EL LIBRO DE LOS VICIOS- ADAM SOBOCZYNSKI

Bé nois, xapo el xiringuito que me´n vaig de  vacances: una setmana a l´Escala amb el meu tete , i més tard al final d´agost una setmana a les Highlands on em retrobaré amb el John i la  Jane....

Mentre tant , espiritualment  relaxat com mai (  en idioma  calellenc-- xavals, estic de  puta mare!), vaig veient  el meu voltant amb un punt de sarcasme i mala llet  que literalmente   em motiva.

Els meus  fills estan creixent sense ser un paradigma de moralitat cosa que em reconforta.

Ahir mateix, el meu fill  petit  intentava demostrar al seu germà, a la seva mare i a mi  que   no volia més  raviolis de pernil perque, segons ell.... " no sé mama.... estan bons però els trobo una mica paposos.....".

La veritat és que el tio s´hi havia abocat  mig paquet de  formatge parmesà i allò era literalment incomestible. El seu  germà gran, astut com pocs, se´n fotia per  sota el nas  perque va llegir-li la  jugada immediatament. Jo callat com un puta per possibles  represàlies  conyugals  i la seva  mare, resignada, amb el cap capcot  i pensant... la  mare que em va parir, un altre  Bagué que exerceix de  Bagué... Què he fet jo per  tenir-ne tres iguals de  cafres??????

Al final, com que  veia que no colava, a l´Albert se li va escapar un somriure com dient... vale, vale,,,, m` heu pillat"!!!!, això  és un sopar a casa meva...

Abans de que anés a  dormir com les gallines  ens explicavem un acudit que  ens  havia enviat Prada per la tarda en el que  deia que  quan  Jesús  estava a la creu només  feia que  dir-los.... ei vosaltres,,  fills de puta,  feu-me  el  favor de  baixar d´aqui , cabrons,, més  que  cabrons... Aleshores  algú se li va costar i va  dir-li ,... Jesús  que  ve  la premsa.... a lo que ell  va respondre en veu alta: aiii  senyor, perdona´ls que no saben el que  es  fan.....

En fi, tot està de collons,  i per tant, molt lluny de ser perfecte o  idil.lic... Us deixo un petit fragment del llibre de dóna  títol a  aquest post  i amb el que  puc dir  que  feia anys que no  m´ho passava  tan bé  llegint un llibre... us  el recomano a ulls  clucs....

I com que  un  d´aquests  vicis  és la  valentia.... m´he proposar  dir-vos  que   en Bagué, personalment, als  Beatles  sempre els ha  trobat uns monyons nyonyes de molt cuidado....  Ja veieu, tinc  certa  simpatia  amb el diable.....

Menys rotllo Bagué, posa el text:


"El asceta  es un  enemigo de la vida, pretende  despojarla del azar. Por ello tiende también a  los horarios  estrictos, a la obsesión  por el trabajo, a la  autoflagelación, al control sobre sí mismo y sobre los demás, en definitiva el control en  general.  Su sufrimiento íntimo encuentra consuelo en la  mayoría,  a la que se  une con gratitud para luchar contra el individuo  que  todavía se entrega a los placeres mundanos. Al odiar al hedonista, el asceta canaliza  el odio  hacia si mismo. Todo se lo toma en serio y evengeliza con acritud por  mucho miramiento que ponga en ello. El arma más potente del asceta astuto es la  falsa  amabilidad "( El libro de los vicios-SALUD)

Bones  vacances!!!!

Ei.... porta´m una Coronita please....