Per molts anys CUPI

Avui el meu fill petit Albert   fa deu anys.
Uf, com creixen.. i que bé que ho fan.
Els dos són , de lluny, el millor que  he fet a la meva  vida

Un petó amor

DESCANSA CLARENCE

Avui he rebut una mala  noticia.- S´ha mort el Clarence  Clemons . Saxofonista de l´E-Street Band i amic íntim del Bruce. No va  superar un vessament cerebral....
Estic segur que a partir d´ara, en el cel,  estaran molt més  distrets. Canviarem l´arpa pel saxo i tots els àngels  ballaran al ritme del big,big man....
Gràcies pel teu saxo....

primos

PRIMOS.-

Sóc un fan del cine espanyol, i quan més petit millor. És a dir, les grans produccions , amb grans  recursos cometen els mateixos pecats que a Hollywood. Grans despeses per guions  en el millor dels casos mediocres.  A les pelis americanes però, ademés de ser molt més tècnics, tenen l´alicient de veure , per exemple, a la Jolie en calces, morbo del que no disposa, per més que ho intenti, la Belen Rueda.

Una de les meves debilitats incofessables és el Daniel Sánchez Arévalo. Va debutar amb la magistral fins dir prou “azuloscurocasinegro”, pel.lícula  del tot imprescindible, amb una Marta Etura i un  Antonio de la Torre absolutament genials. Si no l´heu vist, gasteu-vos les peles perque val molt la pena.

Va continuar amb “Gordos” que  tot i estar bé tenia  el hándicap de la seva predecesora.

L´ultima del gran capità ha estat “Primos” una magnífica peli  que , sota el típic format de comèdia romántica, hi afegeix  dues  característiques pròpies del cine del director, un guió clàssic però escrit d´una manera impecable i un retrat  primorosament  eficaç  d´uns  personatges, singularment creïbles, un protagonista atemorit i dubtós que el deixen plantat a peu d´altar, i els seus dos “primos”, un xuleta fanfarró amb el cor més ample que les seves esquenes i un pastillero mig paranoic que fa petar el cul de riure. Com a contrapunt una mesurada, tendrá i calmada Imma Cuesta, una gran promesa i una gran actriu, la Clara Lago i el seu actor fetitx, l´Antonio de la Torre que , segons la meva opinió, junt amb l´Eduard Fernández són els dos millors  actors  per aquestes contrades.

La peli està per aquí, en alguna part indómita d´aquesta xarxa. Busqueu-la i us asseguro que passareu una bona estona.

Per anar fent boca us faig a mans una cançó  de l´indignat Manu Chao, que va ser la banda  Sonora d´un film del   gran Fernando  Leon de Aranoa , director de Barrio, los Lunes  al Sol i aquesta magnífica “ Princesas” amb una inconmensurable Candela Peña , Puta, princesa, caye, Cayetana….

ME HE PERDIDO- NACHO VEGAS

Si, si, no pateixi Sr Flotats que en quan acabi una escriptura que estic fent em posaré a fer la seva. Passi-ho-bé Sr Flotats…  si.. ja li enviaré l´esborrany per mail, en deu minuts el té….

I una merda Sr Flotats.  Crec  que no em funcionarà el mail fins ben bé les set de la tarda… aquests  informàtics…..

Ui, hola  Nacho,! Tens un moment? Jo faig un café   i tu… fes el que vulguis.

Aquest matí, com que  ahir no vaig veure l´eclipsi i no m´ha donat temps a sentir l´influix i magnetisme de la lluna,  i per desgracia no m´he tornat home llop  ( en detriment de la vigorositat  i el mite que alimenten aquestes  feres) no  m´he processat místico-trascendental com de costum  .

Li he estat donant voltes al teu “ Me he perdido”. Abans de  res  felicitar-te, és una  extraordinària  cançó on cap frase  té desperdici(però el vídeo es una autèntica caca).

Sembla establert que ser sensat és una virtut i segur que es cert, pero amb matissos, la ditxosa gran gama de grisos.

