jueves, 18 de julio de 2013

Prada II-8

Prada II-8

On és l´amor que tinc?

Jo també
m´ho pregunto
quan m´espanta
la fredor
que et puc
fer creure.

On l´hauria de  tenir?

T´enganyaria
si et digués
que no ho sé
però
només puc
dir-te
que no està
amb mi,


Perque tu tens
 l´amor que tinc,
i estimar-te
és deixar-te
decidir amb
què,
qui
i com

el fas servir


domingo, 14 de julio de 2013

Paranoias de la calor: Te lo dije bien clarito

El dogma de un  friki:
Lo siento en el alma, pero no podéis cogerme, ni encasillarme, ni dominarme, ni vencerme.
Pero no dudeis nunca de  vuestras aptitudes.
Soy yo conmigo mismo que no me  aclaro


sábado, 13 de julio de 2013

Per molts anys nano!

Ahir l´Arnau va fer 15 anys. Un curs difícil veritat nano?

Recordes quan ahir al vespre anàvem tu i jo a buscar un Kebab  per sopar et vaig  dir que si volies podies convidar als amics que volguessin per anar a  veure  avui Star Treck a Mataró?

Quan em vas contestar que no, que volies que fos un dia només pare-fill em  vaig sentir l´home més afortunat, més  feliç i més orgullós del món.....

Aquesta entrada va per tu i dir a tothom que  aquesta sèrie, que em fa petar el cul de riure, me la va recomanar el meu fill gran


jueves, 11 de julio de 2013

Un regal de Déu aquest matí: Waiting on June- Holly Williams


 Aquest matí  no he anat a córrer. Feia  temps que no em  passava  però m´he quedat ben dormit… cansament  suposo…

Venint en el tren, desvetllat per  aquestes dues hores més de son, m´he posat a traduir una cançó  que vaig escaoltar  ahir al matí mentre treballava, molt, molt d´hora.

És de la néta del  Hank Williams i parla de la  historia real dels  seus  avis per part de mare. La cançó és molt llarga però preciosa  fins  dir  prou.

Com escrivia  una amiga meva ( ja parlarem Marta…)  “ la vida és complicada  però val la pena”.

I us puc assegurar que avui el dia  ha valgut molt la pena…

emocionat i bleda com un nen petit


Esperant  la June ( Holly Williams)

Ella  era de  Louisina del Nord, d´una ciutat que es  deia Mer Rouge. Em vaig enamorar d´ella en una  setmana o dues. No  fa falta   gaire temps  per enamorar-se d´una noia així . Quan apenes teníem deu  anys   jugàvem  en els  camps de  cotó  amb els  nens  de  color. Vaig intentar  donar-li un petó i ella  va  agafar el  bat de bèisbol.

Esperant la June: Tinc l´esperança de que em vingui a veure:
Esperant la June: No puc descriure aquest  sentiment
Esperant la June: Reso a Déu  perque m´estimi un dia d´aquests
Tinc l´esperança de que que jo trobi el meu camí esperant la June.

Vaig marxar el 1942 per fer la  guerra  amb aqueslls nois  i complir amb les meves  obligacions.- La seva  foto a la  meva  cartera  mantenía ben  alta la meva  moral. Aquell noi, el Charlie, va  morir  als  meus  braços. Ell va veure a  Jesús. Jo només  veia sang. Aquella  nit tan freda, la seva  foto a la  cartera va quedar ben  xopa.

Li vaig  dir al meu millor  amic, el Charlie, que  li donaria un petó de  comiat a la  seva  nòvia. Em va fer prometre  que  tornaria  viu a casa  i convertiría a la Senyoreta June en la meva esposa. Tremolant com un vell idiota i borratxo  vaig  baixar d´aquell avió. Vaig córrer  cap a casa per  demanar-li, sota la pluja, si es volia casar amb mi…

Esperant la June:Tinc l´esperança de que em digui que si.
Esperant la June: en el seu desaparegut vestit d´estiu
Esperant la June: El seu  pare  va encaixar la meva mà.
Esperant la June: va encendre aquell moment i la banda va començar a tocar.

