LLIBERTAT-FRANZEN

Quan la història no és important és quan  un llibre queda a disposició dels seus  personatges.El seu futur dependrà de la seva credibilitat.
Si és massa complexa la nostra intució descobrirà l´engany, el rerafons pretenciós de tots els frikis o la incompetència emocional disfressada d´un recargolament innecessari.
Si el seu tarannà és massa lineal, exageradament dramàtic, o pastelosament perfecte, entrarem en un món fictici al que no hem demanat entrar. Ens sentirem molestos i estafats. En el millor dels  casos serem sarcàticament benevolents, atrets per la compassió  instintiva que tenim quan veiem que algú està fent el ridícul.
El gran gruix però el formen totes aquelles lletres que esperem llegir. Les frases que només poden sorprendre en el què i com passarà. Ens explicarà una història que ens farà riure, plorar, i fins i tot reflexionar però a una certa  distància, que mai serà perillosa.
Però hi han algunes obres, molt poques, que  travessen el gran mur del perquè, inquiets per trobar la gènesi imperfecta de  tot.
Aquest és el gran mèrit d´aquesta novel.la. Poc importa el que li passi al Walter, la Patty, la Jessica  , el Joey i al Richard. No és  res que no haguem vist abans...
La seva brutalitat radica en adonar-nos del poc marge de maniobra que hi ha  a les nostres  vides , en la nostra pròpia persona, per més llibertat que ens  diguin  que  tenim. Que és molt dur adonar-nos que tot el que som és una breu variació del que han sigut els nostres pares, mai som collita pròpia per més que de vegades ens capfiquem en ser-ho. S´aprèn per imitació. Com a màxim per reacció si el que imitem ens causa massa dolor.
I quan ho descobrim, després de tot l´envoltori que hi hem posat, ens queda una sensació infinita de vulnerabilitat  i faran que se´ns activin tots els mecanismes d´auto defensa perque no ho descobreixin. I  perdrem massa temps i ens perdrem masses coses dissimulant ser qui no som

ANJANI THOMAS-LEONARD COHEN-CRAZY TO LOVE YOU

Corria l´any 2006 quan el Leonard Cohen  va  escriure-li un disc  sencer a la seva companya i pianista Anjani Thomas. El disc és d´una preciositat extrema, ideal per sentir com t´acaricien o bé tancar els ulls i  imaginar-te que t´acaricien. Tant se val…

Com que el Leonard és un gandul confès, ha recuperat aquesta  cançó pel seu últim treball “Old  Ideas”. Però a mi m´agrada més aquesta  versió. Sensual fins dir prou.

De totes les emocions que em proporciona el vell candenc em quedo amb l´agraïment.

De com empaqueta els grans moments del seu cor i els trasllada  a la llibreria de la seva ànima. I de  tant en tant els  torna a  buscar per recuperar el seu tacte i el seu perfum. I en la  més estricta solitut , tornar-li a donar les gràcies.

JOHN BROWN, DYLAN I ALTRES PERSONATGES

Avui és un dia que  convida a la  reflexió.

En l´àmbit nacional tot contínua com sempre. Els de  dalt impunes, els de sota putejats.

Després de la pantomima del judici a Francisco Camps on  fins  i tot ell mateix es mofava davant de les càmares, segueix  avui  amb la notícia de la condemna  al jutge Garzón( compte, per unanimitat!!!) respecte les escoltes telefòniques del cas Gürtel.

Jo sóc del parer  de que qualsevol mètode per provar un delicte  greu és vàlid, excepte la tortura. Si som inocents i se´ns ha violat  algun dret que ho paguin, però si realment sóc un criminal????

Continuem  amb el  Consell General del Poder  Judicial  que ha dit respecte el cas Urdangarin que no tots els imputats són iguals  i s´ha posat a  investigar al jutge que instrueix  el  cas. Veritat que ningú en  dubte que el follaprinceses en sortirà indemne.????

Mentretant a la mai ben prou maltractada classe mitjana  ens pugen les retencions( tots  cobrem menys) i ara es depengen  en dir-nos que fotre´ns al carrer serà molt més  fàcil i econòmic pels pobres empresaris que no podran pagar les quotes del club de Polo.

Només dir-los , pel seu consol, que de tant en tant una birra, un frankfurt i unes  braves  és com  tocar el cel amb els dits, això si,  tacats de mostassa.

I per les  afores  tampoc pinta massa bé el tema.

Un catxondo que se sembla al follaprinceses però amb bigotet i parla moro es dedica a bombardejar civils desarmats mentre Rússia i la Xina  tanquen  els  ulls( al que ara li diuen veto)   i compadeixen l´estrés que es passa quan un és el lider.

I L´Iran es dedica a fer joguines d´Urani . I aquí ens  dediquem a  jugar amb trens que xoquen contra les vies mortes( aquell dia , que tenia dentista, em va anar d´una  hora….)

En fi. Tornem al  Dylan que és de les poques coses  amb seny que ens queden. Una dicció “en cascada” perfecta. Una lletra  genial. Una guitarra punxeguda capaç de clavar-se en els pocs que  encara tenen consciència.