Per un cornut com jo( astrològicament  parlant fins que no es demostri el contrari), la fredor i racionalitat  són  els nostres  grans signes d´identitat.

La facilitat en  intuir la previsibilitat dels pròxims aconteixements, però, acaba  siguent avorrida de nassos. I la física, la gran teoría física de que els pols  iguals es  rebutgen ,  s´aplica en el meu  cas, també amb matissos…..

Per que  els que  actúen sense una lógica establerta  es poden encabir en dos  grans  grups:

Primer.- Els directament  majares . Aquells  que els hi falta un punt de cocció i actúen  com uns pre-psicòpates, i com a tals pre-psicopates tenen una  tendencia  natural al mal,  “simplemente pa  joder”  com  dirien els castos del sud.  

Segon.- Els predominantment sensitius.- Aquests m´agraden molt més, els que actuen i fan segons el que  senten, emimentment imprevisibles,  passant olímpicament del raciocini i/o dels grans plans estratègics en pos d´un ideal i sublim objectiu.  I un pijo!.. El que sents és el que hi ha, millor asumir-ho…

Nacho, l´altre dia vaig conèixer una noia, però continuo sent massa tímid per atacar. Crec recordar que era a Mataró-Park, a prop de la botiga de jocs. S´havia posat  un vestit  i el millor dels seus  somriures. Anava sola , reia sola. En altres temps  només m´hauria fixat si se li transparentava el tanga, però Nacho… REIA!!!!

Li hauria donat un cop de puny a qui o què la feia  riure i hagués usurpat el seu lloc, sense manies, sense  contemplacions, sense remordiments.

Enric, el Sr Flotats per la línea 2. Joder Nacho. EL café   ja s´ha refredat

NO SURRENDER-BRUCE

Al meu amic poli i al George els mola el Bruce. A mi també.

El "No Surrender"  és una teràpia infalible   per aixecar els ànims i posar-se el casc, enfil.lar la baioneta , i directe a trinxeres.

Els dolents potser ens  guanyaran, perque són uns malparits i uns tramposos.

Però nosaltres no anirem enrera , tirarem endavant, i no ens rendirem ni que ens matin a pedregades.

PRADA XXII

PRADA XXII

Què vull de tu

quan no hi sigui?

No vull veure

ploure plorar,

ni nostàlgia,

ni la inútil

misericòrdia

dels records.

Vull l´orgull,

erguit en la  penombra

que sedueix

tots els silencis,

Que  el qui no hi és

et va estimar tant

que avui no cal

que estigui

per sentir-te,,

encara ,

 igual d´estimada

diamonds and rust-Joan Baez

La Joan Baez no es caracteritza per ser una gran compositora. De fet i bàsicament sempre s´ha dedicat a  fer  versions d´altres, i ho ha fet molt i molt bé

Aquesta però és una excepció. Es la cançó que li va dedicar al Bob Dylan, de qui  va ser parella un breu  temps. És una balada preciosa....

Parla amb admiració  i sense rancúnia tot i que, a mesura que s´ha fet  gran ,  ha  canviat el final de la  cançó i quan diu : Si m´ofereixes diamants o alguna cosa oxidada( el títol es pot traduir " si m´ofereixes tot lo bo i lo dolent")  ella  acaba amb un "I´ll take the diamonds"... jajaja

EL Bob també, tot i que es un borde  reconegut, sempre ha sentit un profund apreci  per la Joan i li ha deixat que  ataqui impunement tot el seu repertori, suposo que sense pagar royalties... o royalties en espècie jaja.

A disfrutar-la

ANTHEM-LEONARD COHEN

Anthem és potser una de les  cançons més espirituals del Leonard.

D´una bellesa infinita , em commou  cada vegada que l´escolto.

Parla de la desesperança i alhora de l´esperança, de les batalles perdudes que no faran perdre la guerra, comencem  un altre cop diu.... toquem les campanes que encara puguin sonar....Encara que hi hagin esquerdes és únicament per elles per on pot entrar la llum...

