al meu pare

Van errats els que creuen que hem canviat, simplement ens hem pogut equivocar de màscara, i la que hem portat  fins ara no ens sentava bé.

Però tot és molt més simple. Hi ha gent dolenta i gent bona  que de vegades s´equivoca. I la bona gent estima com sap, com pot, com li han ensenyat….

I una de les persones  que més  s´ha equivocat en aquesta vida ha  sigut el meu pare .

Quan la intensitat no és corresposta  amb el que un  vol i necessita , sense  tenir  en compte la capacitat i les possibilitats de l´altre, ens  rebel.lem i, d´alguna manera o altra  es causa dolor.

Però hi han coses que  s´aprenen sense  que te les expliquin, un instint que sents i mimetitzes a la  teva  manera però que forma  part de la teva manera de ser, no de com dius tu mateix que ets.

Jo li deia l´altre dia que veure com els tres  germans ens estimàvem amb deliri era el seu únic i gran triomf.  I nosaltres, tanmateix i sense  fer demagògia barata, també ho intentem transmetre.

Per mi un t´estimo ho és per sempre, passi el que passi. Per la meva  germana  petita  és un privilegi veure  tot el que pot arribar a  transmetre  quan obre  els seus ulls esplèndids i no para mai de riure. I sobretot, veure a la meva germana  gran  estimar al seu bebé de 20 anys és l´espectacle  més gran i més sublim que es pot veure en aquesta vida.

Per aquest motiu  avui al matí pel tren venia pensant que després de tot el que has fet , el que no , el que has  dit i com ho has  dit, en el fons, no ho has  fet gens malament. Hem après la única cosa que és important aprendre. I  t´ho juro papa, que si jo aconseguís menys de la meitat que tu, em podria  morir tranquil.