És incomprensible com encara hi han persones que volen definir l´amor i limitar-lo mes enllà de la llibertat i els sentiments de cadascú.
Les definicions encorsetades no poden lluitar contra allò que sentim.
La Brandi Carlile escriu aquesta cançó de dones que s´estimen amb una delicadesa extrema, una delicadesa que no tenen ni Abascal ni Casado ni Rivera. I així ens va.,....
FIESTA PARA SÓLO UNA
El camarero envió esto a la mesa, la fiesta de uno
La única otra alma solitaria en este lugar
Y entonces estás terminando tu café
Pero entonces, ¿dónde vas a correr?
¿Dónde conseguiste esa mirada en tu cara?
Siempre debes dejar que el sol termine con tu enfado
Deja que te queme para poder dormir
Acercalo al peligro
para que se rinda y se retire
Canta a tu triste alma para poder dormir
Te amé la primera vez que te vi
Y sabes que todavía te amo
Pero estoy cansada
Y soy tuya
Ni siquiera pienses en tu libertad
O tomar ese vuelo
O volver a su promesa después de luchar por lo que está bien
Porque tus cascaras de huevo y tus declaraciones correctas
Y tus palabras armadas hasta los dientes
Son tigres de papel ahora
Oh, tus constantes comidas de cabeza y tus bebidas secretas
Te están dejando más y más sola
Y niña, puedes intentar cerrar la puerta detrás de ti
pero nunca se va a cerrar del todo
Porque cuando estás en casa, ya estás en casa
Estoy cansada
Estoy cansada
No quiero ir a casa nunca más
No quiero tirar piedras nunca más
No quiero tomar parte en la guerra
Te amé la primera vez que te vi
Y sabes que todavía te amo
Te amé la primera vez que te vi
Y sabes que todavía te amo
No quiero tener la razón nunca más
Señor, no quiero pelear nunca más
Ya no quiero estar de tu lado núnca más
Estoy cansada
Ésta no soy yo
Y me voy
Oh, estoy cansada
Y estoy llegando a casa
Porque soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Soy tuya, soy tuya
Nota.- aquest és l´enllaç per veure el video oficial amb una extraordinària Elizabeth Moss( ves per on, la protagonista de The Handmaid´s Tale".. el conte de la criada
Corria l´any 2015 quan vaig llegir " Sumisión " de l´imprescindible Houellebecq. Narrava d´una forma absolutament cruel , el futur distòpic de la seva estimada França. En ella, una formació moderada islamista derrota als Socialistes i al Front Nacional i comença a governar l´Elisi.
D´una forma subtil i gens agressiva va implementant les costums islàmiques en tots els estaments , començant pel bressol de la cultura com és la Universitat, on dóna classes el protagonista d´aquesta excel.lent novel.la.-
Con a intel.lectual progressista es resisteix a abraçar la fe islàmica com a premisa per poder continuar fent la seva tasca docent . Al final es produeix la seva "sumissió" quan veu que tothom prefereix la no-confrontació, quan veu el buit moral d´una societat que s´ha tornat tan gandula que prefereix que els altres els diguin què han de pensar i com han de fer les coses, la poca entitat de les personalitats, dibuixades per tòpics i per la por a ser un desplaçat, un refugiat dins la seva pròpia espècie. El protagonista acaba cedint per la promesa d´una pol.ligàmia amb dones molt mes joves que ells, després una vida sexual fracassada, buida de tot sentiment, plana com qualsevol programa de televisió, sense profunditat, sense motius, sense objectius.
Quan vaig llegir ahir que VOX condicionava el seu recolzament al nou govern andal.lús a que s´aturés el programa de mesures contra la violència de gènere, vaig pensar: "El conte de la criada" ja ha arribat, ja no és distòpic. La força bruta en contra de la raó. Per què renunciar a la comoditat en la que els homes han regnat tota la seva vida ? Per què no la tornem a implementar? Per què no les fem servir com a màquines folladores, quan calgui reproductores? Per què no castiguem si no hi han morts?
Què hi trobem en aquest substrat?. Hi dono voltes i voltes cagat de por, esparverat de tanta luxúria despòtica....
Només se m´acut una raó que ja esgrimia en " els motius d´ un independentista".
El món actual es divideix entre tontets incults i espavilats sense escrúpols . Els intel.ligents socials s´estan arrenglerant el el Gueto que predeia el gran Cohen en la seva " in my secret life".