Podeu pensar que és  una mica rotllo místico-trascendental però avui, ara ,hi ha gent que ens és  propera que està patint.

Sembla que  el no poder-hi fer res, de que és cosa seva,  ens lliuri fins i tot de pensar en ells. Empíricament no podem fer res, és cert, però no està demostrat que la nostra ànima, els nostres  desitjos no ho puguin  fer-ho.  Si els podem enviar  una mica de la nostra força, fem-ho.-

No sabem si els arribarà, però si no ho fem, segur que no.

ANTHEM

( HIMME)

LEONARD COHEN)

Ells ocells canten quan trenca el dia.

Vaig escoltar-los dir: Comencem altre  cop!

No et mortifiquis per tot el que  ha passat

o pel que encara està per vindre

Les guerres seràn lluitades novament.

Tornaran a agafar a l´Esperit Sant.

Comprat, venut, i comprat altra vegada

L´Esperit Sant mai serà lliure.

Toqueu les campanes que encara puguin sonar

Oblida la teva ofrena perfecta

Hi ha una esquerda en totes les coses

Però és així com pot entrar la llum.

Vam demanar senyals.

Ens van enviar senyals.

El neixement traït,

El matrimoni esgotat

La viudetat de tots els governs.

Senyals perque les vegi tothom.

Ja no puc  córrer més

amb aquesta multitud sense llei

mentre els assassins en el poder

diuen les seves pregàries ben fort.

Però ells han convocat, han convocat

als núvols de tormenta

i ara em sentiran dir:

Toqueu les campanes que encara puguin sonar

Oblida la teva ofrena perfecta

Hi ha una esquerda en totes les coses

Però és així com pot entrar la llum.

Pots  unir totes les parts

Però no obtindràs el resultat

Pots  començar la marxa

Però no hi ha cap tambor.

Cada cor, cada cor

per estimar, vindrà,

vindrà, però com un refugi 

Toqueu les campanes que encara puguin sonar

Oblida la teva ofrena perfecta

Hi ha una esquerda en totes les coses

Però és així com pot entrar la llum.

HAROULA ROSE-THE LEAVING SONG

THE LEAVING SONG –HAROULA ROSE

Dir-se Haroula es una putada. A l´igual que ho  es aquest spam que no em deixa posar els accents i  que  em te mes putejat que un indi. En fi ho intentarem solventar….

Es una canço molt maca d´una jove promesa americana que apunta alt.

CANÇO DE COMIAT

The leaving song-Haroula Rose

Pren –te el teu temps quan te´n  vagis

perque aixi tindre una oportunitat

de pensar una  ultima cosa a dir-te

I quan  hagis marxat

Encendre totes les llums.

I no vull anar  a  dormir per la nit

sense tu al meu costat.

Aixi que estimat, si et plau,

veritat que no em perdonaras

quan et digui: queda´t?

Oh nen, tot aixo es nou per mi

I et trobo a  faltar…

No tornaras a casa?

Sembla com si perdre la fe pogues

facilment instal.lar-se en el meu  cor

quan estem separats.

Pero que  puc fer?

No vull perdre´t

Pero em pregunto si algun dia

Amb el meu amor no n´ hi haura prou

Aixi que estimat, si et plau,

veritat que no em perdonaras?

Perque et necessito a prop

Oh nen, tot aixo es nou per mi

I et trobo a  faltar…

No tornaras a casa?

Abans de  tu jo estava  be

perdent tot el meu temps

Pero ara mai en tinc prou..

Com trobo a  faltar les teves  caricies

Que ha  de fer una noia

des de el dia que  em vas  fer que t´estimes?

Aixi que, estimat, si et plau,

No em perdonaras

Quan et pregui que no  te´n vagis

Oh nen, tot aixo es nou per mi

I et trobo a  faltar…

No tornaras a casa?

