domingo, 22 de febrero de 2015

Carta final a Heather

Estimada  Heather:

Hi ha  algú que em  va deixant senyals pel  camí. Algú que em  diu que , d´alguna manera , ho estic  fent bé. Els resultats  però,  són una  altra cosa.

És veritat que segurament no em va quedar  clar  del  tot .

Com   les cebes, estic  potser massa obsessionat en anar destripant  totes  les capes  que ens  menteixen .

El meu error  va ser no creure´m  la por, el terror de veure  que a l´anar-nos despullant no ens quedés cap abric sincer on resguardar-nos. Potser per  això ens quedem  establerts en la mentida que més ens convingui, la que menys mal ens  faci.

Però no conec cap tresor que  sigui fácil. La seva grandesa no és el seu valor . No.

La seva  bellesa és que , per un moment, allò és només  per tu i tu has  estat el primer en saber-ho veure.

Heather, amor: al final  he  aconseguit traduir-te. Ara és  hora de posar-hi punt i final.

 A l´abril  marxo a  Nova York . Saps ?  El que més il.lusió em fa  és comprar-me un  barret com els que porta  el Leonard. Quina burrada no=?

Però m´agrada la seva dignitat.

Imagina´m  amb un somriure d´agraïment dibuixat en els meus llavis, amb  les ones mimades pel vent aixecant el barret cap un  cel sempre incert , desapareixent   com una altra cosa més del passat.

Gràcies amor.








Heather en els  pins

La Heather  en els pins,
Està en els  suburbis de la  meva ment,
La Heather en la manera que estic xiulant.
La Sally està  en el jardí,
La meva  alta  i preciosa  nòvia.

La Heather en els pins,
La Heather  en aquestes paraules
que amago entre línees.
La Heather en  aquest hivern hostil.
La Heather  en la manera
Que  la llum del dia es posa a tremolar.

La Heather en els  pins
La Heather en aquelles velles  fotos que vaig  trobar
La Heather en aquestes estacions difícils
En aquests salvatges matins abandonats
Desitjaria ser un home
A qui només el poguéssin  entendre les  roses
Just a  sota de la  teva  finestra
Just a  sota de  la teva  finestra
Desitjaria  ser un home
Matant  el temps amb ceres per pintar a la meva mà
Just a  sota de la  teva  finestra

Just a  sota de  la teva  finestra

viernes, 23 de enero de 2015

La serp- David Ford

Ella no  ho sabia  però tenia un  cor tendre i bondadós. 

Un dia  , de  camí cap al treball, es  va  trobar, just  al costat del llac, una  bella serp que estava  a punt de morir  congelada  per la  rosada.

No t´amoinis amor. Et portaré a  casa  meva i  et cuidaré com ningú

I la serp  va  sospirar:  entra´m si et plau oh dona tendra i bondadosa, entra´m dins  pel que més  vulguis , 

La va embolcallar  amb les millors  sedes  i la  va estendre  al costat de la llar de  foc  amb una mica  de llet i mel per escalfar-se

Quan  la dona  tendra i bondadosa va arribar aquella nit del treball, la primera cosa  que  va  veure  es que aquella  serp que ella  havia recollit , s´havia refet.

De contenta , la dona tendra i bondadosa  la  va alçar i sempre  mirant-la als  ulls li va  dir: sort que   he estat  a temps de salvar-te. Si no, de  ben segur  que  hauries  mort.  

Després de  confessar-se a la seva  bellesa, la dona  tendra i bondadosa  la  va besar.

Però  no només  no li va donar les  gràcies, si no que  quan  va  tenir a la mà el seu preciós  coll ( aquell coll que ella s´ havia reservat per la  que la fessin  feliç només de  vegades) la  serp la va clavar  una  mossegada plena de  vici.

Oh amor... si t´he salvat la vida estant amb tu... per que m´has  hagut de mossegar? Que no saps  que amb el teu verí subtil i loquaç m´acabaràs matant  lentament?

Fes  el  favor de  callar , dona burra i estúpida ( va  dir la  serp enfotent-se) . Ja sabies que  jo era una  serp abans de deixar-me entrar a  casa teva.

I la serp  va sospirar


That´s all folks( by now) It´s time just  for me

  

miércoles, 21 de enero de 2015




Someone else is speakin’ with my mouth, but I’m listening only to my heart
I’ve made shoes for everyone, even you, while I still go barefoot


lunes, 19 de enero de 2015

In the garden-Van MOrrison

Abans de  fer la versió més  brutal, incontestable i meravellosa del Gloria,  just abans de  marxar  i fer  veure que deia  adéu, el gran  geni ens deixava un mig temps extraordinari  amb una magnífica reflexió.

"No hi han gurús, no hi han mètodes, no hi han mestres, només  tu i jo i la nostra pròpia natura"

Quantes  vegades ens hem sentit bé fent el que pensem que hem de fer i no el que sentim?

Oh yeahhh

pd.- un dels millors  concerts de la  meva  vida.- Cent minuts d´èxtasi emocional


domingo, 18 de enero de 2015

CITA PRÈVIA AL LICEU- REMINDS ME OF YOU-VAN MORRISON

Diuen que ets un borde i potser  tinguin raó. Però  com tu,  estic  fins la punta la polla de tanta correcció  i tanta educació , de tantes  formes  fredes i sense vida.

Quan ens  trobem  potser  no ens diràs ni hola. Però  és que tu ens   has  regalat la  teva ànima a  cada merevella  que has  creat. Jo no t´ho pogut tornar  noi. Ho sento.