Ens  vam casar a l´Església Metodista. Vaig trobar una gran llaçada  blanca i  un tros de  roba  vella . La nostra  llar es va aixecar amb quatre grans   arbres: La Jolynn, la   Becky, la Donna i la Shelby.  La nostra petita  casa era el nostre santuari. L´alegria  omplia  aquelles  habitacions tots els dies

Esperant la June:ara s´esta maquillant
Esperant la June: ara s´està recollint els cabells
Esperant la June: escolteu nenes; baixeu cap a l´Església que jo arribaré en  15 minuts. 
Estic Esperant la June.

El  temps  va volar  just com ells  van dir que ho faria. Les  nenes  van créixer ràpid i la granja anava  bé. La Sra Bertha ens   feia el dinar tots els  dies. Al vespre feiem sonar aquella campana de  plata:  donavem  gràcies  a Déu i ens  tancàvem  a  casa.Aquells  dies  sempre  menjàvem tots  junts.

 Una a una les  nenes  van marxar i  van trobar l´amor  per elles  mateixes. No hi havia  res  que em fes més  feliç de que  portessin els  seus  fills a casa. Jugàvem tot  el dia   en els  camps de cotó  amb els  gossos… i acabàvem tots de nit a la cuina de l´àvia…

Esperant la June: nena, no cremis el  bacon
Esperant la June: nena, ja tenim tots els mals.
Esperant la June: vas lenta agafant la  forquilla.
Esperant la June: sentem-nos a esperar.

 Ara som molt més  lents i maldestres del que  acostumàvem a ser. Els de l´asil ens  van dir a la June  i a mi  que a partir d´ara  dormiriem en llits separats, l´un al costat de l´altre . Oh…. Què donaria jo per dormir un altre cop  amb la meva dona!!

Des de  1945 que  he  tocat la seva  pell  cada  mitja nit. Ara estic  aquí estirat  en aquest llit individual esperant a que ells  tanquin les  llums. Ella  es dormirà i aleshores jo estaré  bé.

Esperant la June:  perque ens poguem donar un petó de bona nit.
Esperant la June: l´agafo ben bort de la mà
Esperant la June: l´estimaré fins que em mori.
És  agredolç veure  com  l´amor  es fa vell  i  realment  trobes a  faltar a la teva  dona.
Estic esperant la June.

 Em van enterrar dimarts passat al matí. El bon Déu  va  venir  i em va portar  cap a  casa. Vaig tancar els meus ulls  i me´´n vaig anar molt ràpid però els Àngels  em deixen veure-la cada dia….

Esperant la June:   la nostra mansió és molt gran.
Esperant la June: petjades  en la  sorra
Esperant la June: aquesta és la historia de la eva  vida
Perque Jesus i jo ens quedarem aquí  dempeus   fins que ella  atravessi la llum.
esperant la June:
Encara estic esperant la  June.
Sempre  estaré esperant la June.
Per fi. Ja no l´espero més……

http://www.youtube.com/watch?v=tnITVMaWQCM







martes, 9 de julio de 2013

Clàssics Dylan- NOT DARK YET

una de les  obres mestres del  geni de Minessota....

Fa molt temps  que  la  tenia traduïda però no la posava  perque ningú es pensés que  aquest era el meu estat d`ànim  i s´espantés

Avui no ha estat un bon dia   i laboralment  parlant estic   just a tocar del col.lapse mental.

Però la  resta  va tot bé( afortunadament) per  gaudir d´aquest gran clàssic. Una càrrega  de profunditat en  tota regla



ENCARA NO ESTÀ DEL TOT  FOSC

  Les  ombres  cauen  i jo  em planyo tot el dia . Fa massa calor  per dormir  i el temps marxa corrent; sento que la meva ànima s´ha  tornat d´ acer ; encara em dolen  les ferides que el sol no va  curar; no hi  ha prou habitacions per estar a  tot arreu; encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

El meu sentit de l´humanitat  se n´ha anat  en orris ; després de  cada  cosa  bonica  hi ha alguna mena de dolor . Ella  em va escriure una   carta i la va escriure  amablement; va posar en lletres  el que els dos estàvem pensant. No sé perque  m´hauria d´amoinar, encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

He estat a  Londres  i a l´alegre Paris; vaig seguir el  riu i  vaig  arribar al mar. He estat  en  el  fons d´una  piscina de mentides; ja no estic buscant res a la  mirada de  la gent. Encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.

