sábado, 27 de octubre de 2012

Noves músiques- BAT FOR LASHES

"The haunted Man" és el tercer disc de la Bat for Lashes, a qui  vaig descobrir  fa un parell d´anys amb la seva  cançó " Daniel"-.

Si ho mirem  fredament és molt més  difícil  fer  un bon disc pop que un de  blues, rock o folk.

Parlo de pop de qualitat, aquell que intenta no ser repetitiu, que  busca estructures més complexes, melodies entrebancades i una lírica que , sense deixar de ser immediata( essència pop), vol trobar diferents  tipus de sensualitat.

Aquesta  dona treballa bé les  cançons i fa uns  vídeos esplèndids.  A las pruebas me  remito...





                                                                 "Laura"

You say that they've all left you behind
Your heart broke when the party died
Drape your arms around me and softly say
Can we dance upon the tables again?

When your smile is so wide and your heels are so high
You can't cry
Put your glad rags on and let's sing along
To that lonely song

You're the train that crashed my heart
You're the glitter in the dark
Ooh Laura, you're more than a superstar

And in this horror show
I've got to tell you so
Ooh Laura, you're more than a superstar

You say that you're stuck in a pale blue dream
And your tears feel hot on my bedsheets
Drape your arms around me and softly say
Can we dance upon the tables again?

When your smile is so wide and your heels are so high
You can't cry
Put your glad rags on and let's sing along
To that lonely song

You're the train that crashed my heart
You're the glitter in the dark
Ooh Laura, you're more than a superstar

You'll be famous for longer than them
Your name is tattooed on every boy's skin
Ooh Laura, you're more than a superstar

You're the train that crashed my heart
You're the glitter in the dark
Ooh Laura, you're more than a superstar

And in this old horror show
I've got to let you know
Ooh Laura, you're more than a superstar
You're more than a superstar...





                                                  "All Your Gold"

Never see the big church steeple when I call you on the phone
Never feel the rush of angels, when we stay up late alone
Never whisper you a great love story, only scream and cry and moan
But you’re a good man, but you’re a good man
I keep telling myself to just let go
Oh, let go of the one who took all your gold

I get home and there’s a love note waiting
But only he is here tonight
And the words, the promises you’re making
Only echo all these lies
And for every sweet nothing you whisper
Why is goodbye my reply?
'Cos you’re a good man, 'cos you’re a good man
I keep telling myself to just let go

There was someone that I knew before
A heart from the past that I cannot forget
I let him take all my gold, and hurt me so bad
But now for you, I have nothing left of all my gold

Stare my heart blank, am I ever gonna let him go? Get my gold back
And today I was a dead girl walking, see the light burn through tears
Heard you say my name and get to talking of the love and all the fears
And you saw all the pain I was holding, and yet still you’d hold me near
'Cos you’re a good man, 'cos you’re a good man,
I keep telling myself to just let go

There was someone that I knew before,
A heart from the past, that I cannot forget
I let him take all my gold, and hurt me so bad
But now for you, I have nothing left

'Cos there was someone that I knew before
A heart from the past, that I cannot forget
I let him take all my gold, and hurt me so bad
But now for you, I have nothing left of all my gold

miércoles, 24 de octubre de 2012

Una petició incògnita

Aquest matí quan anava  pel tren m´ha passat una cosa molt estranya.

Faig anar dos ipod  amb   més de  4.000  cançons a cadascun d´ells.

Sempre poso l´opció aleatòria per anar variant d´estils. Donç bé en el  primer ipod  m´ha  sortit dues vegades  la  cançó que us poso de l´Habitación Roja ( uns  valencians que m´agraden molt)  i quan s´ha acabat la bateria i he  canviat d´aparell  ha  sigut la primera en sortir.

Doncs bé, siguis  qui siguis , si me l´has demanat, aquí la  tens.... disfruta-la

lunes, 22 de octubre de 2012

Un relat amb James Levy and the blood red rose


Hi han molts Cds  dels que només podem  aprofitar un parell o tres de  cançons, però n´hi han  alguns pocs d´escollits que són bons  des del principi fins el  final.


Un d´ells és  el tercer disc del James Levy sota el  nom de James Levy and The Blood Red Rose: el  fantàstic  “Pray to be Free”.


Aquesta  vegada no  la traduiré perque  veient el video del “Hung to dry”  m´ha sortit aquest mini-relat.




Et deixo perque puguis morir.



A la Martina  se li van despintar els ulls amb les gotes gòtiques del despreci,  negres i lluents de porpra, just on s´acabava la seva mirada.


