sábado, 22 de agosto de 2015

revisitant Ramona

Bon dia  Ramona:

T´escric des de l´anècdota  més  furiosa, des d´una frase de les  dones de Bukowski: "Besar-se és més íntim que follar. Per aquest motiu mai em  va agradar que les meves nòvies petonejessin els homes. Preferia que se´ls follessin".

Quan la vaig  llegir en  veu  alta es  van escandalitzar. D´altres  es van limitar a fer un gest  que en apariència semblava condescendent , Vaig trigar temps en entendre aquest nou mètode d´auto-defensa: "Els zombies ultra-secs"

 "Els educats" ( com  deia Chinasky) són la  nova divinitat, els més poderosos, les persones que es dibuixen a la perfecció per no ser atacades, els zeros, les  amebes, el tofu, tots els vestits ignífugs per la  vida.

Ja ho deies  bé company:  Hi ha  gent que no coneix la bogeria: Quina vida més horrible  han de tenir!

Recordo quan em deies:  No té cap mena de sentit fer tractes amb els  morts. Per aquest motiu  he desistit d´argumentar el perquè del meu  odi als  tatuatges

Gairebé  tots m´importen una puta merda.- Només els tendres es poden permetre el luxe de  ser incorrectes.

Gràcies Ramona







Ramona, come closer
Shut softly your watery eyes
The pangs of your sadness
Will pass as your senses will rise
For the flowers of the city
Though breathlike, get deathlike sometimes
And there's no use in tryin'
To deal with the dyin'
Though I cannot explain that in lines

Your cracked country lips
I still wish to kiss
As to be under the strength of your skin
Your magnetic movements
Still capture the minutes I'm in
But it grieves my heart, love
To see you tryin' to be a part of
A world that just don't exist
It's all just a dream, babe
A vacuum, a scheme, babe
That sucks you into feelin' like this

I can see that your head
Has been twisted and fed
With worthless foam from the mouth
I can tell you are torn
Between stayin' and returnin'
Back to the South
You've been fooled into thinking
That the finishin' end is at hand
Yet there's no one to beat you
No one t' defeat you
'Cept the thoughts of yourself feeling bad

I've heard you say many times
That you're better than no one
And no one is better than you
If you really believe that
You know you have
Nothing to win and nothing to lose
From fixtures and forces and friends
Your sorrow does stem
That hype you and type you
Making you feel
That you gotta be exactly like them

I'd forever talk to you
But soon my words
Would turn into a meaningless ring
For deep in my heart
I know there is no help I can bring
Everything passes
Everything changes
Just do what you think you should do
And someday maybe
Who knows, baby
I'll come and be cryin' to you


viernes, 21 de agosto de 2015

petit relat d´homenatge- JOY WILLIAMS- A GOOD WOMAN DOES

La  meva  obligació no es ser-te necessària, ser l´apèndix  invisible  del  teu frontó ególatra. Que t´admirin, que  t´aplaudeixin, i que  t´entenguin  quan  no et quedi més remei que admetre que no ets el Déu que et creus.

No vas  néixer amb el  dret natural de tenir-me. No sóc  ni idiota  , ni temerària, ni tan valenta  com  per sortir a la  carretera  i trobar-me  amb  altres  cabrons  que els  hagi d´aprendre.

Em quedaré al  teu costat, correcta  i educada  com  ho he estat  sempre, però per mi  ets només un títol, un paper  que vaig  firmar.  Et necessito a  tu com tu em necessites a mi .  Per més que ho neguem , tots dos  tenim por dels altres

Saps ¿  La  solitud deixa molt temps per pensar. El meu error  va ser creure que no  hi havien punts  intermitjos , la virtut de viure entre les ombres imperfectes de nosaltres  mateixos.

Era  tan orgullosa  que només podía permetre´m ser  la víctima més  trista.  Volia el pack complet d´aquell petó  i em vaig  oblidar de  gaudir-lo

Ara entenc  quan  em  deia: Amor, sempre  hi han precipicis en els dos extrems.

