COME LIVE THE LIVE- K´S CHOICE

 Una de les  imprevistes  miniatures que més m´ agraden és la historia del cargol fonambulista.

La vaig  inventar  quan  vaig veure  aquest  video dels K´s Choice. En  aquell moment em va agradar  més la història i el video que  traduir la  cançó.

Ara toca  donar-li una mica de positivisme a la vida.

VINGA, A VIURE LA  VIDA!

Surts  cagant llets. És un  altre dia

Passes  pel mateix camí de sempre, una altra vegada.

Quant  temps  durarà això?

I no pots  parar de portar  aquest ritme  en el que estàs immers,

Et sents  com  si et fotessis sempre una nova hòstia.

Quant temps durarà això?

Si els teus  ulls són el passaport que em porta a la teva ànima

Tot allò que s´ha trencat es  tornarà a recomposar

I allò que  ja  està ple  li costa tornar a  trencar-se

Em capbussaré dins la teva mirada

I no en sortiré  fins que  tots dos

Tinguem clar quines coses són les que de veritat importen.

Tu vols enterrar els  teus  secrets   en  el profund abisme

Però l´abisme és un lloc  massa  fred per amagar-los tots

Quant temps  durarà això?

Perque  en algun lloc  de la teva mirada

Puc  veure com un mur de foc s´apropa cap a mi.

Aquí em  trobaràs!

Si els teus  ulls són el passaport que em porta a la teva ànima

Tot allò que s´ha trencat es  tornarà a recomposar

I allò que  ja  està ple  li costa tornar a  trencar-se

Em capbussaré dins la teva mirada

I no en sortiré  fins que  tots dos

Tinguem clar quines coses són les que de veritat importen.

Així que VINGA, VINGA, VINGA!

Totes les coses poden ser perdonades,

VINGA, VING, VINGA,

 Ara  toca viure la  vida que  t´han donat!

Si surts,,, veuràs que el dia és radiant.

Surt, Surt, Surt,  Surt…

VINGA, VINGA, VINGA!

Totes les coses poden ser perdonades

VINGA, VING, VINGA,

 Ara  toca viure la  vida que  t´han donat!

VINGA, VING, VINGA,

 Ara  toca viure la  vida que  t´han donat!

RODRIGO LEAO & BETH GIBBONS- LONELY CAROUSEL

M´encanta aquesta  cançó.-

Al Rodrigo no el coneixia, però a la Beth   i els seus  magnífics Portishead són molt més que una llegenda.

CARRUSEL SOLITARI

Quina pinta!.

No podem escapar

D´aquest  joc al que  juguem,

Hem de  vigilar.

Aquesta és la  vida que veus.

Quan intento divertir-me a mi mateixa

Per celebrar aquesta  gran fira

Els plaers que jo busco estan molt lluny

Són massa  discrets  per mi

I  en tot aquest  temps  el món es relaxa

Però jo no puc evitar sentir-me com em  sento.

La veritat està perduda

Més enllà d´aquest solitari  carrusel

I totes aquestes paraules no tenen cap significat

És un remei cruel, una  tragèdia estranya

De les coses que passaran

Més  tard intentaré trobar les respostes, trobar el perquè,

Intentar buscar un sentit

Dins dels somnis que   tinc .

I totes les paraules que   he dit  només  fan que donar-me voltes

Ballant  valsos  solitaris dins del meu cap,

Perque sé que  res  canviarà ,

Sempre és el  mateix.

Si us plau: Para això!

I  en tot aquest  temps  el món es relaxa

Però jo no puc evitar sentir-me com em  sento.

La veritat està perduda

Més enllà d´aquest solitari  carrusel

I totes aquestes paraules no tenen cap significat

És un remei cruel, una  tragèdia estranya

De les coses que passaran

I  en tot aquest  temps  el món es relaxa

Però jo no puc evitar sentir-me com em  sento.

La veritat està perduda

Més enllà d´aquest solitari  carrusel

LOVE ME TENDERLY- THE FELICE BROTHERS

Aquesta  setmana  perdré una mica  el  temps , traduïnt tres de les “imprevistes miniatures”  que més m´agraden  i que en el seu moment, ( perque sóc el gran gandul) no  vaig traduir.

Sóc  immensament  feliç regalant les cartes a  Heather a tots els meus amics, als de les distàncies curtes.  

Vaig lent perque el meu ordinador  no dóna l´abast a  fer els cds que l´acompanyen però espero que  abans de  Nadal  estiguin totes les  cartes entregades.

Moltíssimes  gràcies  per ser  tan benevolents amb mi..

Anem  per feina:  del relat “ Oh Felice” aquesta increïble meravella dels Felice Brothers

M´estima   amb molta tendresa (.)

Podria  haver perdut  una cama a la  guerra.

Que quina  guerra? La  guerra de l´amor!!!

La meva  nena  és un  tauró dels de  veritat

I no seré  jo qui ho discuteixi.

Ningú es perfecte!!!!

La meva nena  em  va  dir:

Nen….si bé  no pots obtener  el meu indult

Millor  agafa´t una llibertat condicional .