PABLO NERUDA-POEMA XX

Aquests  és un dels poemes  més famosos del Pablo Neruda, el gran poeta xilè.-
Ahir al vespre, donant una volta pel youtube  vaig  trobar aquesta  recitació del mateix que em va   emocionar.
Sempre m´ha agradat la combinació de temps verbals alhora de  fer poemes.
Si només pogués arribar a un 1% de la seva intensitat en qualsevol dels meus poemes  em donaria per total i plenament satisfet.
Avui que plou, i no se  a quina  hora tonraré de  rodalies....
Un petó per tothom i sobretot que us estimin molt. No cal que us  ho diguin repetidament. Només sentiu-ho.

Y ADEMAS BASTANTE FEA

Si algu es dona per al.ludit en aquest video, te rao.
Esta fet expressament i amb tota la mala llet del mon

Els dolents no poden guanyar

UNA PETICIO-THE GREAT ESCAPE(Anunci de Veri) PATRICK WATSON

Una  petició- THE GREAT ESCAPE( Patrick Watson)

Avui en Furius( últimament ja no li pega el nom)  m´ha demanat que li traduís una cançó.

M´ha fet una il.lusió tremenda perque el considero un gran amic meu, i per tant, ell i jo ens podem dir  les coses  pel seu nom.

Portem 16 anys  treballant junts i  ni en Jinks, ni en Furius ni l´Angelito Tacatún no ens  hem barallat mai , mal que els hi pesi a alguns jejeje

 tot i tots tenim el nostre carácter particular,….

Aquí la tens  nen, el doo,doo, dooo no el tradueixo.

Ens veiem a la màquina de pectorals-----

LA GRAN FUGIDA

Un mal dia, buscant un  camí  a  casa,

buscant  la  gran fugida.

Puja  el cotxe  i  comença a  conduir

per escapar-se  de  totes  les coses  que  som

Dibuixa un  somriure,  inspira i expira,

diu adéu a  tot el soroll

diu adéu a  tot el soroll

Ei nen, les  coses no van bé

Està bé. No necessites  guanyar sempre

No t´espantis.

Simplement acaba amb tot el que és gris

i això ho farà desaparèixer tot.

No t´esfonsis a tu mateix

Un mal dia , buscant la gran fugida

Ell diu , és un mal dia, buscant la gran fugida

M´avorreixo mentre acaben de signar

Avui anem  tard a per tot arreu.... el meu jefe ha arribat tardissim aquesta  tarda per culpa d´un incident bastant heavy a la feina. Hem començat a mig  matí amb una baralla important entre  les fèmines. Millor apartar-se que esquitxaven sang.

Més tard ens  han intentat colar un document fals que implicava una estafa de molts i molts milers d´euros, amb lo qual  hem hagut de trucar als Mossos i s´han muntat un xou important que acabat amb mitja plantilla a comisaria..

Alhora, mentre l´Autoritat estava  per aqui donant voltes  amb pipes y walkyralkys s´ha calat foc  en un pis del pati interior d´illa, quin merder!!!!

Tots els components de la  fraternitat  comencem a mantenir que  tot el que ens està passant des de l´estiu passat  fins  ara  ja no és una casualitat si no que es  deu a que  un puto gafe i/o dimoni, i/o bichooo malo s´ha instal.lat dins i tot està sortint més que malament, una mica  pitjor.

Per aquest motiu, en una  reunió d´urgència del comitè executiu( d´esquenes a la presidència) hem deliberat sobre les possibles solucions a tant traumàtics incidents. La primera proposta  ha estat  clavar creus a les portes de  cada despatx per espantar els malsauguris i la segona  contractar un sicari docte en alls  i/o  bales de plata.

No hi hagut majoria  absoluta així que de moment  haurem de continuar tenint mala sort fins  que  algun dia  algú se l´inflin tant les pilotes que...

HEART WITH NO COMPANION-LEONARD COHEN

Em falten molt poques cançons per completar el Songs from the road del Leonard.
Aquesta és una de les més "animades" que té...jaja
Ja us vaig dir que la traduïria

Cor sense companyia.-

Et saludo des de l´altre costat
del dolor i la desesperació
amb un amor tan gran i destrossat
que et buscarà allà on estiguis.

