat i el futur ens espera.
Aquest és l´escrit que , junt amb els dels  meus companys, li llegirem a l´hora de dinar.
Salut jefe!

Después de las merecidas dosis de  azúcar de  mis compañeros,   que manifiesto conocer  en su integridad, consiento, ratifico , rubrico y sello, ahora toca ser un poco más práctico, básicamente  resolutivo.

El examen del pasado lo ha superado con la máxima  nota,   pero el futuro( ahora en manos de los dichosos mercados) siempre nos atrapa desentrenados.

Hay ciertos mecanismos  autómatas que nos delatan. Así como por  ejemplo cuando te llama  tu mujer  le  sueltas un “ Notaria diguim” y debes  apartar medio metro el auricular para que no te  salpiquen los gritos, a Usted le puede pasar lo mismo, en otro grado.

Le ruego  no desprecie esa posibilidad , y más de  alguien que se  ha pasado más de  media  vida  leyendo  a pleno pulmón.

Lo primero que debe  hacer es  reprimir esos impulsos  con su querida  esposa.

Leer en voz  alta los pensamientos que uno  tiene sobre las cosas, por más  ridículas e insignificantes que sean para nosotros , sólo puede traerle, en el mejor de los casos,  problemas, y en muchas ocasiones ,  catástrofes.

Primero debemos  interiorizar,  analizar,  y una  vez minimizados  los  riesgos,  soltarlo, siempre  acompañado de un prudente  y absolutamente  necesario: “ si te parece  bien  cariño”.

Pero lo más  importante  de  todo. Repita conmigo: “ Nunca se le debe pedir  a una mujer que te enseñe el enenenedeí”.  

Ya que el oficio de  predicador está en desuso, otra opción para combatir el mono  sería leer en  voz alta el periódico.

Descartado el ámbito doméstico a riesgo de que te corran a  sartenzados,  sólo nos queda la  temida “calle”. Y en este  ambiente talibán que nos  rodea , desprotegido del santo reducto que es la Notaría , no puedo predecir la reacción de la gente cuando le  oigan decir  “ el empresari  chuzé puishhh” .

Así que únicamente nos queda  esa bendición que Dios ha vestido de enanos con mocos llamados  nietos.

A esos aún se les puede engañar un poco explicándoles un cuento, que más o menos sería como éste que brevemente le apunto:

“ En Barcelona, mi residencia, hace mucho mucho tiempo vivía una princesa. Ella decía que  venía de un país muy muy lejano pero en realidad estaba  inscrita  en el Registro Especial de la Policía  y  Guardia Civil como residente  Comunitario .

Vivía encerrada en una torre edificada a los cuatro vientos( registralmente en construcción).  Estaba  custodiada por una  bruja mala malísima llamada “hipoteca”   compinchada con  otro maldito villano, truhán , forajido llamado “ Euribor”, un loco poseso e inestable que subía  y bajaba  sin  ningún criterio conocido.

Entre los dos  la  estuvieron treinta  años ( o sea 360 meses) fastidiando hasta que  un día  vino un  príncipe de nombre “amortización “ y de apellido “total “  que  la  rescató, no sin  antes  hacerle pagar  un peaje  que eres  demasiado pequeño para que te lo explique.

En  fin , mi niño, así lo dicen y otorgan y tu  abuelo preferido te da la fe y todas  las chuches que tú quieras a  cambio de un simple  beso…”

Pero si después de todo esto aún nos  echa en falta( mucho menos que nosotros a  usted  ) siempre  puede venir a vernos , que temas de conversación no nos  faltarán.

Y lo haremos en  voz  alta.  Y nos  reiremos en  voz alta.

Porque si hasta  hoy hemos  tenido a un  jefe  y a un maestro, a  partir de  ahora tendremos con nosotros a un  gran , gran amigo.

Posdata: Como sé que Usted no se fía de la mitad de la cuadrilla,  sólo me  falta por decirle que esta  acta  ha  sido confeccionada por  Jorge, así que no hace  falta que mire si los folios están bien.

