viernes, 20 de junio de 2014

The Walkabouts-Nightdrive


Aquesta setmana estava escoltant un àlbum fantàstic d´uns paios que es diuen The Delines i que són una mena se supergrup  format per membres de  Richmond Fontaine , The Decemberists  etc etc

Toquen una mena de rock   elegant ,nocturn  i de molta  qualitat que em va fer  recordar un disc dels Walkabouts que , per mi , és el paradigma d´aquesta mena de música -  El  disc  es  diu Nighttown...  una meravella.

Chris Eckmann i Carla Torgerson  no  han  tingut  mai un èxit de masses , però tan els seus treballs en solitari com amb la  banda mare sempre  han estat  una delícia.

 Considero que aquest  Nightdrive( que és de l´album Setting the woods...) és una de les  cançons més perfectes que hagi escoltat mai , i d´aquestes nois, n´hi han molt poques.

Quina guitarra!!








NIGHTDRIVE 
Trajecte de nit

Busca  la  carretera  principal una altra vegada,
Busca la  carretera principal 
però estic  segur que la trobaràs.
És tard  i ho estan  tancant tot.
Hi han llums allà  fora
però no semblen que estiguin massa aprop.

Per aquest viatge   agafa els  ganivets  més llargs que tinguis,
un  per cada  dia  que vam deixar  perdre.
El primer  tall  fes-lo ben  profund
i després  fes-lo ben  ample
 fins que  tota la  sang pugui córrer lliurement
en aquest  trajecte de nit

Els llagardaixos  queden cecs per les llums,
lava negra... 
Deixa que el misteri es prengui el seu propi  temps
agafa l´antena i  aguanta-la dreta
i mou-la  fins  que trobem alguna cosa
que poguem  cantar.  

Per aquest viatge   agafa els  ganivets  més llargs que tinguis,
un  per cada  dia  que vam deixar  perdre.
El primer  tall  fes-lo ben  profund
i després  fes-lo ben  ample
 fins que  tota la  sang pugui córrer lliurement
en aquest  trajecte de nit

Si no  ens movem  mai ens podrem  ferir,
Si no ens penedim de coses 
voldrà dir que mai vam arribar tan lluny
El primer  tall  fes-lo ben  profund
i després  fes-lo ben  ample
 fins que  tota la  sang pugui córrer lliurement
en aquest  trajecte de nit

1 comentario:

  1. Maca, la cançó, sí, senyor, i la lletra, poètico-gore, també...
    Petons, Enric

    ResponderEliminar