Canto això pel capità
a qui encara no han construït el  seu vaixell
per la mare que està confosa
el seu bressol encara està buit.

Pel cor sense companyia
per l´ànima que no té rei
per la primera ballarina
que no pot ballar-li a res.

En aquests dies de vergonya que  venen
en les nits de  salvatge aflicció.
Encara que les teves  promeses no serveixin per res,
tot i així hauries de  guardar-les.

Les hauries de  guardar pel capità
a qui encara no han construït el  seu vaixell
per la mare que està confosa
el seu bressol encara està buit.

Pel cor sense companyia
per l´ànima que no té rei
per la primera ballarina
que no pot ballar-li a res.

Et saludo des de l´altre costat
del dolor i la desesperació
amb un amor tan gran i destrossat
que et buscarà allà on estiguis.

SIMPLE TWIST OF FATE

Seguim  amb  les commemoracions del 70è aniversari del freaky de Minessota ..
Corria  l´any  1975  i el Bob estava en procés de separacio de la Sra Lowdnes. Fruit d´aquest  procés  van sortir potser dos dels seus àlbums més  importants, el Blood on tracks i el Desire.
En el primer d´ells hi trobem  el simple twist of fate... un clàssic de clàssics.Només us en poso dues versions, una del Bryan Ferry de  Roxy Music que  li dona un to rocker molt ben trobat i la del Nacho Vegas, més que  res per estalviar-me la traducció, qua  avui es cap de setmana
Es una preciosa cançó.-

El Gerard i el Jinks fan un frances

En Gerard B. i el Sr Jinks fan un francés.

En Gerard B i el Sr Jinks es van petonejar en un metro e Paris, en algun  lloc que acaba en “oie” que es pronuncia “uá”, com el fuà o el foie com diuen ells.

No comencem gens bé, si el venedor de kiwis hagués  trobat alguna repartidora de  propaganda,  francesa ella, llustrosa i ben pintada a tres capes , que  li hagués fet a mans algun anunci  de foie,  l´hauria retopat afectuosa però contundentment: Foie , en l´idioma de l´imperi, s´escriu amb “ll” i es pronuncien totes les lletres com les va parir sa mare. Una “o” és una” o” tota la vida. Fer que sigui una “u” és de retrassats.

Després  es giraría amb aquella cara de comparsa dòcil i  ensinistrat i ens diría: Tant se´m nota?

En Gerard B i el Sr jinks li contestaran  aixecant la Bud de forma mimética , diran que no, i s´imaginaran a la versió sonada de Hitler amb tetes  fent d´ell el que li doni la gana a canvi de tres polvos mal comptats,. Polvos que no són polvos sino curses maratonianes  de resistència on potser, després, quan acabes( a punt la màscara d´oxígen) et planteges si t´ha agradat o no. Però per la seva salut  mentirà i li dirà que han estat fantàstics. Fins i tot s´ho arribarà a creure i ens ho explicarà a la propera birra i amb tot luxe de detalls. Detalls que callarem per sempre.

Ella també va quedar  decebuda.  Mano perque m´agrada manar però en el fons de tots els fons  moriría perque em manessin a mi.

El Gerard i el JInks  ja havien après la táctica . Quan no eren ells els que feien sonar els tambors de guerra i s´ensumaven xafarranxo, es tocaven la cama , i es feien els coixos. Un maleït tiron… i litres i litres de Radio Salil per tota la cama i una mica més desparramada, a la vora de les parts nobles però sense arribar-hi . Elles  saben que el radio-salil pica un ou en contacte a  zones sensibles. Ni s´acosten

De fet l´excusa era una rèmora del passat. Ara , als quaranta, pots dir qualsevol cosa. Tot cola.

En tot s´han aficionat a les delicatesen. Podríem dir que són  uns sibarites emocionals  amb més   de tot, menys en resistència. 

