Emoció(2) I cried for us ( Rufus Wainwright & Antony)

Vaig plorar per nosaltres

( I cried for us)

Rufus Wainwright and Antony

Amor meu.

No vaig ser jo qui no ho va intentar.

Vaig fer tot el que vaig poder.

Vaig fer tot el que vaig poder.

I aquest és el perquè

t´estic dient adéu.

Ja n´he tingut prou.

Ja n´he tingut prou.

Amor meu.

Que no veus el meu dolor?

Està prou clar.

Està prou clar.

Mai estàs aquí per recollir les meves llàgrimes

quan ploro per nosaltres

quan ploro per nosaltres

Agafaré el que és meu

però seré justa

no tinc masses coses

així que serà fàcil

I si tu vols

seré jo qui doni la notícia

Aquesta part és molt dura

és molt dura.

He intentat una i altra vegada

deixar-ho tot de costat

i intentar parlar-ne,

però no hi hagut sort

Així que deixaré penjada

aquesta nota dins del teu abric

i deixaré oberta la porta del jardí

Amor meu.

No vaig ser jo qui no ho va intentar.

Vaig fer tot el que vaig poder.

Vaig fer tot el que vaig poder.

I aquest és el perquè

t´estic dient adéu.

Ja n´he tingut prou.

Ja n´he tingut prou.

Love it's not I who didn't try
Hard enough hard enough
And this is why I'm saying goodbye
I've had enough, I've had enough

Love you don't see the pain in me
It's plain enough, plain enough
You're never here to catch the tears
I cry for us, I cry for us

I'll take my share but I'll be fair
There's not much stuff, easy enough
And if you chose, I'll break the news
This part is tough, so very tough

I've tried and tried to put aside

A time to talk, but without luck
So I'll just pin this note within your coat
And leave the garden gate unlocked

Love it's not I who didn't try
Hard enough hard enough

And this is why I'm saying goodbye
I've had enough, I've had enough

Emoció- Martha Wainwright-Proserpina

Proserpina  era  la filla de Júpiter i de Ceres, la deesa de la Terra.

Va ser  raptada per Plutó i portada a l´inframon.

La seva mare la va  buscar arreu però només  va trobar  flotant en un llac un cinturó de flors  fet amb les llàgrimes de les nimfes.

Desesperada  va fer que les  flors no creixessin, que els  arbres no donessin els seus fruits i  convertir  en desert tots els llocs on va plorar la pèrdua de la seva filla.

Júpiter la  va fer anar a buscar als inferns on  regnava Plutó  però aquest, abans de deixar-la tornar amb la seva  mare , va fer que Proserpina mengés sis llavors de magrana i, d´aquesta manera,  fer que  durant sis  mesos  tornés amb ell.

En els sis mesos  que  la deixava tornar  amb sa mare, Ceres,  com a  regal de benvinguda  decorava de  flors la terra i d´aquesta manera neixia el mite de la Primavera.

A la tardor, quan Proserpina havia de  tornar a l´inframon, la Natura perdia  tots els seus colors.

Nota.- com tot el que  fan els Wainwright, la  percepció de la seva  bellesa requereix un temps, un espai, un sentit.

Atrapar-la no és fàcil però quan ho fas  et pots arribar a convertir en un lladre de moments, un delinqüent de  tot el que  es pugui dir amor.

My back pages- un post per mi

Aquesta setmana he pres una de les decisions més importants de la meva vida per tota la gent a la que afecta, directa o indirectament. Que Déu m´ajudi!

Les reflexions de Bob Dylan en aquesta obra mestra m´han ajudat moltíssim. És una cançó complexa i molt diferent a d´altres.

És la primera cançó de la història del Rock en la que l´absolut protagonista es l´auto-critica, la  sinceritat amb un mateix, el  dir les coses  pels seus noms i cognoms...  i interpretar-ho com l´únic  camí possible per  ser eternament joves.

Un detall.- Aquest any es torna a reeditar el Cd del concert del 30è aniversari de Dylan en el que li rendien un sentit homenatge.- Aquesta va ser la primera cançó en la que va sortir ell abans que tots cantessin el Knockin´on heaven´s door i el deixessin sol amb la guitarra.