Tant de bo pogués repetir qualsevol d´ aquells moments en algun lloc  que no fos en els meus somnis


(Petit relat dedicat a totes les dones que l´hagin llegit, per un  estiu d´aconteixements  terribles de violència de  gènere .- Ens  hem tornat  tarats del tot)





Això no és el que fa una bona  dona
( What a good woman does)

No puc  suportar  més la càrrega d´aquesta  guerra.
No puc  fer-ho més!
Tothom  ha quedat  ferit. Ningú  ha guanyat.

Escolta´m  bé;
No he perdut la meva veu  sense  tu a prop meu
Puc explicar  tota la  veritat  sobre la  teva  fugida,
Però això no és  el que  fa una bona dona.

No sentis llàstima per tu mateix,
Sempre has  tingut allò que has  volgut.
Tothom t´ha vist com recollies I foties el camp

I tot quan em  vas  escoltar dir:
No he perdut la meva veu  sense  tu a prop meu
Puc explicar  tota la  veritat  sobre la  teva  fugida,
Però això no és  el que  fa una bona dona.
Oh.. el que  fa una bona dona,
Això no és  el que una bona dona,
Això no és el que  fa una bona dona.

No puc  suportar més la càrrega d´aquesta  guerra.
No ho  faré mai més, així que :

Escolta´m  bé;
No he perdut la meva veu  sense  tu a prop meu
Puc explicar  tota la  veritat  sobre la  teva  fugida,
Però això no és  el que  fa una bona dona



lunes, 17 de agosto de 2015

Josienne Clarke & Ben Walker . Silver line


La feina més difícil que  tindràs serà transformar els partits perduts en reptes on el  guanyador  ja no hi sigui.

Deixar les drogues legals , recobrar el  sentit de l´humor  i arribar a ser la  teva propia ironia…

Per què collons  vas oblidar-te que tu eres el premi?






Un  raig de llum entre els núvols


Ara ja fa molt temps  que  vull dir-te alguna cosa
que pugui alleugerir la  teva càrrega  i il.luminar  el teu dia,
però no hi han prou paraules pels colors que puc veure,
canvien els decorats, mai són del  tot iguals,
i d´alguna manera  el meu paisatge sempre queda a la vista,
entre les tonalitats de la melanconia
en el crepuscle  i a l´alba
Hi  ha moments que serveixen per fer-se preguntes,
però d´alguna manera sempre es converteixen en laments.
Aquells moments  ja  van marxar per no  tornar  mai més
ni desfets   en nostàlgia mentre  el  meu  record els  anhela
  
 Per  cada unça d´alegria  hi ha una lliura de penediment.
Si el sol s´aixeca saps que en algun moment es pondrà
Així que ara em dedico a  desmuntar-ho tot
I posar-ho en el lloc que li pertoca,
Guardant-me una mica  de sol pels meus dies de pluja,
Intentant  trobar aquell raig de llum
que s´escapi entre  els núvols
que s´acumulen en el meu cel 

Bea´s song- Cowboy Junkies

I la puta em va  dir:


La Intel.ligència  només  pot  rebre  ordres de la química o de la  bondat .

És capaç d´inventar-nos i tornar-nos a inventar  tantes  vegades  com calgui, adolorits en els pocs  vestigis que ens queda de  consciència.

El nostre  error és  tenir por a  tornar-nos dèbils.

Quin  dogma més pervers!  En han tret el dret a equivocar-nos …








La cançó de la Bea.

El riu Speed  queda als meus  peus, corrent pla i amb poca aigua.
Jo estic  sentada  aquí (cremant la llum del dia) pensant en el passat,
I en  tota la distancia que  hi ha allà fora, on la terra es retroba amb el cel,
Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.
El John està al meu costat, però ell sempre  toca de peus a  terra..

El John em  diu que aquests  dies miro a la lluna  i a les estrelles
molt més  sovint que no pas em  fixo en els seus ulls.
No puc negar-ho  així que em quedo callada.
Només  faig que contemplar  el passat,
La seva  cara  mirant com s´enlaira  Venus,
 Com si fos una   petita i brillant  taca  d´esperança
Que penja per  sobre d´aquest  horitzó.