L´instint feia de  carícia  mentre el James dormia .  Segur que era un son fràgil però profund, esgotat per aquella mica de  sort que creia merèixer.


Aquella nit va saber que aniríen a per ells, que era qüestió de temps  que els matessin, que els deixessin  penjats cap per vall fins que se´ls  assequés un cor que es pensaven no tenir.


La Martina no va tremolar quan va prendre els diners.  Els remordiments necessiten un  punt d´anclatge o alguna cosa a perdre.  Potser les llàgrimes que se li van escapar ,just on se li acabava la mirada , eren les úniques coses   només seves  .


El James va tossir sense despertar-se . El ganivet no va  necessitar arribar al  cobrellit  per desfer-hi sang de roses a sobre.  Ni per morir es va moure.


La Martina sempre havia estat lluny d´arreu, perduda sense cap lloc d´on venir ni cap motiu on anar.  Però  els desgraciats encara  es creuen les promeses.


Que ella seria la pròxima  en caure  no va ser culpa de la sort,  perque la sort  no té  res a  veure amb les persones que  ja han  nascut mortes









domingo, 21 de octubre de 2012

Los Planetas

Seguint el comentari que he fet a la LLuna i a la Carme referent a  cançons amb un polsim de mala hòstia, (http://enricbague.blogspot.com/2011/03/pesadilla-en-el-parque-de-atracciones.html) us en passo  dues més dels Planetas.

A la primera, del seu últim Cd "Una ópera egipcia"  és un fantàstic diàleg de sords entre un "immortal": ( un sobrat que no s´equivoca mai) i una dona que l´engega literalment a la merda i el tio encara ... en fi.

La va escriure el pirat del "J" però la canta la "Bien Querida" que, si no la coneixeu, us la recomano a ulls clucs.

La segona  cançó és una diatriba de "J" contra "les amigues" que poden dinamitar una relació per pura enveja... ( quan diu  " se han reunido catorce o quince locas  y  han decidido tocarme las pelotas"... és divertidissim)

Au! a veure si en teniu prou guapissimes. Que si en voleu més en tinc per donar i per vendre:




Bé, una altra  cosa... Aquesta no té mala llet però m´encanta aquesta cançó de la Bien Querida

Clàssics Dylan- Don´t think twice

L´altre dia, llegint un poema de la Glòria em va venir el cap aquesta  cançó, un clàssic entre clàssics.

Tenir  certa mala llet, reivindicar-se,  dir-nos : ei! que el bo/la bona sóc jo!, és absolutament necessari a voltes.

La tristesa i l´auto-flagel.lació  no poden ser un fi en si mateixes,  com a molt, una estació de pas.

Els màrtirs que es quedin en el  cel, que aquí fan nosa.



Nota tècnica: aquesta versió surt al doble directe " At Budokan". El deix reggae la fa diferent a totes les altres versions, pròpies del Dylan i alienes , que s´han fet  en els més de cinquanta anys que té la cançó.
L´última  frase és simplement genial. Ja veureu que bé que us quedeu quan, en el vostre cap, li digueu això a algú que no s´hagi merescut tot allò que li heu donat.
Salut

martes, 16 de octubre de 2012

Bonnie Prince Billy - I see a darkness


Bonnie  Prince Billy és l´alter-ego d´un magnífic cantautor americà que es diu Will Oldham.


 


Aquesta  cançó ja era molt famosa en els  circuits independents que seguíem a aquest paio molt i molt curiós  però  va ser quan Jonhnny Cash la  va  escollir per la seva impresionant  saga dels American Recordings quan  va donar el gran salt.


 


A  la versió del Johnny és el mateix Will qui  li fa els corus… El text el trobo bellíssim i molt original.


 


És una conversa entre dos  amics, un dels quals no està passant per una bona época .


 


És una  de les primeres peces que vaig traduir  ja fa molts anys i l´acabo de trobar per casualitat en una d´aquelles carpetes  perdudes que  tothom té a l´ordinador.


 


En aquests moments  no la necessito, però és d´aquelles tonades a les que , a voltes, hi tornem sempre





I VEIG LA FOSCOR




Lletres i música WILL OLDHAM


Grup: BONNIE  PRINCE, BILLY

CD.- I SEE A  DARKNESS



Bé , tu ets el meu  amic( almenys és el que dius)

Pots  veure tot el  que  jo tinc a  dintre?

Moltes  vegades hem anat plegats de  copes

I hem compartit les mateixes idees

Però alguna  vegada  vas saber realment què pensava?



