Mentre tant , espiritualment relaxat com mai ( en idioma calellenc-- xavals, estic de puta mare!), vaig veient el meu voltant amb un punt de sarcasme i mala llet que literalmente em motiva.
Els meus fills estan creixent sense ser un paradigma de moralitat cosa que em reconforta.
Ahir mateix, el meu fill petit intentava demostrar al seu germà, a la seva mare i a mi que no volia més raviolis de pernil perque, segons ell.... " no sé mama.... estan bons però els trobo una mica paposos.....".
La veritat és que el tio s´hi havia abocat mig paquet de formatge parmesà i allò era literalment incomestible. El seu germà gran, astut com pocs, se´n fotia per sota el nas perque va llegir-li la jugada immediatament. Jo callat com un puta per possibles represàlies conyugals i la seva mare, resignada, amb el cap capcot i pensant... la mare que em va parir, un altre Bagué que exerceix de Bagué... Què he fet jo per tenir-ne tres iguals de cafres??????
Al final, com que veia que no colava, a l´Albert se li va escapar un somriure com dient... vale, vale,,,, m` heu pillat"!!!!, això és un sopar a casa meva...
Abans de que anés a dormir com les gallines ens explicavem un acudit que ens havia enviat Prada per la tarda en el que deia que quan Jesús estava a la creu només feia que dir-los.... ei vosaltres,, fills de puta, feu-me el favor de baixar d´aqui , cabrons,, més que cabrons... Aleshores algú se li va costar i va dir-li ,... Jesús que ve la premsa.... a lo que ell va respondre en veu alta: aiii senyor, perdona´ls que no saben el que es fan.....
En fi, tot està de collons, i per tant, molt lluny de ser perfecte o idil.lic... Us deixo un petit fragment del llibre de dóna títol a aquest post i amb el que puc dir que feia anys que no m´ho passava tan bé llegint un llibre... us el recomano a ulls clucs....
I com que un d´aquests vicis és la valentia.... m´he proposar dir-vos que en Bagué, personalment, als Beatles sempre els ha trobat uns monyons nyonyes de molt cuidado.... Ja veieu, tinc certa simpatia amb el diable.....
Menys rotllo Bagué, posa el text:
"El asceta es un enemigo de la vida, pretende despojarla del azar. Por ello tiende también a los horarios estrictos, a la obsesión por el trabajo, a la autoflagelación, al control sobre sí mismo y sobre los demás, en definitiva el control en general. Su sufrimiento íntimo encuentra consuelo en la mayoría, a la que se une con gratitud para luchar contra el individuo que todavía se entrega a los placeres mundanos. Al odiar al hedonista, el asceta canaliza el odio hacia si mismo. Todo se lo toma en serio y evengeliza con acritud por mucho miramiento que ponga en ello. El arma más potente del asceta astuto es la falsa amabilidad "( El libro de los vicios-SALUD)
Bones vacances!!!!
Ei.... porta´m una Coronita please....
