Per la Roser
(desde el 12 d´abril de 1994 , per casualitat i fins sempre).
Fa massa temps
que no t´estimo.
De vegades
les hores
ens desmarquen
cruelment
de tot.
I ens esgoten
nimietats
i circumstàncies
que involuntàriament
fem importants
Però
l´oblit
no entén
d´amor.
Simplement,
de tant en tant,
descansa
de tota
la seva força.
Però gairebé
una llàgrima,
només intuïda,
fa explotar-ho
tot.
Saps que estaré
on sempre,
arraulit
en el teu cor,
adormit
fins que
em cridis.
Fa molt temps
que no t´estimo,
potser és hora
de dir-nos prou
Sé que sempre podré comptar amb tu.
ResponderEliminarSé també que en qualsevol moment faràs despertar l'òblit del seu descans.
Les llàgrimes brollaran dintre el meu cor, només per mi.
Ets un bon amic
Un petó