domingo, 23 de marzo de 2014

LA LLUNA PLENA-THE WHOLE OF THE MOON-WATERBOYS

He escollit aquesta cançó com a símbol per una nova etapa que començo demà.

Estic segur que m´anirà bé però no per mi si no per la gent que m´ acompanya (.)

N´hi han que guanyaran més títols absurds i més calers però ningú , absolutament ningú, es pot sentir més estimat del que jo em sento ara mateix.

I només puc respondre amb música.

jo vaig parlar de les ales …. tu simplement vas volar”.-... Oh yeahhhh.-





LA LLUNA PLENA
(THE WHOLE OF THE MOON)
THE WATERBOYS


Mentre jo pintava l´Arc de Sant Martí
tu ja el sostenies entre les teves mans.
Mentre jo tenia visions tu ja ho veies tot clar.
Vaig vaguejar per aquest món durant molt temps
mentre tu només estaves a la teva habitació.
Jo veia la lluna en quart creixent
mentre tu veies la lluna plena,
la lluna sempre ben plena.

Estaves allà en els grans moments
amb el vent trepitjant-te els talons.
Vas aixecar-te per buscar les estrelles
i ja saps què és allò que es sent
en intentar abarcar tantes coses,
anar tan lluny i fer-ho tan aviat....

Jo estava amb els peus a terra
mentre tu et dedicaves a omplir tots els cels,
a mi la veritat em desconcertava i em confonia
mentre tu et sabies moure entre mentides.
Jo vaig veure la vall tota plena de fang
mentre tu veies “ Brigadoon”
Jo veia la lluna en quart creixent
mentre tu veies la lluna plena,
la lluna sempre ben plena.

Jo vaig parlar de les ales...
tu simplement vas volar.
Jo em preguntava coses, les suposava, les intentava...
tu simplement les sabies.
Vaig sospirar i tu et vas desmaiar.
Jo veia la lluna en quart creixent
mentre tu veies la lluna plena,
la lluna sempre ben plena.

Portaves una torxa a les teves butxaques
i el vent en els teus talons
Vas pujar aquella escala i ja saps què es sent
en arribar tan alt, tan lluny i tan aviat.
Tu vas veure sempre la lluna plena.

Unicorns , bales de canó, palaus i passeigs en vaixell,
trumpetes , torres i veïns,
amples oceans tots plens de llàgrimes.
Banderes, draps, transbordadors, simitarres i mocadors,
cada preciós i valuós somni que estigués sota les estrelles.
Si , si , si.,... tu vas pujar per aquelles escales,
amb les teves veles inflades pel vent.
Vas arribar a mi com si fossis un cometa
que va deixant un bellíssim rastre de foc,
tan alt, tan lluny, tan aviat,
Jo veia la lluna en quart creixent
mentre tu veies la lluna plena,

la lluna sempre ben plena.

2 comentarios:

  1. M'encanta aquesta cançó! I sobretot m'encanta que comencis aquesta nova etapa. M'agrada que vegis sempre la lluna ben plena. Petons

    ResponderEliminar
  2. Sort en aquesta nova etapa, segur que anirà bé perquè el començament és molt bo, et sents estimat. ☻

    Aferradetes!

    ResponderEliminar