Els Sr JInks i el Gerard B. s´han deixat d´abraçar. Al venedor de Kiwis li ha sonat el móbil i després d´un molt ben escenificat “jo també t´estimo” s´ha disculpat com sempre i ens ha deixat  tornant a empinar alhora la Bud . Mentre s´allunyava,  ha tornat a agafar el móbil i  gairebé desapareixent hem pogut intuir les frases que anaven  abans del t´estimo de rigor:  a casa de ta mare?....Quantes baguettes has dit?...

En els diàlegs invisibles que tenen tots aquells que es coneixen massa han convingut  que les coses van bé quan  et recriminen que sempre vas a la teva bola. Si el to és amable has de saber que  la corda és només una mica més llarga.

Però,  tornem a parlar del francés que tant ens  agrada? Güí, güí ….

-          Ei Gerard, deixa la birra que se t´esta posant la panxa amb més plecs que la faldilla de la Marylin.

-          Mira Jinks, no t´has adonat de que durant  tot el relat has estat usant tots els temps verbals com el cul?.

-          Em veus preocupat?

-          No. I tu a mi?

-          Tampoc.

-          Xin xin  

Bea´s song-

Aquí teniu la cançó. Tothom té les seves influències

A prop de la finestra

Era dimarts al matí. Plovia. Havia tingut un dia horrible dilluns i m´esperava un altre d´igual. Desanimat i dolgut per un fet puntual que va passar a la  feina, anant i tornant vaig escriure aquest  relat.

El seu punt de partida   va ser el Bea´s song dels Cowboy Junkies. Vaig imaginar-me algú  absent , massa lluny per atrapar-lo.

De fet el nom de Jane i John dels meus  relats venen del grup canadenc. Jane, per la versió que van fer del Sweet Jane del Lou Reed i John per aquesta  cançó.

Sempre m´ha impactat la frase: "and John´s at my side but he is not noticing that I´m drowning"( en John està al meu  costat però no s´adona de  que m´estic afogant).

A veure si us  agrada:

A prop de la  finestra

La Jane estava massa a prop de la finestra. El seu alè l´entel.lava  amb la parsimonia de qui juga gentilment a perdre´s . Com una nena entremaliada acostava el seu nas al vidre  per sentir el fred que podía fer fora. Només en tocar-lo va sentir com els milers de gotes de pluja que hi tenia dibuixades se li traspassaven a la pell, estremint-la, recollint tots els seus sentits i portant-los profundament lluny.

S´hi va quedar una estona, encongida  en la palidesa del seu propi captiveri. Seria injust dir que estava trista. Moltes  vegades no podem definir-nos tan concretament. Seria una sort fer-ho però no sempre  som tan bons.

Només volia que passés, que el temps desauciat i mandrós l´abandonés i la plantés en una altra cosa, alguna cosa que no la fes pensar, sense records als que trobar en falta.

El cel que podia  veure més enllà  del vidre pintat de puntets de pluja era  el proper joc al que jugaria. Tres tonalitats de grisos  muntant-se descarats en núvols deformes, agresius en l´immensitat  que els protegia. Quin d´ells seria el primer en deixar-se caure?  Per què es poden veure les coses venir i no podem evitar-les?

Però així que els minuts no passaven, la Jane es va retirar de la finestra. En un ritual letàrgic es va imposar un somriure, un somriure que ni volia ni necessitava.

Les coses són les que són, només hem d´esperar que se´n vagin. I si se´n van, se n´aniran com  han vingut.  Sense saber com ni quan.  

Els il.lusos s´auto-convenceran que ho poden  fer. Els sensats  es conformaran en creure´s llegitimats per tenir  una mica més de sort.

 En John li va demanar que li passés  la tovalolla, renegant dels deus minuts que havia  perdut fent el ronso en els llençols. Hi havia massa hivern  en ells  i tot el seu perfum per desprendre´s.

La Jane  va agrair-li que la treiés  de prop de la finestra. Va estar inusualment  comprensiva i fins i tot  va demanar un petó a canvi de la tovalolla.