Li  vaig  dir  que m´aniria de  bon  matí amb un bon feix de bitllets

Just  quan el sol  comença a  sortir

Ohhhh  si….

Aquesta  tia  si que és una  tia per mi !

M´estima amb molta tendresa…..

Caminava  amb  els meus pantalons nous

I amb  el  meu cabell  ben pentinat enrera

Baixava cap a l´amarrador del Donny.

El Donny  vol que  li compri una  botella

Però em  vaig pulir  tota  la pasta

En una lámpara d´aranya.

Tot el que  faci  falta i més

Per la  meva  estimada nena, l´Eleonor

La que  estima  els senyors vells!!!

Una botella d´un bon escocès,

Una mica d´herba de la  bona

I un  rellotge de diamants

A qui no li agradaría això?

Una botella d´una bona ginebra

Una màquina d´escriure

I un violí,

A qui no li agradaría això?

Ohhhhh.. el  James  Felice al piano.

Quin gran talent té el tio

Vinga Jimmy… ja n´hi ha prou

Acaba  ja d´una  vegada i fotem el camp.

Ohhhh  si….

Aquesta  tia  si que és una  tia per mi !

M´estima amb molta tendresa…..

Vaig deixar a la meva dama dels  ulls blaus

I me´n vaig anar amb el Tony Mercedes

A la casa d´apostes

Vaig perdre el meu  rellotge de diamants

Però en el parking el vaig tornar a  recuperar un altre cop.

Oh,,, tio .. ho has  d´entendre

M´estima  amb tanta  tendresa!!!!

Una botella d´un bon escocès,

Una mica d´herba de la  bona

I un  rellotge de diamants

A qui no li agradaría això?

Una botella d´una bona ginebra

Una màquina d´escriure

I un violí,

A qui no li agradaría això?

Quin dia  més  maco  fa avui,

Un tiroteig i un Chevrolet..

A qui no li agradaría això?

Una escena pintada de  cavalls

En els jardins de la  ciutat

A qui no li agradaría això?

Un microones, una capsa de pastilles

I una bona mà a les cartes…

A qui no  li agradaría això?

Paradís i Solitud- Revisitant l´If you want me dels Swell Season

Hi ha alguna cosa bona en quedar-se enrere. Mirar-te, vigilar-te, tenir   cura de que no caiguis. Imaginar-me que sempre  seré el  teu guarda-espatlles, el de les ulleres  fosques, el del vestit impecable.

I no sap el que donaría  perque te n´adonessis de  com em devora aquest invisible silenci. Però per altra  banda penso que  en l´anonimat sempre m´he sentit protegit, que les lloances sempre m´han  resultat  incòmodes . D´alguna manera sé que, en algun moment, no estaré a l´alçada.

Encara que mai et digui res, no saps  com m´agrada  veure´t desinhibida, amb la  certesa  de que no et passarà  res, de que ningú et demanarà res a  canvi.

Abans, quan ho feia,  m´acabava sentint un miserable . Es  dur aprendre  i admetre  que la llibertat no és transaccionable.

Però una  vegada ho has après  tot és molt més senzill. Tot es  redueix a paradís i solitud.

Sé que existeix  el paradís. Així que no t´amoinis  per mi , amor.

La meva solitud  mai  serà  una solitud trista.

una breu per la Clara i el Carlos ( Bendita Puta)

Dissabte, un molt bon amic meu, el Pedro, em va convidar al concert de la Concha Buika, que va acabar amb una versió destripada de la copla "ojos verdes". 

Tot i la poderosa  veu de la Concha,   sempre em quedaré amb la del Carlos Cano, encara que  sigui per recordar lo gran que era .  " Bendita Puta"

A partir del concert vaig recuperar la discografía d´una altra magnífica intèrpret,  la  gran dama Clara Montes

Original de Joan Manel Serrat aquesta és una versió extraordinària per la seva sensibilitat  

BLUE RODEO- BAD TIMING / LOST TOGETHER

Si parlem d´il-lustres  canadencs  ens hem de  remetre obligatòriament  al gran Leonard Cohen  i a l´ incendiari monstre  Neil Young .

Però també hi han artistes que són minoritaris per les grans  audiències però que són una  institució en el seu país.

Un d´aquests grups  són  els magnífics BLUE RODEO que  jo segueixo des de que  en Gallart em  convidés a  comprar un dels discs que més m´han agradat mai i que es  el Diamond Mine . Eren finals dels 80.

Des d´aleshores els he  seguit i encara que no han fet un hit memorable que se´ls recordi  per sempre  han fet  una música molt bona i de molta qualitat. De fet, el “ Til I am  myself again “ sempre será una de les meves  cançons de  capçalera

Aquí us en poso  un tast  arran de la publicació d´un directe “ Live at Massey Hall” que és  el Royal Albert Hall, el Radio City Music  Hall, l´Olimpia parisenc ,….. però a Toronto.

Que passeu un fantàstic  finde!!!

