jueves, 28 de julio de 2011

una petita reflexió

Avui no ha estat un dia  agradable. Algú pot pensar que  hauria d´estar content perque he aconseguit el que volia, però la veritat és que no em sento així... ni molt menys

La decisió que hem pres és la correcta, la lògica, la que s´escau en un acte de responsabilitat.  Això és obvi.

Però res d´això hagués passat si no haguessin començat primer amb insidies, comportaments deslleials  amb els companys, mentida rera  mentida....

Quan un persegueix un  objectiu es creu que  el "todo vale"  no tindrà una contrapartida. L´ ambició  és legítima però , des de el moment que un  fa trampa, defensar-se també es converteix en lícit.

La rectitud és un camí lent, potser massa lent i tot. Pot arribar a desesperar quan veus que els trepes no tenen ni manies ni escrúpols per aconseguir els seus objetius, però  què carai, pots dormir amb la consciència tranquila....

Quan jo vaig fer la meva  primera  i única entrevista de treball , la primera setmana d´abril de 1994, quan el meu jefe em va  dir que començava a treballar el següent dilluns vaig estar temptat d´amagar-li un fet important que  podria decantar la seva decisió.

En aquell moment però  va prevaldre l´educació que havia rebut dels meus pares i abans de que em digués que si  li vaig dir que si em contractava corria el perill que al cap de sis mesos( i ja fixe) hagués de marxar a fer la mili.

 El meu jefe( no m´ho ha dit mai  però crec que agraïnt la meva sinceritat)  em va contestar( i ho tinc gravat a  foc en el meu cor) que sempre s´ha d´estar a les verdes i a les madures..

Aquell gest de "senyorio" va fer que la meva lleialtat la tingués per sempre, i ara que s´acosta  el final, puc assegurar-vos que mai he fet  el més mínim gest per trair-la.

Potser és que des de aleshores no crec en les estratègies i si en la força de l´honestedat, de la intuíció, de  dir només el que sents, no el que volen sentir.

No hay comentarios:

Publicar un comentario