Melancolia, Margin Calls i una bona peça

Últimament he vist bastant cinema.

Sempre he estat un enamorat del Lars Von Trier. Le gent s´enfot. I és veritat que  sempre m´han agradat les pelis raretes  però títols com "Rompiendo las Olas", " Bailando en la Oscuridad·" o la  genial "Dogville"  estan dins la meva filmoteca mental. Que no li agradi volar no vol dir que no sigui un tio valent. A mi  també em  fan por els  avions( Prada  mai sabrà l´avast del meu sacrifici jajajaja)

Però "Melancolia" ha estat un punt decebedora. Estèticament impecable , té imatges  realment impactants, però ideològicament no sé distingir si es que és buïda o el pitjor de tot , pretenciosa. Aquesta  vegada no vaig saber  veure totes les coses que els  crítics van escriure, potser corprès per les  tetes de la Kirsten Dunst.  Inefables però absolutament innecessàries.

La que si em va agradar, i molt, és "Margin Calls". Una altra peli sobre la crisi i sobre els  taurons sense  ànima que  habiten el món financer.

Jo  sempre  he tingut la intuició de que això no s´acabarà fins que no fotin a  tots els intocables de corbata i seda  dins la garjola amb un pederasta obsessiu i ronyós, caspós,  amant dels perfums corporals amb vocació de perpetuitat.

O això o que n´esperin a  quatre o cinc d´ells  amb un Kalashnikov a la porta del Via Veneto i confonguin els trossos desparramats dels seus cervells amb les virutes de "foie" de la sopa.-

La culpa serà sempre....dels mercats

Però mentretant, tots els altres  anem sobrevivint com podem, alguns  amb Tele 5, d´altres tancats a  cal i canto en la seva  caixa perfecta i impenetrable...

I jo desapareixent tant com puc. L´Enric no hi és, diuen....

Però si que hi sóc. Estic amb qui vull. I ara estic amb l´Stephanie.

Feu el  favor de no molestar.

Una frase de Dylan-Foot of pride

Avui venia rellegint el mestre i m´he quedat amb una frase de la seva cançó "Foot of Pride" (la petjada de l´orgull)

"in these  times of compassion where conformity is in fashion.Say one more stupid  thing to me before the final nail is driven  in"

" en aquests  temps  de compassió, on el conformisme està de moda, diga´m alguna estupidesa més abans que clavin l´últim clau"

El conformisme neix quan per orgull un es creu les seves  pròpies mentides.

Però sempre hi ha una veritat que està a punt de trencar-ho tot.

La compassió consisteix en veure-la  i quedar-te quiet i calladet .

Com P.Pilat, rentar-te les  mans i que s´espavilin.

Un Déu salvatge-Polanski

Feia molt temps que no veia una peli que  durés només 75 minuts però encara  en  feia més que en trobés una  en la que passés  el temps d´una manera  tan fulminant.
El texte  prové d´una  obra teatral de la Yasmina Reza que l´havien representada diversos  cops a  Barcelona.  I és senzillament impresionant. Tracta de dos matrimonis de mitjana edat que  es troben per mediar en un  conflicte que  han tingut els seus  fills  respectius.
Trigaria molt en  resumir tot el ventall d´aspectes  que tracta: la mediocritat, el pseudo-intel.lectualisme, l´obsessió per la feina , la decepció, la infelicitat amagada...
Però sobretot parla d´aquell Déu salvatge que són els  instints. Instints que intentem educar en la mesura del que és possible però que sempre estan allà, llestos per sortir  , brutals  i cruels alhora.
Tot el que  diem està muntat sobre una gran farsa. Totes les  frases, totes les paraules  amb  les que  quedem  bé són l´escut que  amaga tot el que realment sentim.
Millor saber-ho. Millor  tenir-li un respecte reverent. Millor preparar-nos per quan  surtin. Perque sempre, tard o d´hora, acaba sortint el que realment sóm.
Aneu-la a  veure. Segur que en el fons, en alguna part del texte, us  veieu íntima i secretament retratats.

