GIRL FROM THE RED RIVER SHORE-BOB DYLAN

Feia un mes  que tenia  el  bloc , a l´octubre de 2010, i vaig traduir aquesta bellissima cançó del Dylan. Per fi he trobat una versió que li fa justícia, cantada  amb gran sentiment pel Jimmy LaFave

La setmana  que ve estaré al Gaslight Cafè de NY prenent una cervesa  i segur que pensaré en moltes coses  .. " yoconmigomismo"... com sempre.

Han passat  gairebé cinc  anys  i em reitero a  cada una de les linees que vaig  escriure aquell 27 d´octubre de 2010, en plena  catàstrofe emocional.

Aquests últims dies  he estat pensant que hi han dos classes de persones, les  que viuen per elles i les que viuen pels  altres, les primeres s´esgoten en elles  mateixes i acaben soles... les altres viuen eternament, perque el deute i la gratitud són les  fonts més potents dels records

Com deia el mestre  " I never could  learn to drink that blood  and call it wine, I never could learn to hold you love, and to call you mine"

Comença la catarsi

UN CONTE DE  DYLAN- LA NOIA DE LA  RIBA DEL RIU VERMELL.

Al vell sempre  li ha  agradat explicar contes. Aquest  és un  dels meus preferits.

La cançó va  sortir amagada  i discreta en un disc de rareses  i no és massa coneguda.

Com  tot conte té una intenció , una moralitat.

Aquest en concret parla de tots aquells  que es senten desubicats, que el seu món és un altre i que passen desapercebuts per l´immensa  majoria. Però algú, algun dia, saben veure què hi ha més enllà i aposten per ells.

Deteniu-vos un moment a  llegir la historia que és molt bella i que va per tots aquells que han vist on els  altres no.

Té molt de mèrit haver-ho fet abans, ara tot resulta massa fácil.

(GIRL FROM THE RED RIVER SHORE)

LA NOIA DE LA  RIBA DEL RIU VERMELL

Alguns de  nosaltres apaguem les llums i vivim disparats  per la llum de la lluna.- Alguns de nosaltres ens espanta morir  en la foscor i estar per on volen els àngels.- Belles criades   fan cua davant de la meva habitació. Mai  n´he  estimat a  cap d´elles encara que em volguessin, excepte  la noia de la  riba del riu vermell.

Em vaig sentar al seu  costat  i per un moment  vaig  intentar que fos la meva dona. Ella  em va donar el seu millor consell: Ves-te´n cap a casa i viu una vida  tranquila. I jo  he  viatjat a l´est, he viatjat a l´oest, he  estat on  els negres vents retronen.  No obstant però, d´alguna manera, mai me´n vaig anar tant lluny de la noia de la riba del riu vermell.

La primera  vegada que la vaig mirar  ja sabia que mai més seria lliure. Una  sola  mirada  i vaig saber del cert que ella sempre estaría amb mi. Però el somni es va assecar  ja  fa molt temps i mai més sabré on trobar-lo. La noia de la  riba del riu vermell era fidel a la vida,  fidel a mi.

Ara  porto una  capa de dolor, i he probat amors als que he  deixat plantats, i el somriure que s´ha  congelat a la  meva  cara  em colpeja  contínuament. Però no puc evitar recordar a l´única  a la que sempre adoraré, totes aquelles nits en les que vaig caure en els braços de la noia de la riba del riu  vermell.

Ara vivim  en les  ombres d´un passat que desapareix, atrapats en els  incendis del temps. Mai he  intentat  fer  mal a ningú i viure una vida dins la llei. I quan tot s´ha  dit, quan  tot s´ha  fet, mai  vaig saber quin era  el  resultat. Un dia més és un altre dia en el que estic més lluny de la noia  de la  riba del riu vermell.

Sóc un estranger en una terra estrangera, però se  que és aquí on he d´estar. He donat voltes i voltes buscant a la  persona  que  estimo  i les muntanyes  m´han donat  aquesta  cançó.  Tot i que res del que  hi ha  aquí em resulta familiar, sé que  he estat aquí abans, una  vegada , ja  fa mil nits, amb la noia de la riba del riu vermell.

Una vegada  hi vaig tornar. A tothom  amb qui parlava i que ens  havia  vist junts em deia que no sabia de què estava parlant. Ja  fa temps que el sol va caure damunt meu i he  hagut d´apartar-me de la porta. M´hagués  agradat  haver pogut pasar  cada hora de la meva  vida  amb  la noia de la riba del riu vermell.

He  sentit parlar d´un noi que va viure  aquí fa molt i molt temps, un home ple de  dolor i problemàtic. A  qualsevol persona morta  sabia  com tornar-la a la vida. No sé quina mena de llenguatge utilitzava i ni  tampoc se  si ho podrá tornar-ho a fer.

De vegades  penso que ningú em va arribar a  veure mai aquí, excepte la noia de la  riba del riu vermell