Als tontets incults se´ls entreté amb programes de neurones planes, barbetes enclenxinades i tetes operades que es barallen i s´insulten entre ells. Debats intel.lectualissims sobre l´Univers Pantoja, programes de cançonetes xorres, banderetes, patriotisme i futbol.
I quan és hora de que es mullin ( votin) aleshores els espavilats els inflen un cap, desposseït de qualsevol capacitat crítica, amb la por. Por als moros que han vingut a terure´ns el lloc de treball i a violar les nostres dones, i a imposar-nos la seva cultura ( és terrible sentir a les noticies qua a un poble de Jaen amb un 25% d´ atur no es trobaven jornalers per anar a recollir olives....=) Ningú els ha explicat que cap país d´Europa seria en l´actualitat econòmicament sostenible sense la mà d´obra migrant. Por als que pensen diferent , als colpistes, sedicionistes i malvats independentistes que volen fragmentar el sacro-sant imperi Espanyol, quan la majoria no coneix ni els seus propis veïns d´escala. Ni els coneix, ni els volen conèixer si no es per dir que era una persona molt agradable quan alguna tele li pregunta per alguna desgràcia-..
I ens queden els espavilats sense escrúpols, els empresaris àvids de diners que cada dia dinen a Restaurants de mínim 50 euros el cobert i diuen que pujar 100 euros el salari mínim és un suicidi econòmic. Els treballadors que no els importa mentir, ni baixar-se els calçotets per mantenir el poder sobre els altres companys. Els polítics que han abandonat el sentit comú per una casa a Las Rozas o per assegurar-se el seu propi futur en un Consell d´Administració, o per continuar manant i que per manar els tinguin por , i amb aquesta por poder continuar oblidant-se de si mateixos, del que un dia van ser, del que un dia van sentir pels altres. La por ens fa vulnerables, i ser vulnerables és el paradigma de l´egocentrisme més sanguinari
És per això que tots els altres ens refugiem en manifestacions que volem pacífiques perque ens va bé, ens va millor que no exposar-nos a que ens trenquin la cara.... Em fa gràcia que parlin de la revolució pacífica de Ghandi.... Més de 500 milions de persones contra 100.000 colons anglesos. Ja ho podia fer-ho en pau, perque si s´enfadava...... tenia molta gent al darrera no? I els anglesos seran uns cretins, però no són idiotes. Qui tenim al darrera nosaltres ? A ningú... Se´n riuen del nostre "pacifisme" quan només hem sortit al món quan ens han repartit garrotades contra idees.-
Però el conte de la criada va molt més enllà. Quan ningú parla de tendresa, de renúncies pactades amb un mateix com deia Martí Pol, quan tothom parla de diàleg sota la premisa de no perdre. Ningú diu, val jo prefereixo no tenir-ho tot perdo aquesta vegada, però fem el favor de no enfadar-nos més. Ja ho deia Dylan " l´home ho vol tot i ho vol a la seva manera"
El càncer m´ ha tornat meravellosament dèbil i vulnerable. Han passat dos anys de treball i enfermetat duríssim i he assegurat el futur de la meva dona i els meus dos fills, Però jo sóc un altre, he abandonat les competicions, he deixat de perdre el temps amb gent que no he deixat d´estimar però que creuen que el més important es guanyar, tenir la raó sense importar-los els cadàvers que es deixin per el camí. No té cap sentit intentar-ho amb qui és un moribund social deia Dylan. Ara em dedico a emocionar-me per tot. L´Arnau i l´Albert només fan que riure´s del seu pare: EL PAPA JA PLORA. M´emocionen els whassaps de tanta i tanta gent que pregunta pel meu estat de salut, i que ho fan sense importa.los cap desavineça que haguem tingut en el passat o en el present, gent com cal que són persones abans que trepes cap un cim on només regna la solitud. I la meva gran riquesa actual és no sentir-me sol i el meu motiu per seguir la lluita és tampoc deixar-los sols a ells. Tota la resta m´importa una puta merda.
Que Conor Orbest és potser el compositor més rellevant de l´Amèrica actual. Una mirada bruta i dolça, sense contemplacions, crua i amb una sensibilitat descomunal.
No cal dir que tant com a Conor com en els brillants Bright Eyes són i seran sempre dels meus preferits en aquest bloc
I ara ha fitxat a un nou deixeble que li fa les versions tan precioses com aquesta
Mala Sangre
( Bad Blood- Phoebe
Bridgers versión de Bright Eyes)
