It´s alright Ma ,
I´m only bleeding.
Sempre us he
dit que el “Things have changed” és la meva cançó de Dylan . Però per arribar a ser-ho s´havia de conrear un camp ideològic i moral, que els de la
nostra generació, potser la primera
sense cap tipus de convulsió ni social
ni política durant bastants segles , no va tenir.
Els nostres referents van ser els primers que van ser dirigits per fantasmes. El nostre gran
líder, la informació, es mantenia( i es manté ) amagat, treient-nos i
minimitzant l´únic actiu que ens quedava; PENSAR.
Canviar la filosofia, el fet de pensar, pel binomi feina-entreteniment ens converteix en autèntics orfes quan van maldades. La intuició de que la buidor està massa propera en nosaltres m´acollona de veritat.
Hi ha coses que són importants: la feina, la vida en
societat , ... però hi ha una cosa que és la més important de totes: que
la teva pròpia construcció només depengui de tu....
Aquesta grandíssima
, brutal i dolorosisima cançó és el meu
bressol moral, la meva base....és potser la cosa més intima que he explicat mai
De la seva
importància i trascendència Dylan
la va retratar en el seu gran concert homenatge quan per ell es va
reservar tres cançons: l´amor en
primera persona del Girl from the North Country,
l´homenatge als seus mestres i el compromís de tenir un vitage, una missió del “ Song to Woody” i aquesta que us poso a
continuació, en una versió autènticament
salvatge, cantada el 1986 quan
Dylan tenia més o menys la meva edat...
Està bé mare!
Només estic sagnant
La foscor quan
trenca el migdia fa ombra
fins i tot a la cullera de plata,
La navalla feta a mà i el globus que porta aquell nen
eclipsen la lluna i el sol.
Tot això et fa
saber massa aviat que no té massa sentit intentar entendre les
coses.
Incisives amenaces
m´enganyen amb despreci, els comentaris
suïcides es trenquen.
De la boca del
neci amb dents d´or neix la trumpeta buïda
que ens toca aquestes
paraules innecessàries que només ens fan que advertir
que qui no està
mooolt ocupat vivint, està mooolt ocupat
en morir-se
La pàgina de la
temptació surt volant per la
porta.
La segueixes
i sense donar-te´n compte et
trobes a tu mateix en la guerra.
Veus totes
aquelles avalanxes de falsa pietat com són capaces de rugir.
I tu també voldries
posar-te a queixar-te com ells però a diferència d´abans
Ara tot just t´adonaries
de que simplement ets una altra persona
més que plora....
Així que no tinguis
por si escoltes un so estrany a la teva
oïda.
Tot està bé mare!
Només estic sospirant
Alguns
anuncien victòries, altres anuncien
derrotes,
Algunes raons
privades, grans o petites, es
veuen en els ulls d´aquells que criden:
Que s´arrastri tot
allò que hagi de morir!
Mentre altres diuen: Si us plau no odieu res!, Només odieu
l´odi!!!
Les paraules de la desil.lusió s´escampen com
bales
Mentre els Déus
Humans apunten a la diana:
TOT HO FABRIQUEN;
Des de
pistoles de joguina
fins Crists color carn que brillen en la foscor.
És fàcil veure, sense anar més lluny, que no hi han gaires coses que siguin sagrades....
Els predicadors
ens anuncien destins fatals,
Els mestres
ens ensenyen que el coneixement ens
espera
I que ens pot
portar a menjar plats de cent dòlars.
Mentre això
passa la bondat s´amaga rera la porta
Però penseu que
fins i tot el President dels
Estats Units
Algunes vegades
ha de quedar-se ben despullat.
I encara que
les regles del joc estan ben instaurades,
Només són jocs
de gent que has de saber esquivar.
Està bé mare!. Puc
sortir-me´n !!!!
Hi han anuncis que només
fan que enredar-te:
Et fan pensar que tu ets l´únic que pot
fer allò que no s´ha fet mai,
Que ets l´únic
que pot guanyar allò que no s´ha guanyat mai
I mentretant la
vida passa al teu costat sense que t´enteris de res.
Et perds i tornes a
reaparèixer.
De sobte t´adones de que
no tens por a res .
Estàs sol. No hi ha
ningú a prop
Quan aleshores
una veu tremolosa, llunyana i
poc clara
Que sacseja el
somni de les teves orelles
adormides i et diu
Que algú pensa que
ja et té agafat pels ous.
Hi ha una pregunta que encén tots
els teus nervis,
En el fons
saps que no hi ha cap resposta
adecuada que et pugui satisfer.
Assegura´t de no perdre-la , de guardar-la en la teva
ment
I no oblidis mai
que tu no ets propietat ni d´ell, ni d´ella, ni d´ells ni de res.
I encara que
els amos facin les
regles pels savis i pels idiotes
No tinc res
mare amb el que hi tingui que estar d´acord.
Velles jutgesses vigilen a les parelles.
Frustrades sexualment s´atreveixen a imposar falsos principis,
S´atraveixen a
mirar-les fixament i a insultar-les .
El diner no és
que parli: el diner jura i perjura.
Obscenitat? A qui
collons li importa?
Propaganda. Tot és
mentida!!!
Mentre aquells que defensen
allò que no poden veure amb un
orgull assasí.
La seguretat confon i desquicia amargament
el pensament
d´aquells que
creuen que l´honradesa de la mort no caurà sobre ells d´una forma natural.
La vida, de vegades, ha de ser solitària....
Els meus ulls xoquen
de front amb cementiris atestats de
Déus falsos..
Desprecio la mesquinesa que juga
tant brut.
Camino d´un costat
a l´altre lligat de mans ,
Dono patades per trencar-ho tot.
Els hi dic: Nois,
ja n´he tingut prou!!!
Què més podeu
mostrar-me????
Si els somnis que estic pensant es poguessin veure
De ben segur
que posarien el meu cap a la guillotina,
Però no t´amoinis mare, tot està bé.
Això és la
vida, només la vida i res mes.
quan les cançons són més que música... poden arribar a ser la prfecció de l'art
ResponderEliminargran mestre de la vida en Dylan
passa un bon estiu , enric !!
abraçades
joan