Feia un mes que tenia el bloc , a l´octubre de 2010, i vaig traduir aquesta bellissima cançó del Dylan. Per fi he trobat una versió que li fa justícia, cantada amb gran sentiment pel Jimmy LaFave
La setmana que ve estaré al Gaslight Cafè de NY prenent una cervesa i segur que pensaré en moltes coses .. " yoconmigomismo"... com sempre.
Han passat gairebé cinc anys i em reitero a cada una de les linees que vaig escriure aquell 27 d´octubre de 2010, en plena catàstrofe emocional.
Aquests últims dies he estat pensant que hi han dos classes de persones, les que viuen per elles i les que viuen pels altres, les primeres s´esgoten en elles mateixes i acaben soles... les altres viuen eternament, perque el deute i la gratitud són les fonts més potents dels records
Com deia el mestre " I never could learn to drink that blood and call it wine, I never could learn to hold you love, and to call you mine"
Comença la catarsi
UN CONTE DE DYLAN- LA NOIA DE LA RIBA DEL RIU VERMELL.
Al vell sempre li ha agradat explicar contes. Aquest és un dels meus preferits.
La cançó va sortir amagada i discreta en un disc de rareses i no és massa coneguda.
Com tot conte té una intenció , una moralitat.
Aquest en concret parla de tots aquells que es senten desubicats, que el seu món és un altre i que passen desapercebuts per l´immensa majoria. Però algú, algun dia, saben veure què hi ha més enllà i aposten per ells.
Deteniu-vos un moment a llegir la historia que és molt bella i que va per tots aquells que han vist on els altres no.
Té molt de mèrit haver-ho fet abans, ara tot resulta massa fácil.
(GIRL FROM THE RED RIVER SHORE)
LA NOIA DE LA RIBA DEL RIU VERMELL
Alguns de nosaltres apaguem les llums i vivim disparats per la llum de la lluna.- Alguns de nosaltres ens espanta morir en la foscor i estar per on volen els àngels.- Belles criades fan cua davant de la meva habitació. Mai n´he estimat a cap d´elles encara que em volguessin, excepte la noia de la riba del riu vermell.
Em vaig sentar al seu costat i per un moment vaig intentar que fos la meva dona. Ella em va donar el seu millor consell: Ves-te´n cap a casa i viu una vida tranquila. I jo he viatjat a l´est, he viatjat a l´oest, he estat on els negres vents retronen. No obstant però, d´alguna manera, mai me´n vaig anar tant lluny de la noia de la riba del riu vermell.
La primera vegada que la vaig mirar ja sabia que mai més seria lliure. Una sola mirada i vaig saber del cert que ella sempre estaría amb mi. Però el somni es va assecar ja fa molt temps i mai més sabré on trobar-lo. La noia de la riba del riu vermell era fidel a la vida, fidel a mi.
Ara porto una capa de dolor, i he probat amors als que he deixat plantats, i el somriure que s´ha congelat a la meva cara em colpeja contínuament. Però no puc evitar recordar a l´única a la que sempre adoraré, totes aquelles nits en les que vaig caure en els braços de la noia de la riba del riu vermell.
Ara vivim en les ombres d´un passat que desapareix, atrapats en els incendis del temps. Mai he intentat fer mal a ningú i viure una vida dins la llei. I quan tot s´ha dit, quan tot s´ha fet, mai vaig saber quin era el resultat. Un dia més és un altre dia en el que estic més lluny de la noia de la riba del riu vermell.
Sóc un estranger en una terra estrangera, però se que és aquí on he d´estar. He donat voltes i voltes buscant a la persona que estimo i les muntanyes m´han donat aquesta cançó. Tot i que res del que hi ha aquí em resulta familiar, sé que he estat aquí abans, una vegada , ja fa mil nits, amb la noia de la riba del riu vermell.
Una vegada hi vaig tornar. A tothom amb qui parlava i que ens havia vist junts em deia que no sabia de què estava parlant. Ja fa temps que el sol va caure damunt meu i he hagut d´apartar-me de la porta. M´hagués agradat haver pogut pasar cada hora de la meva vida amb la noia de la riba del riu vermell.
He sentit parlar d´un noi que va viure aquí fa molt i molt temps, un home ple de dolor i problemàtic. A qualsevol persona morta sabia com tornar-la a la vida. No sé quina mena de llenguatge utilitzava i ni tampoc se si ho podrá tornar-ho a fer.
De vegades penso que ningú em va arribar a veure mai aquí, excepte la noia de la riba del riu vermell