És la cançó que canta amb els seus amics de l`ànima: Roger McGuinn dels Byrds, Eric Clapton, Tom Petty, Neil Young i una de les últimes vegades que George Harrison va tocar en vida i on Dylan, li va cedir, molt gentilment l´última estrofa.

És autènticament , SALVATGEMENT BELLA

Les pàgines que he deixat enrere

(My back pages)

Flamarades vermelles trenades a les meves orelles

desplegaven trampes altives.

Estava assetjat pel foc i tots els camins estaven incendiats,

com a mapes... només podia fer servir les meves idees.

Jo els deia: ens veurem aviat en els límits de tot!

I estava orgullós de dir-ho

i ho deia amb un posat encès

Ahh... però aleshores jo era molt més vell.

Ara sóc i em sento molt més jove

Mig atormentat em saltaven els prejudicis

Jo cridava: destrossem tot aquest odi!

Mentia quan deia que la vida era o blanc o negre .

Parlava des de la meva pròpia calavera.

Aleshores vaig somiar en les gestes romàntiques dels mosqueters,

Sembla que estaven molt ben fonamentades

Ahh... però aleshores jo era molt més vell.

Ara sóc i em sento molt més jove

Hi havien cares de dones que em dibuixaven el camí,

des de falses enveges fins a la memorització

dels polítics de la Història antiga

que van ser cruelment desautoritzats

per un cadàver evangelitzador

privat de qualsevol tipus de pensament.

Ahh... però aleshores jo era molt més vell.

Ara sóc i em sento molt més jove

La predisposada llengua del professor

(que era massa sèria per fer-hi broma)

pregonava que la Llibertat

és només Igualtat a l´escola

Igualtat!!!!! Vaig pronunicar aquesta paraula

com si es tractés d´un vot nupcial

Ahh... però aleshores jo era molt més vell.

Ara sóc i em sento molt més jove

Amb un posat bel.ligerant vaig assenyalar

a aquells gossos de carrer

que s´atraveixen a adoctrinar.

No vaig tenir por en convertir-me

en el meu propi enemic

en el moment que comencés jo a fer el mateix.

La meva existència era portada

pels vaixells de la confusió

amotinats de la proa fins la popa.

Ahh... però aleshores jo era molt més vell.

Ara sóc i em sento molt més jove

Les meves defenses van aguantar-ho tot

quan amenaces abstractes ,

massa nobles per descuidar-les,

em van enganyar fent-me pensar

que tenia alguna cosa a la que protegir.

Vaig definir el bé i el mal,

d´una manera clara, segura,

sense cap mena de dubte.

Ahh... però aleshores jo era molt més vell.

Ara sóc i em sento molt més jove

Black & White Series (II) Arthur Beatrice

Per la Beatrice ( sense censura)

Que anessis a un col.legi de l´Opus no et serveix d´excusa. Sempre som molt més del que ens ensenyen, i, de vegades, el que ens ensenyen és només a amagar-nos de qui realment som.

Em costa molt creure´t quan dius “jo sóc així”. Tot i reconèixer el seu mèrit ,hauríem de desarmar aquesta maleïda frase. És el millor antibiòtic que s´ha creat mai per evitar remenar-nos la merda. Però no ens cura... Només ens evita la revolta.

Adoro als febles i als inconsistents, però no en un intent de convertir-me en una ong que recull cadàvers socials sota la bandera d´un “ sóc sensible”.

No. Tothom serà sempre molt més que una etiqueta. La posin ells o la posi jo.

Ja sé que creus que aquesta manera de lligar és molt rara, però.. què vols que et digui?

Quan em vas dir el teu nom: Beatrice, vaig pressentir una immensa bellesa. Ara sé  que quatre monges malfollades s´havien ocupat d´amagar-la.

El meu propòsit en aquesta vida seria desenterrar-la. Però no et preocupis amor meu, no tinc cap pressa.

Sempre teu: Arthur.

Pd.- al lloro amb aquests anglesos.El 24 de febrer album de debut. Tot el que  he escoltat d´ells m´ha semblat sensacional

Black & White Series(I) Andrea Shroeder-

Fantasmes a Berlín

Em vas dir que no m´escalfés gaire el cap per escriure, que aquesta setmana ( intensa com poques) havia de descansar.