PERDUTS, PERÒ JUNTS

( lost together)

Estranyes però molt belles són les estrelles aquesta  nit,

Mira-les com  ballen per sobre del  teu cap.

En  els  teus ulls  jo contemplo un món que per mi és perfecte.

Tinc l´esperança que això no soni grotesc.

Perque  jo el que  vull és que  tot  el món sàpiga

Que jo, tot el que necessito és el  teu amor.

És tot  el que jo  necessito.

Perque si estem  perduts

Estarem perduts, però junts.

 Perque si estem  perduts

Estarem perduts, però junts.

Estic dempeus davant aquesta multitud sense cap rostre

I em pregunto perque encara em molesta

Que tot estigui controlat per tants pocs

I que tot vagi de desastre en desastre.

He escoltat això molts  cops  abans

Ara  per mi tot és  un somni,

Per mi és només un somni

Perque si estem  perduts

Estarem perduts, però junts.

 Perque si estem  perduts

Estarem perduts, però junts.

En el silenci d´aquesta nit a mitja veu,

Només escolto el teu respirar.

I en aquell segon, en aquella estrella fugaç

De cop i volta, d´alguna manera  tot agafa  sentit.

Perque  jo el que  vull és que  tot  el món sàpiga

Que jo, tot el que necessito és el  teu amor.

És tot  el que jo  necessito.

Perque si estem  perduts

Estarem perduts, però junts.

 Perque si estem  perduts

Estarem perduts, però junts.

UNA MALA ÈPOCA

( Bad Timing)

Ei… sóc  jo, quina  sorpresa no?

T´estic trucant des d´un restaurant

que està just al tombar el carrer.

Vin de molt  al  nord

Em fa mal tot i estic  cansat

I he pensat

Que podria abusar d´una amiga.

Segurament sóc un perfecte idiota

En pensar que  tu em voldires  veure un altre cop.

Sé que  fa força temps  que no  hem parlat tu i jo.

No passa  res dolent,

Només que les coses  mai passen com les  tens planejades.

Moltes  vegades  t´he volgut trucar

Però  quan ho volia fer no tenia el  teu número a mà.

Sé que  és veritat,

Que tu a mi  mai  m´haguessis  fet el mateix.

Però has de saber que mai vaig voler fer-te plorar

I tot i que se  que no t´hauria de trucar

Això només  em  fa que  recordar   quin és el preu

De totes les  coses que   hem perdut.

Va ser una mala época. Això és tot.

I potser aviat  vindrà  aquell dia

En el que  no cauran més llàgrimes ,

Que cadascú de nosaltres es perdoni una mica

I que tots  dos ens atrevirem a mirar enrera

I dir que només  va ser una mala época.

Acostumaven a  tenir molts projectes junts

Però sempre hi havia alguna cosa que ho espatllava

Mai vaig  poder seguir-te

I arribar a  fer el que tu has arribat a  fer,

No sé el perquè

Però quan més m´hi  esforço

Més la  cago.

Però has de saber que mai vaig voler fer-te plorar

I tot i que se  que no t´hauria de trucar

Això només  em  fa que  recordar   quin és el preu

De totes les  coses que   hem perdut.

Va ser una mala época. Això és tot.

I potser aviat  vindrà  aquell dia

En el que  no cauran més llàgrimes ,

Que cadascú de nosaltres es perdoni una mica

I que tots  dos ens atrevirem a mirar enrera

I dir que només  va ser una mala época.

Que cadascú de nosaltres es perdoni una mica

I que tots  dos ens atrevirem a mirar enrera

I dir que només  va ser una mala época.

Coses de familia

Des de fa un temps, cada vegada que els de  casa agafem el cotxe, comença una competició fratricida respecte la música que posarem en el  viatge.

Fins  fa poc el disc-joquei era qui subscriu ( fins que a la Montse  se li inflaven els ous i ordenava la ràdio si o si)

Amb el  temps, la meva influència ha anat retrassant posicions  com els pericos en un mal  any i  ara  si que pud  dir  que sóc  el Rei de la casa. És a dir, tinc el títol i no mano una merda.

Però si una  cosa és certa és que la música ens retrata i les  fotografies  que veig dels meus nanos m´ agraden... i m´agraden molt.

El petit  opta  per la franja esquerra , música  amb prou marxa per  moure el seu  culet  a  ritme ( si no fos  tan vergonyós  ho petaria per  simpàtic), una mica friquis però sense passar-se. Mostra la seva música  al grup  i el  grup ho accepta, sense  cap pretensió de  trascendir, només passar-s´ho bé.

El gran però  va ser una immensa  sorpresa  quan em va  dir: Papa, escolta aquesta  cançó que  t´agradarà.

Una cançó rap d´un tio que no  havia escoltat a la meva  vida pero amb frases com  " Entiendo que necesites un mínimo pero ¿ no  hay mínimo más máximo que "abrazos" y "te quieros"?.. M´ha guanyat per  sempre.

Gràcies Arnau, és un autèntic privilegi i un autèntic orgull aprendre de tu.

I no et càpiga  cap dubte: Sempre serà el més ric el més estimat!!!