CLÀSSICS DYLAN-DIGNITY

Quan la dignitat és tan profunda que només pots acompanyar-la tu mateix,  només  cal que et posis les ulleres de sol, facis un somriure que ningú entendrà, i continuis, sempre endavant.

“Got no place to fade, got no coat, I´m on the rollin river in a jerkin´´boat, tryin´to read a note somebody wrote about dignity”( Dylan)

DIGNITAT

L´home  gras  busca en una navalla d´acer, l´home  prim  busca en el seu últim àpat, l´home que s´ha buidat busca  en un  camp de  cotó. Tots ells busquen la  dignitat.

El savi busca en un petit matoll d´herba, el jove  busca en les  ombres que li passen al costat, el pobre  busca a través de  tots els  vidres que estan tintats. Tots ells busquen la dignitat.

Algú va ser assassinat la nit de  cap d´any. Algú va dir  que la  dignitat  va ser la primera cosa que el  va abandonar. Vaig endinsar-me a la  ciutat, vaig endinsar-me en el  poble, vaig endinsar-me a la  terra  del sol de  mitjanit..

Busco per aquí, busco per allà. Busco en tots els llocs que puc conèixer. Pregunto als polis cada cop que els veig: Ei nois, heu vist la  diginitat?

Hi ha un home cec que  surt d´una moguda . Posa  les  dues  mans  a la butxaca de la  fortuna amb l´esperança de trobar  qualsevol cosa que tingui dignitat.

Vaig anar al casament de la Mary Lou. Em va  dir: Ei no vull que ningún em vegi parlar amb tu!!!. Em va  dir  que la matarien  si m´explicava el que ella sabia de la dignitat.

Vaig  baixar fins el lloc on els voltors s´alimenten. Podria haver baixat més però no hi  havia cap necessitat. Vaig escoltar l´idioma dels  àngels, vaig escoltar l´idioma dels  homes. Per  mi no hi havia cap diferència entre ells.

Aquest vent gelat em  talla com uin ganivet. Hi ha una  casa  que s´està incendiant,  on totes les deutes estan sense pagar... Em quedaré  a la  finestra i preguntaré a la serventa: Has vist per algun lloc la  diginitat???

El borratxo escolta una  veu que el parla. Està  en una  habitació plena  de gent , ple de  miralls  que estan  tapats. Busca  en aquells  anys  perduts i oblidats  algun rastre de  diginitat.

Vaig veure al príncep  Felip a la casa de la Tristesa. Em va dir  que si no apareixia  el seu nom em donaria informació. Em va dir  però que  abans  volia diners, que la dignitat  havia  abusat d´ell.

Hi ha petjades que avancen per aquesta  sorra d´argent, petjades que s´endisen en aquesta terra plena de  tatuatges. Vaig veure a  tots els fills de les tenebres, a tots els fills de la llum, a les  ciutats que  fan frontera amb la deseseperació....

No tinc cap lloc on desaparèixer. Fa molt temps que no  tinc cap abric. Estic enmig de la  corrent del riu  en un vaixell que trontolla , intentant llegir aquella nota que  algú va  escriure sobre la diginitat....

Els malalts  busquen que els doctors els  curin. Busquen en les  seves mans  les línees que una vegada hi van ser. Busquen a cada obra mestra de la Literatura. Tots ells busquen la dignitat.

Un anglès  està encallat en el  vendaval de la seva ànima  negra. Es pentina  enrere. El seu  futur és dèbil. S´omple de  valor i busca en el seu interior . Busca la  dignitat.

Algú  em  va ensenyar una  foto i jo em vaig petar el cul de  riure. La  dignitat  mai ha  estat fotografiada. Vaig sopesar allò que  hi ha a l´actiu i allò que  hi ha en el passiu, en aquesta vall de somnis ressecs  com ossos.

Tants  i tants  camins,,,, tantes  coses  que estan en joc,,,, tants  carrers  sense  sortida....

Estic a la  riba d´aquest  llac...

De vegades em  pregunto ; Què  fa falta  per trobar la  dignitat??????