Tornant en el cotxe, amb tot el gris enterbolit en el meu cervell, vaig trobar-te un recer on , en una reverència oculta i   simbòlica , vaig haver d´idolatrar-te.

Objectivament, la teva setmana havia estat molt més dura i arriscada que la meva.

Jo no he deixat de ser mai un mico en les altures que no es desprèn d´una branca si no té l´altra ben presa.

Les mans en el volant i tu al meu costat desmitificant els drames . Em vas passar la mà per darrera els cabells ( uf.... saps com m´agrada!) i vas proposar que passessim un cap de setmana a Berlin.

Fent-me l´espavilat vaig inventar-me que era una ciutat plena de llegendes i fantasmes.

I tu em vas dir: Fa massa fred, amor meu.  Deixa´ls dormir

My very own valentine

How sweet it is -Julia Stone

El clàssic del James Taylor versionat per la nostra Aussie preferida

I just want to stop and thank you baby-

(.)

PINCEL SIN PALABRAS( para Margarita)

PINCEL SIN PALABRAS

(para Margarita Sáenz Mir 1947-2014)

¿ Cómo puedo decirles

que no éramos amigos?

¿Cómo puedo darles

un porqué a estas letras?

¡Que suenen tristes

porque te has ido!

¡Que suenen orgullosas

por lo que nos dejas!

Este pincel sin palabras

que no nos hizo ser amigos,

pero sí querernos

por dejarnos el corazón

pintando o escribiendo

Y dárselo todo a ellos,

y aunque no nos lo digan,

ser sus amigos.

Porque dar y querer

es la única razón

por la que una vez,

vivimos.

Petit poema per una cançó ( La Habitación Roja- Magnífica Desolación)

MAGNÍFICA DESOLACIÓ

No sé escriure´t 

per escriure´t.

Fins i tot és estrany

aquest paradís 

en el que es troben

les nostres absències.

L´inventor de  fantasmes

s´ha reconvertit,

afortunadament ,

en el pintor exclusiu

de la teva tendresa.

La porto sempre a sobre

i la trec  en secret

com la petaca

més sublim 

que es pot imaginar

un poeta.

Gràcies amor

per ensenyar-me

a v(b)eure´t

SUNKEN LANDS - ROSEANNE CASH

Si m´he de quedar amb algun àlbum d´aquest inici d´any és , sense cap mena de dubte el The River and the Thread de la Roseanne Cash.- No us el perdeu que és esplèndid

El disc és fruit del viatge amb el seu marit, guitarrista i co-compositor , cap a les terres del Sud on va néixer i es va criar el seu pare Johnny Cash.-

De fet la cançó va dedicada a la seva àvia i la dura vida de l´Amèrica de principis del segle XX.

La introducció que fa la Roseanne no té desperdici , sobretot quan diu que les cançons les va escriure amb el seu marit . Bé totes menys una que la van escriure amb el Rodney Crowell, ex- marit de la Roseanne.... Aleshores va el John Leventhal i diu “ a modern family.....”

Sunken Lands

( Les terres enfonsades)

Cinc pots de pintura en els camps buits.

La pols és reveladora

Els nens ploren

El treball no s´acaba mai
No hi ha cap amic  solter

Qui li aguantarà la mà

a les terres enfonsades?

El fang i les llàgrimes

fonen les bales de cotó.

És un peatge duríssim.

Les paraules d´ell són cruels

i couen com el foc

com si fos el cor del diable.

Però Qui li aguantarà la mà

a les terres enfonsades?

El riu s´enlaira

i en somnis ella marxa navegant

però mai s´hi pot quedar.

La seva feina ja l´ha acabada

a les terres enfonsades.

Hi han cinc pots buits....

Five cans of paint in the empty fields
The dust reveals

The children cry, the work never ends
There’s not a single friend

Who will hold her hand in the sunken lands?

The mud and tears melt the cotton balls
It’s a heavy toll
Oh oh

His words are cruel and they sting like fire
Like the devil’s choir
Oh oh

But who will hold her hand in the sunken lands?