Show me the place-Leonard Cohen

Deixeu-me parlar una mica....

Des de  que  vam tornar de Mèxic hem tingut una vida social molt atrafegada, fins  i tot diria, un punt estressant.

La veritat però( mirada  en perspectiva), és que ens podem  sentir afortunats. Gent molt diversa ens  busca per estar amb ells i nosaltres hi accedim, agraïts, intentant estar a l´alçada de la seva deferència.-

No hi ha res com passar el temps amb una bona companyia, un cafè etern, uns ulls il.luminats  i uns somriures sincers i espontanis...

La serenor impera i amb ella la plena consciència de les nostres  virtuts, i les virtuts dels  altres, empaquetant-les en mercuri , construint petites illes en diversos mars on ens  sentim feliços, protegits, sans i estalvis...

Ens fem grans... Ens fem millors.

I si algú ha  sabut envellir amb una magnífica dignitat ha  sigut el Leonard. Mireu si no aquesta preciosa cançó que ens serveix d´aperitiu al seu nou àlbum.

Tots som mestres de  tots. Si no ho creiem així no avançarem mai.

Show me the place where you want your slave to go,

(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)

show me the place I've forgotten I don't know

(ensenya´m el lloc, no el sé, ja l´he oblidat)

show me the place for my head is bending low,

(ensenya´m el lloc on el meu cap humilment s´inclina)

Show me the place where you want your slave to go,

(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)

Show me the place help me roll away the stone,

(ensenya´m el lloc que m´ajudi a treure´m la pedra)

show me the place I can’t move this thing alone-

(ensenya´m el lloc. No puc moure això tot sol)

show me the place where the word became a man

(ensenya´m el lloc on la paraula es va convertir en un home)

show me the place where the suffering began.

(ensenya´m el lloc on va  començar el patiment)

 The troubles came I saved what I could save

( van arribar els problemes, vaig salvar el que vaig poder salvar)

a thread of light a particle a wave

( un fil de llum, una particula, una onada)

but there were chains so I hastened to behave

(però hi havien  cadenes  i em vaig desbocar)

there were chains so I loved you like a slave.

( Hi havien  cadenes així que et vaig estimar com un esclau)

Show me the place where you want your slave to go,

(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)

show me the place I've forgotten I don't know

(ensenya´m el lloc, no el sé, ja l´he oblidat)

show me the place for my head is bending low,

(ensenya´m el lloc on el meu cap humilment s´inclina)

Show me the place where you want your slave to go,

(ensenya´m el lloc on vols que vagi el  teu esclau)

Petita Suite

Petita Suite

Sé que és difícil que  vegis que els silencis són les  carícies dels que s´han deixat vèncer.

Vèncer per alguna  cosa  que és més  gran que ells  mateixos.-

Perque abraçar-te és més important que  tenir la raó. Perque no hi  ha  cap  victòria més important que un  petó.

A casa quan plou...

M´agrada quan arribes en aquell punt quan  amb la mirada  ja en tens prou per dir, desdir, acollir i protegir tot allò que estimes...

Avui que plou, venint tard de rodalies

Feia  temps que no em dormia. De fet ahir  va ser un dia molt tens. Els canvis laborals que se´ns avenen són molt importants i hi ha massa en joc com per menysprear-los.
Tinc  dues opcions, afrontar-la amb ressentiment, temor i desconfiança  o bé tirar endavant fent el que sempre he fet, donar el millor de mi mateix per poder  dormir  tranquil per les nits.
Optaré per la il.lusió i el repte perque l´amargor cou i no em duu enlloc.
La meva  base, construïda per l´amor que dono i tot el que rebo, és indestructible.

Avui que plou , venint tard de rodalies

Perque us  tinc a vos

que sóc estimat.

Les lleves hostils

no podran

aixonar-me.

Perque us podria

perdre

i per vós

no ho puc permetre.

Així aixecaré

el meu cel,

amb tots els estels

que cadascú

vàreu pintar-me.