Amb  cada  any que passa i que estic sentada  aquí,
L´horitzó sembla que es mogui  cap a mi, cada vegada més a prop,
Tot el que s´hi dibuixa  sembla més clar que l´aigua.
Si ha  una  cosa a la meva  vida que aquests anys m´han ensenyat
És que …
Tu sempre  pots  veure-ho tot a  venir, però no pots  aturar-ho

El riu Speed  queda als meus  peus, corrent pla i amb poca aigua.
Jo estic  sentada  aquí (cremant la llum del dia) pensant en el passat,
I en  tota la distancia que  hi ha allà fora, on la terra es retroba amb el cel,
Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.
El John està al meu costat
Però no s´adona de que m´estic enfonsant
Tan poc  moviment  i aquest riu ple de  fang  em deprimeix.
El John està al meu costat
Però no s´adona de que m´estic enfonsant



miércoles, 12 de agosto de 2015

REPOSICIO-SONG FOR ZULA i dos petits postres PHOSPHORESCENTS

Zula  va ser un dels meus primers Summer Tales  ( estiu 2013) amb un  significat molt especial. Després la  vaig traduir. I ara toca recuperar-la per posar-la definitivament a la memòria, com una  de les  cançons d´amor més  belles que 
s´hagin escrit mai, encara que no  sigui massa coneguda.

Tanquem finestres  Bagué!

Disfruteu-la en un lyric video  fet per casa  junt amb dos petits postres, la  mateixa  cançó cantada  per les meves segones sueques preferides ( primer sempre Anna Ternheim)  les First Aid Kit ( les de l´anunci del  Kadjar)

I per últim una altra delicatessen. Una  cançó dels primers  àlbums de Phosphorescent, una delicada i bellissima  cançó d´amor . 



                                           

  
                               I remember evenings when my dad would sing
Hiding in the hallways, I am listening
Keeping still my body until it’s borne aloft
Her hair is soft her breath is soft and her name is soft
And gather me completely in her sighing hands
My dove my dove my lamb

Born with ocean thunder underneath our veins
Lonelier than cows left standing in the rain
Holy when our weight into the waves is tossed
Though ships get lost and fish get lost and names get lost
She will wait to greet me where it meets dry land
My dove my dove my lamb

So. Careful of that language babe some words are stones
They’ll lead you out from town and leave you all alone
Past the mirrored diamond mares that run all night
Where camptown ladies sing that song ‘aw come aw wry’
But lo they sing it sweetly so I’ll understand
My dove my dove my lamb

Though my sight be near and my way be long
Though the light I chase be disappeared by dawn
I have seen her standing on the roofs at night
I have seen her silver figure bathed and bright
And I have seen her sleeping in the cold white sand
My dove my dove my lamb

So even in these cities where she’s haunting me
Even when my weariness is wanting me
Even when my wickednesses want to breathe
Even in these dirty clubs counting 1-2-3
I will keep a singing til I no more can
My dove my dove my lamb

And later if I’m better I’ll be born again
I’ll pull my newborn body from the thorns and limbs
Finding with my fingers where they’ve torn the page
From some ancient book all gold and worn from age
And writ upon it neatly though in trembling hand
My dove my dove my lamb

Then later in the evening I hear trumpets ring
I stretch out in the dark and I am listening
Studying the sadness in your perfect limbs
Move them under mine until they learn to blend
And I will keep repeating til they understand
My dove my dove my lamb

martes, 11 de agosto de 2015

HERE IT IS.- LEONARD COHEN

Quan ahir  escoltava aquesta  cançó en un preciós disc de  versions del Leonard   " Cohen- The Scandinavian Report" vaig pensar en el meu pare.

Està bé però molt dèbil.  Totes les seves  defenses  se les  ha quedat  la Damm. El tracte  que  van fer amb ell  va  ser cruel. El van mentir. 

Sabien que nosaltres  no sabem explotar  cap enfora, que sempre ho fem cap endins.  Després de devastat no el  van avisar que qualsevol droga que ens sembli que pot  mitigar el dolor sempre s´acaba  cobrant el seu propi preu.

A voltes penso que potser  hauria estat millor que rebentessis alguna porta  o que  cridessis   fins quedar ronc i no fer-te  tan amic d´aquella  gran  filla de puta.

Però ara  ja és tard. 

De vegades, l´amor  va tan per lliure, que s´equivoca






Aqui està

( here it is-Leonard Cohen)

Aquí està la teva  corona,
el  teu segell i els teus anells.
Aquí està  el  teu amor
per totes les coses.