La Jane sabia que, irremediablement,  voldria  i   tornaria a perdre´s.

 I tant de bo fos davant d´una finestra.  En John no es mereixia adonar-se que ella , en molts moments, no hi era .

Una xerradeta curta

Ja ha passat final de mes i amb ell bona part de l´estrés que m´ha mantingut la cara com un cràter cabrejat . Com una puta que ha de posar-se al llit amb un vell suat i greixós, només hi puc accedir-hi per pasta.
I així ho faig, em venc vilment al millor postor amb tot allò que em desagrada profundament.
Però sembla que  ja hem aclarit la successió . No hi han sentimentalismes ni una  devoció demagògica al compromís  i a la lleialtat. És un intercanvi  que no és idoni però és l´únic que hi ha: el meu temps, els meus nervis i la meva salut a canvi del benestar dels que estimo , afegint-hi una mica de money per vicis. Bé, ja està pactat  i si no s´hi fot la sra primitiva pel mig, complirem el pacte.
Ara només  falta  trobar alguna cosa que em distregui i em  faci més llevador el suplici- La buscarem, com diu en Mas, amb empenta, amb il.lusióooooo,

Ja. En un altre ordre de coses, avui hem rebut la notícia de que el Leonard ha  guanyat el Príncep d´Astúries de les Lletres. El vell es deu estar descollonant de riure. A part dels cds( 10 en 30 anys) ha escrit tres llibres..... Podríem pensar que el tio és lent , que s´ho agafa  amb filosofia.... Pero la seva  filosofia es diu Rebecca de Mornay, Anjani Thomas..... clar, clar, clar.... Amb aquest tipus d´ ocupacions qui cony escriu un llibre!!! Felicitats mestre ( per l´Anjani, la  Rebecca.....of course).

Dosi diària d´auto-estima per prescripció facultativa: Una altra mostra de  bon gust...ja
Fa mesos i mesos que  vaig penjar el "I wish I could see you " dels Herman Düne  al blog, traducció i vídeo en un pack magnífic. Ara resulta que l´han escollida per l´anunci de l´Estrella Damm d´aquest  any, un bodrio d´anunci si no fos per la cançó... and the angels  go!

Ja sabeu, informació és poder, i a la pròxima conversa mística en el súper o en proper sopar beodo de col.legues, desplegueu les vostres dots d´erudits  i deixeu-ho anar . Si voleu que us  facin l´onada i us idol.latrin completeu l´enunciat i expliqueu que és un  grup suec, que l´àlbum es diu "Giant" i és de l´any 2006.

En fi, he promès que seria  curta. Tinc acabada la nova història de la Jane i en John que penjaré demà, fruit d´una casualitat ( Bea´s song dels Cowboy Junkies) que  es va  conjuntar amb la merda de  temps  i dos dies realment xungos a la feina (30 i 31). M´agrada molt i molt com ha quedat. També m´he divertit una mica amb un altre conte del Jinks el Gerard B i el venedor de Kiwis que serà l´estrena del divendres, just abans d´un nou homenatge al Leonard amb la traducció del " Heart with no compannion".

Tot això, amics,  serà possible sempre i quan no em truquin l´Anjani i la Rebecca per quedar....

PRADA XXI

Quan erem petits ens deien que es podia pecar de pensament, paraula obra i omissió.

 De la mateixa manera es pot estimar.

Aquí  està el meu pecat de paraula i obra.

 Però al que dóno molt valor es  el d´omissió.

 No fer, deixar de fer, desaparèixer, fer que et trobin, esperar, no ser el primer, voler ser l´últim

PRADA XXI

Si sapiguessis quant,

quant de tot es queda

desprotegit de tot

si només et sento.

Si me´n vaig és

per  prendre forces

i tornar,  i deixar-me

treure-les de nou.

Si sapiguessis quant,

quant de tot t´estimo,

desaparèixer, trobar-me,

esperar, esperar-te.