Per la Beatrice (
sense censura)
Que anessis a un col.legi
de l´Opus no et serveix d´excusa. Sempre som molt més del que ens
ensenyen, i, de vegades, el que ens ensenyen és només a amagar-nos
de qui realment som.
Em costa molt creure´t
quan dius “jo sóc així”. Tot i reconèixer el seu mèrit
,hauríem de desarmar aquesta maleïda frase. És el millor
antibiòtic que s´ha creat mai per evitar remenar-nos la merda.
Però no ens cura... Només ens evita la revolta.
Adoro als febles i als
inconsistents, però no en un intent de convertir-me en una ong que
recull cadàvers socials sota la bandera d´un “ sóc sensible”.
No. Tothom serà sempre
molt més que una etiqueta. La posin ells o la posi jo.
Ja sé que creus que
aquesta manera de lligar és molt rara, però.. què vols que et
digui?
Quan em vas dir el teu
nom: Beatrice, vaig pressentir una immensa bellesa. Ara sé que quatre
monges malfollades s´havien ocupat d´amagar-la.
El meu propòsit en
aquesta vida seria desenterrar-la. Però no et preocupis amor meu,
no tinc cap pressa.
Sempre teu: Arthur.
Pd.- al lloro amb aquests anglesos.El 24 de febrer album de debut. Tot el que he escoltat d´ells m´ha semblat sensacional
No hay comentarios:
Publicar un comentario