He escoltat diverses opinions respecte l´última pel.lícula de l´Alexander Payne( Election- Entre Copas). A alguns els ha semblat una veritable pallissa i a d´altres els ha semblat extraordinària.
Si que he pogut constatar que als que no els ha agradat gaire tenien unes circumstàncies personals molt diferents a les que es troben en els seus personatges.
De fet parla d´un matrimoni, mútuament desatès, de la feina com a font principal d´ingressos emocionals per un costat i per l´altra la rutina vestida de rutina, on cada dia és igual que l´altre.
Però de tant en tant passen coses. I no són tan inusuals.
Primer li va passar a ella, que en un moment va necessitar sentir-se estimada. No aquella estimació de lluny que vol dir estabilitat econòmica i tranquilitat familiar sino aquella on els petons, les abraçades i el carinyo es necessiten de més aprop. Si no hagués estat pel seu accident ningú sap com hauria acabat la seva història.
I aquest mateix accident li provoca al Clooney la catarsi. Haver-se d´estrenar com a pare i com les coses que són quotidianes en els nostres fills( i que fan uns altres), quan ens toca fer-les a nosaltres no ho són tant.
De com evoluciona el seu sentiment quan descobreix l´engany de la seva dona. A una primera explosió de ràbia controlada basada en les bones intencions de que "la feina és necessària pel benestar familiar" segueix una(això si) rara visió autocrítica en la que entens que la teva equivocació en la percepció d´allò que realment és important amagava un "no saber" o un "no voler "veure allò que en veritat passava.
A mi m´ha agradat molt però no he vist el perdó que han vist els crítics que he llegit. El Matt King no té temps de perdonar a ningú. Primer ha d´aprendre a comprendre. Que ja és molt
No hay comentarios:
Publicar un comentario