Rodney & Seth

L´altre dia  en el tren em vaig deixar caure en una  regatera vertiginosa. No havia arribat encara a tocar la vall quan els dos ulls inquisidors van avisar de que allò era territori prohibit. 

La fatxanderia amb la que  ho va fer  em va recordar a una parella carca  de guardia civils que   donaven l´alto  i em demanaven " papers " contra la meva indecència.

Perdona. Vaig dir  jo....  Mai ha  estat  la meva  intenció ofendre´t. Tu portaves a sobre un museu  i jo m´he limitat a admirar el teu art... Fins i tot  he estat  respectuós  amb les  senyals de l´entrada i no  he tret  cap foto!.

Però deixa´m  advertir-te de  que  no hi ha  cap objecte en si mateix que  faci història i si històries que  fan grans els objectes

Si et  plau, omple de motius  els càntirs, perque no cansin després del tercer polvo.

Dona-li al "play " Rodney  que la sobèrbia, sigui física o intel.lectual, em fot petar de riure

I ahir, tirat com un llagardaix, a la platja gran de Calella, abans del  gran diluvi, en Bagué era el tio més  feliç del món...

Pensava... només poden ser  feliços els  austers ( sol, aigua freda, música i belles ninfes...).

Els que necessiten moltes  més coses  ho tenen doblement xungo: primer per culpa de les "mates" : és més  fàcil acertar quatre de  quatre que vint de  vint...

i segon perque  si necessites  reunir tantes  tantes coses  per ser  feliç, quan les has arreplegat totes,  ja toca  fer una altra cosa....uf... 

Estava  escoltant un disc bluessy molt ben parit  del Seth Walker ( sky still blue) quan tres russes,  polaques o búlgares...( ves a  saber)   em van  envoltar en un màgic cercle  de minerves i afrodites homenatjant dempeus  el gran Déu Sol.

Una portava unes ulleres de sol que pujaven mig pam les  celles i  baixaven un altre mig el nas, l´altra  tenia més polseres que una masai de  casament  i l´última feia uns moviments tot raros que semblava com si  estigués assajant ballet sobre la sorra calellenca.

Els seus  homes , vestits amb banyadors arrapats de la Rússia pre-soviètica, estaven en el  xiringuito regant de  cervesa els seus dents d´or.

No sabria dir qui abandonava a qui....

Jo em limitava a  mirar com s´ exhibien aquelles petardes i em preguntava perquè ho feien...

En el fons tothom té   bombes adormides a punt d´explosionar però estem en una època que els detonadors i les metxes  estan molt mal vistos...

Dona-li al play  Seth... si no han entès que la vida pot arribar a ser molt avorrida és el seu puto problema