El mateix dia que m´operaven , el 15 de gener, al Nacional Concert Hall de Dublin, alguns dels millors artistes irlandesos ( excepcionant un australià reconvertit) varen fer un homenatge a un dels meus ídols de joventut, al gran i sempre fet caldo Shane Mcgowan, "alma mater " dels The Pogues.
Hi han molts pocs treballs que hagin pogut superar aquella obra mestra que va ser "if i should fall from the grace of god", que encara avui continua estant entre els millors discs de la meva vida.
Allà estaven el Glenn Hansard, la Imelda May, en Bono dels U2, la Sinnead O´Connor i el gran mestre australià Nick Cave que va ser qui va introduir al penjat del Shane a escena.
Tot i estar sempre fet caldo, observeu quina tendresa i admiració li professen. Això només passa quan, d´alguna manera has estat important per algú.
Per això vull donar les gràcies a les persones que han estat ( i estan encara) amb mi en aquest any tan i tan complicat( i el que ens queda nois...). Sóc la persona més afortunada i rica d´aquest món
Petons
ESTIU A SIAM
Quan és estiu a Siam
i la nostra lluna està plena
d´un munt d´Arcs de Sant Marti.
Quan són temps
en els que passem per molts canvis...
Aleshores l´única cosa que sé
és qui sóc jo de veritat
quan és estiu a Siam
No hay comentarios:
Publicar un comentario