The river rises and she sails away
But she could never stay
Oh oh

Now her work is done in the sunken lands
There’s five empty cans

Van Morrison-Carrying a torch

Portant una torxa

( Van Morrison)

Estic portant una torxa per tu. Estic portant una torxa

Tu saps tot el que costa mantenir-la encesa-.

La flama de l´amor crema de forma brillant.

Aquest és el meu desig, que em mantingui enlairant-me

enlairant-me cada cop més amunt.

Tu ets la guardiana de la flama

i la fas cremar de forma brillant

Nena, perque no tornem a re-conectar?

Hem de moure´ns cap a la llum

Les he vist de tot colors

però encara estic portant la torxa

Hauries de reconèixer que té mèrit

mantenir-se portant una torxa

Nena Tu ets la guardiana de la flama

i la fas cremar de forma brillant

Nena, perque perque perque perque

no tornem a re-conectar?

Hem de moure´ns més enllà, cap a la llum

T´he estat trucant per telèfon

perque sóc jo qui porta una torxa

però no ho puc fer-ho tot sol

perque sóc jo qui porta una torxa

Estic portant una torxa per tu nena

estic portant una torxa

hauries de reconèixer que té mèrit

mantenir-se portant una torxa

dream baby dream

Somia, nena, somia.

Jo només vull veure´t somriure

Als de dalt

Dylan estaria orgullós d´ells

DAYNA KURTZ- RECONSIDER ME

Aquest matí llegia en els diaris digitals que la Shakira i la Rihanna havien fet un video les dues juntes i ensenyant cuixa....

Podria haver fet un munt de reflexions sobre la moralitat de la publicitat , la mediocritat amb photoshop i el fet de que alguns minusvàlids mentals creguin que això pot provocar a algú....

Em quedo amb l´entrevista que li feien avui en “El Periodico” al Polanski i la seva rotunda afirmació de que l´home és cada dia més estúpid i que s´hauria de provocar més per desafiar a aquest fals puritanisme que ens envolta.... Ara resulta que som tots uns angelets.....

El que si que veig és molta gent sense cap tipus de passió i això em provoca una profunda llàstima-. Rics riquíssims que es passen un diumenge treballant perque no volen estar amb els seus i els seus tampoc frisen per estar amb ells...

Però n´hi han que pensen que és millor que t´estimin que no pas que et comprin o et necessitin, la gent de les distàncies curtes, dels auditoris petits on les passions tenen alguna resposta, grans petits petons per l`ànima.

El video de la Dayna Kurtz te 11.600 reproduccions al youtube contra els 28 milions de vistes del video de la Shakira...

La Dayna s´ha passat aquests últims anys fent una labor de recerca i descobriment de la música americana, petites joies oblidades per la multitud que ha volgut compartir amb els seus treballs “ Secret Canon volums I i II, dues autèntiques joies de Cds...

Uniu-vos a la tropa dels 11.600 privilegiats . No en quedareu decebuts

Dona´m una altra oportunitat

( Reconsider me)

original de Johnny Adams

Versió Dayna Kurtz

Hola nena. Sí sóc realment jo.

Després de tot el mal que t´he fet

Suposo que estaràs sorpresa

de veure´m aquí a la teva porta,

com un pardalet amb una ala trencada

i que ha vingut a suplicar-te:

si et plau: dona´m una altra oportunitat.

Oh si et plau, dona´m una altra oportunitat,

no puc aconseguir-ho sense el teu amor.

Que no ho veus?

Així que deixa´m , deixa´m

estimar-te eternament,

Oh nena, nena, nena,

dona´m una altra oportunitat.

Vaig aprendre la veritat

d´allò que diuen que

és la bona vida.

Era una espelma massa curta

per cremar tota la nit.

Ara i aquí,

en la foscor del meu cor,

no saps que he vingut

a tu per suplicar-te

que encenguis la meva llum

una altra vegada

encenguis la meva llum

una altra vegada

i nena...

dona´m una altra oportunitat.

Si et plau,

dona´m una altra oportunitat,

no puc aconseguir-ho

no puc aconseguir-ho

sense tu nena...

que no ho veus?

Així que estima´m,

estima´m

i deixa que jo t´estimi

eternament

Oh nena,,,

dona´m una altra oportunitat

si encara sents alguna cosa per mi