One more cup of coffee

Diumenge  passat vaig  veure a la meva  mare després de 15 dies sense  veure-la.
Després de la corresponent  bronca ( evidentment  merescuda)  i tot comentant els detalls de l´edició del llibre em  va  fer  molta il.lusió que encara  tingués guardada  la  meva  primera col.leció de poemes ( aproximadament una dotzena) que  vaig fer  quan  tenia  17 o 18 anys i de la que només  hi han  tres exemplars( el meu, el de la meva mama i l´altre ves a  saber on para).
El seu títol era " una tassa més de  cafè"   evocant una cançó enigmàtica de Bob Dylan  que no em canso mai d´escoltar.
Cinquanta mil significats, punts de vista,  interpretacions  possibles.

"I don´t sense affection, no gratitude or love, your loyalty is not to me, but to the stars  above"

Després  han vingut, molts, molts, molts cafès......

One More Cup of Coffee (Valley Below)		Otra taza de café
Your breath is sweet Your eyes are like two jewels in the sky. Your back is straight, your hair is smooth On the pillow where you lie. But I don't sense affection No gratitude or love Your loyalty is not to me But to the stars above.		Tu aliento es dulce Tus ojos son como dos joyas en el cielo. Tu espalda es recta y tu pelo es suave Sobre la almohada donde descansas. Pero no siento afecto Ni gratitud, ni amor. Tu lealtad no es para mi Sino para las estrellas de lo alto.
One more cup of coffee for the road, One more cup of coffee 'fore I go To the valley below.		Una taza más de café para el camino. Una taza más de café antes de que me marche Al valle de abajo.
Your daddy he's an outlaw And a wanderer by trade He'll teach you how to pick and choose And how to throw the blade. He oversees his kingdom So no stranger does intrude His voice it trembles as he calls out For another plate of food.		Tu padre es un fuera de la ley Y un vagabundo de oficio, Te enseñará a saber escoger Y a lanzar el cuchillo. El vigila su reino Para que ningún extraño se entrometa en el. Pero su voz tiembla al pedir Otro plato de comida.
One more cup of coffee for the road, One more cup of coffee 'fore I go To the valley below.		Una taza más de café para el camino. Una taza más de café antes de que me marche Al valle de abajo.
Your sister sees the future Like your mama and yourself. You've never learned to read or write There's no books upon your shelf. And your pleasure knows no limits Your voice is like a meadowlark But your heart is like an ocean Mysterious and dark.		Tu hermana predice el futuro Como tu madre y como tu misma. Nunca aprendiste a leer o escribir, No hay libros en tus estanterías, Pero tus conocimientos no tienen límites, Tu voz es como la de la alondra en la pradera Pero tu corazón es como el océano, Misterioso y oscuro.
One more cup of coffee for the road, One more cup of coffee 'fore I go To the valley below.		Una taza más de café para el camino. Una taza más de café antes de que me marche Al valle de abajo.

Confessions en directe

Tinc la premonició de que  alguna cosa s´està acabant.
La  travessa del desert que  va  durar dues vegades set mesos està donant les seves  últimes  fuetejades.
Ho fa però d´una manera salvatge i cruel atacant sense  miraments , flamejant genives, incendiant les torres de marfil que encara no han  estat  derruïdes.
Això em trasbalsa i m´inquieta.  Atura i desquicia  el meu temps  remetent-lo a una mena de persecució  on deixar-lo enrera  és l´única cosa que m´ocupa.
Sé que  aquest dolor musculosament  físic marxarà algun dia, quan el meu amic  dentista l´encerti d´una punyetera  vegada, costi el que em costi.
I si us deia premonició era  perque un cop es devetlli el paisatge, aquest capullo sortirà renovat com una crisàlida, sense remetre´m a la mala  sort si no combatent-la.
De les  cendres apareixerà Mercuri ( nou-nat i alhora vell):  el meu llibre d´història .
I el que  vingui vindrà. Si he d´escriure escriuré:
Però si  hi ha un verb que no faré  servir mai més serà esperar.  Si volen agafar-me  hauran de córrer. Quiet sóc dèbil.- Sóc millor movent-me.
Els que  es  vulguin quedar en terra que  així ho facin.- No els  faltarà feina, carn  de  segona i el sobrevalorat plaer  dels que  emmarquen el temps en hores.
Tots els  altres, quan ho volgueu, sereu benvinguts al paradís dels inquiets supervivents del desastre!

Una frase

Aquest  matí gelat llegia aquesta  frase del J. Franzen ( l´he tornat a començar i ara  si que si l´estic  acabant). Primer no m´he donat compte però després el meu subconscient s´hi ha  aturat a  reflexionar-la mentre seguia  endavant. Aneu   amb  compte perque és una frase nociva i molt perillosa però ja sabeu la meva  teoria sobre els entrenaments....

" Al  capdevall  hi ha una mena  de felicitat en la infelicitat, si la infelicitat és la correcta"
(Johnatan Franzen-LLibertat)

Segona pluja

Moltes vegades, quan veig ploure, em rescata  el pensament de que  les coses que creiem "normals" potser ho són perque  algú  fa   que  ho  siguin . 

Quan caus

Què em vols dir

quan caus?

Perque  tant bella

et fas desaparèixer?

Ets pluja

o l´oblit

dels noms

que no 

són escrits?

 Hauré d´esperar

a no veure´t

perque

m´ho hagis  dit.

Els bons 

no expliquen

mai el que fan

i  jo se que 

ho has fet

per mi.