martes, 25 de enero de 2011

Cada dia

Ahir i avui  la punyetera RENFE  ha tornat a fer de les seves. La mare que els va parir.
He aconseguit aillar-me, ahir amb en Jinks i avui amb en Robert, però això no treu que odii  fer aquest puto trajecte cada dia……
Cada dia intento trobar quelcom, pero mare de Déu quan costa!



Cada dia.

Alexandra  s´erguia en blau i ombra  , perfectament delimitada entre la finestra , la nit i la cortina que li feia  de vel, l´únic vestit que li permetia la lluna.
No era cada dia que la casualitat  despertava  en Robert . Tampoc sempre tenia la predisposició d´admirar de reüll la seva  dona. Normalment l´ignorava com  si el temps s´hagués fet amo de l´oblit i l´oblit s´hagués oblidat d´ell mateix, perdut en totes aquelles coses que repetim cada dia.
El Robert veia una dansaire hongaresa amb els llavis entreoberts contorsionant-se de  luxuria amb tota la calor que li sobrava desprenent-se invisible com  incens catàrtic  que li havia embruixat l`ànima .
Però l´Alexandra només havia badallat braços enlaire, dibuixant una  a  una   cadascuna les  seves  costelles mentre es desmandrava, s´ajupia  a buscar les sabatilles i  es movia a les palpentes per no haver d´encendre llum.
Els cascabells de la seva cintura semblaven anunciar un atac imminent, de quatre grapes a la capaçalera del llit, els ulls de gata injectats a la desmesura i els prejudicis anul.lats  pel descontrol   que li excitava no poder evitar.
En Robert ja sabia que simplement s´acostava a  recollir la rebeca , terriblement anti- estètica , amb la que taparia el tors nu fins que no arribés a la cuina i engegués  la caldera.
No era cada dia, però de tant en tant, històries inventades com aquesta, el distreien fins que  sentía la segona remor de la cafetera.
Sempre va haver-hi un petó després del primer bon dia i un abans de l´última nit. N´hi havien hagut més de deu mil però  mai es va  cansar de repetir-los, un darrera l´altre, cada dia.

No hay comentarios:

Publicar un comentario