Per vós

que sóc estimat

no vull,

no vull,

cap més paisatge

Anna Ternheim

M´he enamorat molt poques vegades. Musicalment parlant  ho vaig fer  fa cinc anys d´aquesta sueca que acaba de treure nou Cd "The night visitor". La seva veu l´han teixit de vellut per fer-nos somiar.

Algunes fotos del viatge

Gràcies Tete i Teta per fer-ho tot tan fàcil.... un petó nens

Cròniques Tijuaneres

Una setmana!!!!!, una setmana he trigat en digerir les llimes llimoneres,   perque aquell autòcton suquet groguenc que les acompanyava  era diurètic, vitamínic i molt més efectiu que el Prozac.

El que ens passa als joves de  40 és simplement que els processos de  recuperació són més  llargs , tan llargs que  porto quinze minuts  per tres línees.

Millor que  ho deixi i que em dediqui a disfrutar de la  vida com ho estic  fent últimament, plenament en forma, tan física, com  mental, com emocional….

Torno a  guanyar a les distàncies  curtes.  

PRADA XXVI

Ja tornem a estar aquí després d´una fantàstica setmana de vacances a Mèxic celebrant el 40è anniversari de Prada.

I ara que la meva petita ja s´ha arribat a la majoria d´edat  ja no és delicte presentar-vos-la.

Per l´ocasió he escollit una desconeguda cançó del Rod Piccot i l´Amanda Shires que es diu "Mercury"

Perque l´amor de veritat és dens, fort, consistent i  sobretot lent.Tant difícil es que puji com que  baixi. Es mantè sòlid i líquid, atrapat entre nosaltres i que si per alguna estranya raó es desfà, si es torna a retrobar, es torna a unir.

És un honor i un privilegi per mi tenir-la al meu costat.

LORENA-Calamaro

Que bo que ets Calamaro....

" no dejes  que  tu ángel te abandone, es más fácil  volar con él" ohhh yeahhhh

PRADA XXV

Algun dia , molt més enllà de 2011, potser algú llegeixi aquest poema.

I només podria dir-li que vaig ser un afortunat amb molts motius per escriure´l

PRADA XXV

Per tu em deixo tot escrit

quan estimar-te

sigui precís

i no puguis,

o no vulguis

cridar-me.

Quan necessitis

que et digui,

orgullosament

humil,

que tu vas ser

cada paraula.

No vull elogis,

només aquí

surto il.lès

del temps

que de tu

em falta.

Per tu em deixo tot escrit,

no per ara, amor,

no per ara.

Avui que per fi ha tornat a ploure,un vers dels de sempre, a rodalies

No sé d´on vens

però has vingut

a veure´m.

Vens de ningú

o d´aquell algú

que et va

deixar

perdre?.

No ho sé,

però quan

caus i caus

només puc

imaginar

tendresa.

La que tinc

jo per tu,

guardada,

en silenci,

a cada lletra.

Back in the crowd

ups, sorry, la traducció

If you don't want these arms to hold you

( si no vols que aquests braços t´abracin)
If you don't want these lips to kiss you

( si no vols que aquests llavis et besin)
If you found someone new

( si tu has trobat algú nou)
Put me back in the crowd

( retorna´m a la multitud)
Put the sun behind the clouds

( posa el sol darrera els núvols)
Put me back in the crowd

( retorna´m a la multitud)[ Lyrics from: http://www.lyricsmode.com/lyrics/t/tom_waits/back_in_the_crowd.html ]
There's a battle going on between the blue and the grey

( Hi ha una guerra que continua entre el blau i el gris)
And if you don't want my love, don't make me stay

(  i si no vols el meu amor no em facis quedar)
 
Take back your name
(recupera el  teu nom)

Take back these wings

( recupera aquestes  ales)
Take my picture from the frame

( treu la meva foto de la tauleta)
And put me back in the crowd

( i retorna´m a la multitud)

Put the sun behind the clouds

( posa el sol darrera els núvols)
Put me back in the crowd

( i retorna´m a la multitud)