Vaig néixer aquí i moriré aquí en contra de la meva voluntat; sembla que m´estic movent però estic quiet . Cada nervi del meu  cos  sembla despullat  i sord; gairebé no puc  recordar de què fugia  quan  vaig venir aquí ; gairebé no sento ni el murmur d´una pregària. . Encara no està del  tot  fosc però s´està  apropant.


sábado, 6 de julio de 2013

Willie Nile-American Ride

Hi han cançons  que no cal que es tradueixin.

El Willie Nile és un "loser" i ell encantat. Fa el que li rota sense  haver de  pagar cap preu.

Les pretensions d´alguns " artistes" d´arribar el més lluny possible, de vendre, o el neguit que els  suposa que no estiguin per ells , no deixen  de  ser bastant tristes

Estic amb ell quan  diu que cap bon comentari, cap adul.lació, cap crítica  favorable  pot comparar-se amb la sensació d´anar  sempre per lliure i a la teva puta bola.

Fa alguns anys, el meu antic  jefe, em va preguntar que com  era que no em  comprava una segona residència?

Potser inconscient o potser no, li vaig dir  que sempre   volia  tenir  la possibilitat d´engegar a qui jo volgués a la merda.

I així ha estat. No seré mai cap millonari però quan   tanco la porta del despatx  me´n vaig sempre amb la sensació de no deure-li res a ningú.

Ja  a les escales( magnífiques i senyorials per cert) sóc una altra  persona.

Engego l´ipod i no surt  ni cap profeta ni cap esteta...



Pd.- Això és un lyric video  ben parit!!! oh  yeahh

lunes, 1 de julio de 2013

Les joies ocultes de la Lole

Bagué: Mira que  t´ha  quedat bé el títol d´aquest post....

la veritat és que quan  l´obrin es quedaran una mica  frustrats però  d´això es tracta de  buscar  les joies  ocultes 

Jo en tinc vàries però .....només una  pista:

a En  Bagué , a l´estiu, no se li pot demanar de que  sigui un patriota!!!


...


Y si te digo amor de todo lo peor
es que en la práctica las cosas nunca salen
como uno querría, oh, no.

O si te digo, amor, podrás hacerlo mejor,
yo sé que por mucho que te esforzaras
la respuesta siempre sería que no.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría.

Y si te digo, amor, que mi única intención
es hacer que respires fuerte 
y que resbale baba por tu barbilla, así.

O si te digo, amor, se pone mucho mejor
cada vez que te oigo cantar,
que hace tin tu campanilla, tin, tin, tin.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría.

-A ver, Christina, dime, ¿a dónde nos conduce todo esto?
-Yo que sé, Nacho, cada vez que creo que sé a donde voy acabo en un sitio distinto, el destino es el único accidente posible.
-No sé Christina, yo, yo estoy de acuerdo contigo en teoría, pero en teoría funciona incluso el comunismo, en teoría.

Tú eres Guillermo Tell y yo ahora y la manzana
estamos siempre haciendo y deshaciendo el amor,
jugamos a tirar, a dar y yo soy mejor.

Ay que sí, que no, ay que no, que sí,
ay que sí, que no, que tú a mí no me quieres
como te quiero yo, oh, no.

Ay que no, que sí, ay que sí, que no,
que tú a mí no me quieres, niña,
como te quiero yo, oh, no.

En teoría sé que te amaré toda la vida
y cada día se hará fuerte mi fe.
Lo juro siempre te querré, en teoría,
lo juro siempre te querré, pero en teoría,
lo juro siempre te querré ...