Normalment en els 75 minuts que tinc de viatge en tren escolto entre 12 i 20 cançons de 3.000 possibles. Donç aquest migdia quan tornava han sonat les tres, no seguides , però les tres.
He mirat que no fos un error i hagués donat al mode manual però no perque les altres cançons eren tan diverses com "el cuarto de Tula", el " ask the pleasure first " del michael Nyman, la Melissa Ferrick, Sea Wolf, Iron & Wine etc i els Tres Rolling Stones
No pot ser tanta casualitat i he pensat que algú potser me l´estava demanant mentalment. Que sigui algú viu si us plau perque a mi els fantasmes em donen molt de cague. Bagué; valent valent no ets.
Sigui per qui sigui aquí la tens amb l´última de les versions que han sonat a l´Ipod , una passada de versió que van fer el Seal i el Jeff Beck en el disc homenatge als 50 anys d´Amnistia Internacional ( guau quina veu i quina guitarra....)
Una petita reflexió: El Like a Rolling Stone és el paradigma de les "cançons consolador"...
Una vegada comprovat que als cabrons immortals gairebé sempre els continua somrient la bona sort, fan el que els rota immutables i una vegada comprovat que LA JUSTICIA DIVINA NO EXISTEIX, que a Déu sempre li han molat més els guanyadors( que es carreguessin al gran líder els va fer canviar de tàctica)
donç només ens queda aquesta cançó.
SI algú se la mereix CANTEU-LI AMB RÀBIA i amb tota la mala llet que ell/ella hagi tingut amb vosaltres.
La vida no canviarà en absolut, però aquesta descàrrega de 10 minuts no us la treurà ningú....
Y a otra cosa mariposa...
Bon Finde
Like a Rolling Stone
Va haver-hi una vegada que vesties de puta mare
que llençaves monedes als "sense sostre". No és veritat ?
La penya et deia: Tia, te l´acabaràs fotent!
I tu pensaves que t´estaven fent conya
Acostumaves a riure´t de tot Déu.
Però ara ja no parles tan alt.
Ja no sembles tan orgullosa
quan has de rebuscar en la merda per poder menjar.
Què se sent?
Què se sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una bala perduda.
Aixx.-. Senyoreta Solitària vas anar a les millors escoles
Però no ens enganyem, et passaves tot el dia mamada.
Ningú et va ensenyar com era viure en el carrer
i ara et toca acostumar-t´hi
Vas dir que mai te les veuries
amb els pobres desgraciats
però ara te´n adones
que ells no venen cap coartada.
Ara has de mirar en els seus ulls buits
i demanar-los si volen fer un tracte.
Què se sent?
Què se sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una bala perduda.
Mai et vas girar per veure la mirada dels pallassos i els malabaristes
quan venien cap a tu a fer-te els seus números.
Mai vas entendre que allò no estava bé
Que no pots deixar que els altres visquin les teves emocions per tu.
Acostumaves a muntar-te en aquell cotxe amb el teu amic diplomàtic
que portava un gat siamès penjat a la seva espatlla.
Va haver de ser molt dur quan vas descobrir
que realment no era un tio tan guai
quan et va robar tot el que et podia robar.
Què se sent?
Què se sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una bala perduda.
Aixx, princesa en el campanari amb tota la gent tan guapa
Que beu i parla i està tan convençuda de que han triomfat
gent que s´intercanvia preciosos regals i coses absurdes.
Val més que et treguis el teu anell de diamants i l´empenyoris.
Acostumaves a fer-te la graciosa
amb aquell Napoleó fastigós i amb el llenguatge que usava.
Ves-hi tia! Et crida i no pots dir que no!
QUAN NO TENS RES NO TENS RES A PERDRE
ARA T´HAS TORNAT INVISIBLE
NO TENS SECRETS QUE COMPARTIR
Què se sent?
Què se sent?
Al no tenir cap casa on anar,
una completa desconeguda
com una bala perduda.
Jo no he sigut, Bagué, t'ho prometo :DDDDD clar que estic viva i per tant això no seria cap problema...
ResponderEliminarLa justícia no existeix, ni divina ni humana, és una invenció purament teòrica que no s'ha aconseguit fer funcionar mai de veritat...
Lo bueno de ser invisible a los ojos del mundo es que aunque no seas el objeto inspirador del tema de una canción tampoco lo eres de las embestidas de la crítica ni de la dureza y hostilidades de los posibles rivales.
ResponderEliminarAleccionador y fantástico Dylan.
Feliz fin de semana.
Jo tampoc he sigut, eh?! Però m'agrada igualment i com sempre faig m'enduc alguna cosa cap a casa. A la resposta "Què se sent?" jo contestaria que un patiment insuportable. Segurament la senyoreta solitària no era tan lluny dels pobres desgraciats com es pensava.
ResponderEliminar