Saps que  tinc un amor  , Un petit amor per tothom qui conec.

Saps que tinc una manera particular de  dirigir la  meva vida que no abandonaré.

Però com pots veure,de vegades, les corrents en contra arriben a enfosquir la meva ment

I és aleshores  quan ho veig tot fosc, ho veig tot fosc....

Vareu  arribar a  saber mai quan  i quan us estimava?????

És simplement  un crit d´ajuda que, d´alguna  manera, em pugueu salvar de tanta foscor.


Tinc l´esperança de que  algun dia , amic,  la  pau arribi a les  nostre vides.

Potser estarem  junts  o separats, sols o bé estarem amb les  nostres dones , prego que  poguem aturar  tot el que ens  amoïna , agafar tots  els  somriures i empenyar-los  cap al nostre  interior  perque ens il.luminin per sempre, que mai haguem d´anar  a dormir ,

tu, el meu millor i invencible germà.


Però això no és el que  veig , ara ho veig tot fosc, ho veig tot fosc....

Vareu  arribar a  saber mai quan  i quan us estimava?????

És simplement  un crit d´ajuda que, d´alguna manera, em pugueu  salvar de tanta  foscor



domingo, 14 de octubre de 2012

THE OUTSIDERS-REM i quatre versos

 The outsiders-Rem

L´altre dia estava prenent un  cafè amb el Quim Costa, un dels meus millors amics de  sempre  i potser una  de les persones que més sap de música de Catalunya.
Gran admirador de  R.E.M.  em comentava que en el passat Primavera Sound  va estar  conversant amb el mateix Mike Mills preguntant-li com portaven la separació.
El Mike li va  contestar que ara estaven tranquils, que REM s´havia fet massa  gran i necessitaven descansar.
Donç bé,  vam estar  parlant sobre quina  era la millor  traducció que podíem donar-li a "Outsiders".
La connotació " anti-sistema" era massa política pel significat de la  cançó, així que  vam escollir "inadaptats"   com a concepte ampli,  més emocional que social.
Gaudiu d´aquesta meravella. Una de les millors cançons dels d´Athens.

Els inadaptats.

Em vas portar al  restaurant on ens  vam trobar per primer  cop.
Vas estabornir-me amb el que anaves a dir,
com si obrissis el meu cap amb una palanca.
Vaig quedar atrapat en el aquell tic-toc del rellotge
quan em vas explicar allò que tu sabies.

Perdut en aquell moment, el dia que la música es va parar.
Jo sí que  et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut.

Vaig intentar explicar-te que jo no tenia por.
Em vas mirar. La meva cara t´ho deia tot.
Estic amb tu o estic contra teu?
Jo no crec que sigui així de simple,
estem perduts en remordiments.

Ara  estic intentar  recordar què sentia quan la música va parar.
Quan tu em vas  dir allò que  sabies.
Perdut en aquell moment, el dia que la música va parar.
Jo sí que et recordo.

Dibuixant pautes amb una  forquilla sobre les  estovalles
prometent un canvi radical d´actitud.
A on ens porta això? M´espanten les tormentes.
Els inadaptats s´estan reunint. Un nou dia ha  nascut

Un home  marxa quan cada muscle del seu cos li demana quedar-se.
Quants ahirs?... cadascun d´ells ens pesa molt...
Qui diu que els  canvis poden arribar?
Qui ens diu a què podem dir " casa nostra"?
Jo sé que pots  veure a través de mi.
La meva lluminositat desapareix...
La  foscor em proporciona un antídot. 
No estic espantat.
Això és només un detall tècnic, una  debilitat, una  realitat.
Oh! Ara és hora de  respirar, és hora de creure en alguna cosa,
Deixa-ho córrer i ves-te´n cap el mar.
Ells no ho ensenyen. No saben què vols dir.
Ells no ho entenen. No saben què vols dir.
Ells no entenen  res.
Vull  cridar, vull respirar una altra  vegada,
vull somiar,
vull repetir una  frase del Martin Luther King.
Jo no estic espantat.
Jo no tinc por.



Quatre versos

A la pregunta: què som?
no et donis tant temps.
Defensar-te de qui sóc
és oblidar-te de qui ets.



This one goes out to the one I love
This one goes out to the one I've left behind
A simple prop to occupy my time
This one goes out to the one I love

Quatre versos més

Si et dic t´estimo,
com saps que ho sé?
No ho saps en dir-ho,
ho entens quan sents.