Aquí està el carretó
el teu cartró i la teva pixada.
Aquí està el teu amor
per tot això.

Que tots puguin viure!
Que tots puguin morir!
Hola amor meu.
Amor meu... Adéu...

Aquí està el  teu vi,
i la teva  caiguda de borratxo.
Aquí està el  teu amor
el teu amor  per  tot això.

Aquí està la teva enfermetat,
el teu llit i el  teu orinal.
Aquí està el  teu amor, 
per la dona... per l´home 

Que tots puguin viure!
Que tots puguin morir!
Hola amor meu.
Amor meu... Adéu...

I aquí està la nit,
la nit que  just ha començat,
i aquí està la teva mort,
en el cor del  teu fill.

I aquí està l´albada
( fins que la mort ens  separi)
i aquí està la teva mort
en el  cor de la teva filla.

I ara dius que tens  pressa,
i ara  ja  has  marxat,
aquí està l´amor
sobre el que totes les coses
s´han construït.

Aquí està la teva creu,
els  claus i el turó,
aquí està l´ amor
que sempre va per lliure.

Que tots puguin viure!
Que tots puguin morir!
Hola amor meu.
Amor meu... Adéu...

viernes, 7 de agosto de 2015

Petita reflexió de divendres - Steve Earle- Anna Ternheim

Avui era el meu primer dia de  semi-festa i  he hagut de portar el meu pare d´urgències.  L´home està atropellat  amb una sèpsia lleu  en un destartalat box al que li falten els diners que algú es  va quedar injustament. No entendré mai com poden dormir  per les  nits.

Ara estic fent temps per  sopar i després anar  a  buscar  a  ma mare per portar-la a casa I que descansi. S´ha desplegat tota l´artilleria. Els meus  nebots  venen a  dormir a  casa. La meva germana  gran té que treballar  perque  hem hagut d´ajudar a  indefensos  banquers que ara es  remullen a les  cales d´Eivissa.

Però he après a  no odiar, ni  a reclamar una  justicia que de vegades sembla que la molt filla de puta vingui de genolls. He après a dir adéu, a  tancar  portes  i quedar-me amb les que  vull .

La meva germana  petita s´ha emocionat quan el meu pare li ha demanat perdó per posar-se malalt  en el seu primer  dia de  vacances . Jo també  m´he emocionat quan m´ho  ha dit ella .

Ara  recordo  una frase  que  he tret del  magnífic llibre “ Blitz”  del David Trueba que  diu:

“ Como  todo lo que  tienes  sin  haberlo conquistado te resulta prescindible, así el amor  familiar, que se  abre para  ti  como un paracaídas, no entra  nunca en  tus planes más urgentes de  salvamento, aunque  frena el derrumbe  con su fortaleza de viga maestra”

Hi ha molta  gent  que  celebra els triomf de les coses  que conquereix encara que  el preu siguin  germans que no es parlin ,   encara que parlin un anglès fluïd després d´haver-los matxacat  amb tanta peli subtitulada.

Jo he après  ha  celebrar triomfs  molt més immensos: el meu  fill gran m´ha dit: papa, puc acompañar-te  i  així veure com està l´avi?


 I això es mereix una grandíssima  ( i senzilla) cançó d´amor















GOODBYE
( original de Steve Earle)
Popularitzada per Emmylou Harris
( Gran , gran versió de la meva sueca preferida  Mrs Anna Ternheim)


Recordo perfectament quan t´abraçava,
Totes aquelles  llargues nits
En la que  t´ho vaig fer passar tan malament,
En algun lloc d´aquelles  nits
Estic segur que et  vaig  fer plorar
Però el que  no puc  recordar
és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

I ara  torno a  recordar totes  aquelles  nits  a Mexico,
un lloc  al que possiblement no hi torni mai més a la vida,
Estava jo  absent en un altre lloc
O simplement anava passat de  voltes?
Però el que  no puc  recordar
és si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.

Jo només  sé  que de vegades et trobo a  faltar ,
Com aquella  brisa suau que ens bufava del Carib.
La majoria de novembres  em trenco
I començo a plorar perque
no puc  recordar
  si tu i jo ens vàrem arribar a dir adéu.