La clau per suportar la lucidesa és que sempre  tinguis  més  coses  en  el “tinc” que en el “ dec”

Si no deus  res, no necessites  respondre davant ningú

Fins demà a les vuit  nen!





EM RECORDA A TU
( Reminds me  of you)

Et trobo a  faltar molt amor.
Tant  que em costa un munt suportar-ho,
Sembla com  si  el meu cor s´hagués de partir en dos,
El meu cap em diu  que no però la meva ànima m´ho exigeix,
Totes  les  coses  que  faig  em recorden a  tu.

Et trobo a  faltar molt amor,
En aquesta  casa  plena d´ombres,
Quan la pluja no para  de  caure
Fins i tot a la meva  finestra,
Quan aquest dolor  recularà davant de la foscor
Desde el lloc  d´on ha  vingut?
Ara  mateix  estic  molt trist.

Però  tampoc  cauré mai més  en el pou,
De  vegades  sento com  si  anés directe a l´infern,
De vegades  em trobo trucant a la  teva  porta
Però  sóc conscient de  que no em  queda  res a vendre´t.

Sembla com  si l´esperit m´empenyés  cap endavant
Sóc  capaç de  veure totes  les coses  en les que em vaig equivocar
Només he d´endevinar el lloc  on la meva ànima es trobarà a  gust
I ara et trobo a  faltar  molt amor
Quan t´estic  cantant aquesta  cançó.

Però  tampoc  cauré mai més  en el pou,
De  vegades  sento com  si  anés directe a l´infern,
De vegades  em trobo trucant a la  teva  porta
Però  sóc conscient de  que no em  queda  res a vendre´t.

Sembla com  si l´esperit m´empenyés  cap endavant
Sóc  capaç de  veure totes  les coses  en les que em vaig equivocar
Només he d´endevinar el lloc  on la meva ànima es trobarà a  gust
I ara et trobo a  faltar  molt amor
Quan t´estic  cantant aquesta  cançó.

Et trobo a  faltar molt amor.
Tant  que em costa un munt suportar-ho,
Sembla com  si  el meu cor s´hagués de partir en dos,
El meu cap em diu  que no però la meva ànima m´ho exigeix,

Totes  les  coses  que  faig  em recorden a  tu.

sábado, 17 de enero de 2015

WAR ON DRUGS (III) LOST IN THE DREAM

Perdut en el somni
( Lost in the  dream)
Estic perdut en el somni
O potser només  perdut
En el silenci d´un moment
Sempre és  difícil saber-ho.
Ells t´obrien  en  canal
I després  et varen vendre
Sempre  és difícil saber-ho.

Vaig veure un soldat,
Ell  tenia  els ulls  tancats  com si estiguessin vermells,
Sempre és molt dur i no  sempre ho poden resistir.
Tu podries  arriscar-ho tot,
Podries  arriscar-ho tot per  tenir records
Però  tot es queda vivint sota la teva pell.
L´amor és l´única clau per les  coses que veiem,
I no importa el que tu persegueixis,
Deixa la llum encesa del camp  per mi.

Quan  tu i jo erem  la mateixa cosa
Vàrem unir  les nostres forces i anàvem a una
Però la tristesa se´ns  va quedar  dins
Potser no la  trobes a  faltar
I creus  que  tot és només un  record
Però la  veritat és que tot
Es queda vivint sota la  teva  pell
L´amor és la  clau  pels  jocs que  juguem
Però mai importa perdre.
L´amor és la clau per les coses que veiem
Però no importa  si et mous.
Tot és una porta,
Una clau  per la  foscor.
L´amor és un joc
Sempre és el  mateix,

Oh… sempre.


WAR ON DRUGS(II) RED EYES

Ulls vermells
( Red Eyes)
Entra i mira!
On estem tu i jo?
Això que  veus ho és tot.
Aquí estic de  genolls
Em deixo  caure a plom
Per arribar a la meva ànima
Creia que ho estava  fent bé.
Algú  pot dir que ets tu la que estàs venint,
Però amor, això m´és ben ben igual
Deixa-ho amb una  mentida
Deixa-ho com  et doni la gana.

Vine  i torna a marxar.
Sempre és més fácil aferrar-se a la  terra,
I envoltar-se de la nit
I envoltar-se de  la nit.
Tu no vas  cap a  casa
Però abuses de la meva  fe,
Una  fe  que  perdo una i altra  vegada
I després no sé on trobar-la.
Ara tornes a estar al meu costat
Posa  la  clau  i ja  veurem on anem.
Avui seré l´únic.
Ho sento…. No puc.


Tu ets  tot el que  jo havia d´esperar,
Corres atrevessant la  foscor
I quan  jo arribo a la meva ànima
Ho intento i ho aconsegueixo
Veure més enllà de la foscor.
Ara ho estic  fent  a la meva  manera.
No ens  tornarem  a perdre mai més amor.

Però… ho estic  fent bé?
Ningú et veu, ningú t´està esperant per aquí.
A ells  els importa un pito,
Ells no escolten. Jo si que  escolto.
D´alguna  manera  sé que ets  meva
Però en contra d´això…
Et tindria aquí  ben guardada.
Però no puc.


Estic  intentant  trobar el camí correcte
Però allà on vagi no el sé  veure.


Ella  està ara  al meu costat,
Aquesta era l´opció fàcil.
Vull arribar  a la meva ànima
Caminant per les  afores.
Vull parlar  a la  meva  ànima
I dir-li que no ens tornarem a perdre dintre d´ella-.
Aquest és el meu  camí
I puc  sentir  com  la  foscor  se m´hi apropa.
Tu i jo estem aquí
Mai més  et tornaràs a  perdre amor
Tu ets l´única que està en el meu cami