LLIBERTAT-FRANZEN

Quan la història no és important és quan  un llibre queda a disposició dels seus  personatges.El seu futur dependrà de la seva credibilitat.
Si és massa complexa la nostra intució descobrirà l´engany, el rerafons pretenciós de tots els frikis o la incompetència emocional disfressada d´un recargolament innecessari.
Si el seu tarannà és massa lineal, exageradament dramàtic, o pastelosament perfecte, entrarem en un món fictici al que no hem demanat entrar. Ens sentirem molestos i estafats. En el millor dels  casos serem sarcàticament benevolents, atrets per la compassió  instintiva que tenim quan veiem que algú està fent el ridícul.
El gran gruix però el formen totes aquelles lletres que esperem llegir. Les frases que només poden sorprendre en el què i com passarà. Ens explicarà una història que ens farà riure, plorar, i fins i tot reflexionar però a una certa  distància, que mai serà perillosa.
Però hi han algunes obres, molt poques, que  travessen el gran mur del perquè, inquiets per trobar la gènesi imperfecta de  tot.
Aquest és el gran mèrit d´aquesta novel.la. Poc importa el que li passi al Walter, la Patty, la Jessica  , el Joey i al Richard. No és  res que no haguem vist abans...
La seva brutalitat radica en adonar-nos del poc marge de maniobra que hi ha  a les nostres  vides , en la nostra pròpia persona, per més llibertat que ens  diguin  que  tenim. Que és molt dur adonar-nos que tot el que som és una breu variació del que han sigut els nostres pares, mai som collita pròpia per més que de vegades ens capfiquem en ser-ho. S´aprèn per imitació. Com a màxim per reacció si el que imitem ens causa massa dolor.
I quan ho descobrim, després de tot l´envoltori que hi hem posat, ens queda una sensació infinita de vulnerabilitat  i faran que se´ns activin tots els mecanismes d´auto defensa perque no ho descobreixin. I  perdrem massa temps i ens perdrem masses coses dissimulant ser qui no som